Resultats de la cerca

Fuster d’ofici, exercí aquesta activitat a Vera Almeria, on es traslladà amb la seva família quan el pare fou nomenat recaptador d’impostos i hagueren d’abandonar La Cañada Per qüestions relacionades amb l’activitat paterna, el 1845 anà a Sevilla, on freqüentà els tallers de constructors de guitarres i les penyes dels intèrprets, i s’interessà per aquest instrument Ensenyat pel guitarrer José Pernas, en començà a construir, i aconseguí fer guitarres d’una notable qualitat sonora Aquests instruments no tenien, però, una gran presència ornamental, ja que el preocupava més l’…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i els continuà al Conservatori de Madrid amb José Rivera i Pedro Fontanilla Més tard, entre el 1930 i el 1934, amplià coneixements d’harmonia i composició a Itàlia Com a compositor, s’especialitzà en música teatral, cançons i cuplets, que estrenà amb gran èxit i que foren interpretats, entre d’altres, per cantants com Raquel Meller, Concha Piquer, Celia Gámez, Mistinguett, Josephine Baker o Maurice Chevalier Entre la seva nombrosa producció destaquen les sarsueles La bien amada -que incloïa el pasdoble Valencia , de fama universal-, Sol de…

Es formà com a cantant en un cor regional de Bagnères-de-Bigorre El 1947 es traslladà a París i es matriculà al conservatori, on fou deixeble de F Francell El 1954 obtingué un primer premi de cant a Canes, fet que fou decisiu en la seva projecció internacional A partir de llavors cantà en teatres francesos, belgues i alemanys El 1958 ingressà a l’Òpera Còmica de París, on fou primer tenor dramàtic També fou contractat per diversos teatres de província d’Itàlia, on l’aclamaren per la força del seu cant i els seus vertiginosos aguts en òperes d’autors com G Rossini Guillem Tell , G Verdi…

Fou incorporada pel flamenc dins l’anomenat gènere chico Com la granaína , la malaguenya, la cartagenera o d’altres, es tracta d’un tipus dins el flamenc que utilitza la base harmònica del fandango folklòric andalús Com tots ells, pertany al grup de fandangos que en aflamencar-se es realitzen amb ritme lliure, enfront dels que desenvolupen un acompanyament amb un ritme fix els fandangos de Huelva, d’Almeria, granadinos , verdiales , etc

El 1558 formava part de la capella musical del duc d’Alba, a Nàpols Posteriorment es feu càrrec del magisteri de capella de les catedrals d’Almeria i de Màlaga, on succeí a Juan Cepa Des del 1583 fins a la data de la seva mort ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella Han sobreviscut molt poques obres seves Entre les que s’han conservat hi ha el motet a cinc veus Ave domina Maria , que es coneix sobretot gràcies a l’edició que en feu Hilarión Eslava en Lira Sacro-hispana Madrid, 1852-60

Aquesta coral havia pres Morera com a director dels concerts de la temporada d’estiu, però les innovacions que el jove músic modernista havia volgut imposar a la societat fundada per Clavé no foren ben vistes per la majoria dels cantaires ni pel públic, cosa que comportà el seu cessament com a director La Coral Catalunya Nova assolí un nivell força destacable cal remarcar el ressò que obtingué la seva estada a Almeria el 1899 Morera la dirigí amb regularitat fins el 1901, any en què les seves ocupacions al Teatre Líric Català i la tasca compositiva el distanciaren de l’activitat…

Vida Estudià música a l’escolania del monestir de Ripoll, al seminari de Vic amb mossèn Ll Romeu i orgue amb J Colomer Un cop ordenat de sacerdot, ocupà la càtedra de cant gregorià al seminari d’Almeria 1917-18 El 1919 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès La seva tasca com a musicòleg consta bàsicament de reculls de cançons populars Entre d’altres guardons, rebé el Premio Nacional de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques els anys 1946, 1947 i 1948 Collaborà amb l’Obra del Cançoner Popular de…

Vida De formació bàsicament autodidàctica, rebé les primeres lliçons de música de la seva mare El contacte que establí amb Manuel de Falla, a partir del 1929, fou essencial en el desenvolupament del seu talent Membre, com el seu germà Ernesto , de l’anomenada Generació del 27, les seves primeres obres s’adscriuen al neoclassicisme, però posteriorment s’interessà per llenguatges més avantguardistes com el dodecatonisme i el serialisme Durant la Segona República fou crític d’ El Sol En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic, on a partir del 1940 fou professor del Conservatori…

Vida Fou batejat el 3 de desembre, dia que habitualment consta com a data de naixement El pare era membre de la banda musical del Regiment de Numància i d’ell degué rebre el jove Antoni les primeres lliçons de música El 1736 entrà a l’ Escolania de Montserrat , on tingué com a professors el mestre de capella Benet Esteve i l’organista Benet Valls, els quals li ensenyaren solfeig, orgue i composició Tingué com a condeixebles Felip Jaume Andreu 1727-1770 i Benet Juliá 1727-1787, i aquests anys de formació segurament conegué l’obra de destacats compositors dels segles XVII i XVIII Joan Baptista…