Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
Royal Opera House
Música
Principal teatre d’òpera de Londres, al barri de Westminster, prop de l’antic mercat de fruita i verdures del Covent Garden, avui centre comercial.
És seu de tres importants cossos estables The Royal Ballet, The Royal Opera i els Chorus and Orchestra of the Royal Opera House El primer edifici, inaugurat el 1732 com a Theatre Royal at Covent Garden en terrenys d’un antic convent, fou construït a iniciativa de l’empresari teatral John Rich, que tingué un gran èxit amb The Beggar’s Opera , de John Gay, la primera òpera que s’hi representà Durant els primers cent anys hi predominà el teatre i la pantomima, encara que s’hi estrenaren diverses òperes de JF Händel Destruït per un incendi el 1808, es reedificà immediatament i continuà alternant…
contrapàs
Música
Dansa popular catalana d’origen, pel que sembla, molt antic.
Són diverses, però, les danses que a Catalunya s’havien conegut amb el terme contrapàs, la més important de les quals és, sens dubte, l’anomenat contrapàs llarg, considerat també com a antecedent de la sardana Se li atribueix un origen religiós i el seu nom vol dir pas fet en direcció contrària al pas anterior Es ballava en rengle o en semicercle i els dansaires, molt sovint homes, donaven la volta a la plaça repartint els passos de tal manera que, en acabar la melodia, havien tornat al punt d’inici Es requeria que un dels dansaires fes de cap, el qual, ajudat en ocasions també per dos més,…
lligadura
Música
Antic signe de notació musical que agrupa dues o més notes.
El seu significat entre els segles XII i XVI varia, segons que es tracti de notació neumàtica o quadrada, de notació modal o de notació mensural En el primer cas, l’únic que indica és un conjunt de notes que es canten sobre una síllaba, mentre que en els altres dos casos s’integra dins un sistema rítmic En la notació modal, el valor de les seves notes depèn de la seva combinació amb altres lligadures, dins del conjunt d' ordines que se succeeixen tot al llarg de la melodia En la notació mensural, totes i cadascuna de les notes que integren una lligadura tenen valors fixos predeterminats,…
triòdion
Música
En la litúrgia bizantina, conjunt de tres odes (oda), en lloc de les nou habituals del cànon de l’ofici del matí, propi del temps de quaresma.
És el vestigi d’un ús antic, en què només es cantaven tres odes Per això rep també aquest nom el llibre litúrgic que conté els oficis del temps de quaresma
saltiri
Música
Llibre litúrgic de l’Església Occidental que contenia les hores canòniques de la setmana, amb els salms, els càntics i llurs antífones, amb la notació gregoriana corresponent, així com altres parts de l’ofici diví, amb exclusió de les lliçons i les oracions; sovint també hi eren inclosos els himnes (himnari).
Tot aquest conjunt, sense la notació musical, s’integrà en el breviari segles XII-XIII, del qual constitueix la primera part, que conserva el mateix nom Malgrat tot, a les esglésies catedrals i monàstiques continuà sobrevivint l’antic saltiri, sovint integrat parcialment els salms de l’ofici diürn en l' antifonari
bolangera
Música
Dansa popular de compàs binari, ritme viu i caràcter alegre conreada, amb variants, arreu dels Països Catalans.
El seu text s’inspira en el personatge popular femení del mateix nom que representa una dona poc treballadora que fa diners sense gaire esforç Dividida en dues parts, la pri- mera -sempre en ball rodó- sembla tenir un origen antic, i molt probablement derivat de la boulangère francesa El mateix nom ha designat un ball rodó infantil que a Mallorca ha adoptat el nom de ’balanguera'
Teatre Líric Pràctic
Música
Entitat pedagògica catalana fundada el 1916 a Barcelona per Joaquim Vidal i Nunell.
Es tractava d’una acadèmia de cant, que promovia la representació d’òperes i sarsueles interpretades pels seus alumnes per tal de donar-los una formació integral Inicialment utilitzà diversos teatres, però a partir del 1926 l’acadèmia s’establí definitivament a l’antic Teatre Olimpo, que reformà i al qual donà el nom de Sala Capcir Feu més d’un centenar de concerts i de tres-centes cinquanta representacions líriques
Carl Albert Loeschorn
Música
Pianista i compositor alemany.
Des del 1837 estudià amb Ludwig Berger l’antic professor de F Mendelssohn i més tard ingressà a l’Institut Reial per a la Música d’Església, on treballà amb August Wilhelm Bach i Eduard Grell Després de la seva graduació esdevingué professor de l’esmentat Institut A part la seva fama com a intèrpret i compositor de música per a piano i de cambra, fou conegut pels seus escrits de divulgació sobre la gran literatura pianística, que gaudiren d’una important difusió en el seu temps
gamma
Música
Nom de lletra grega que s’aplicava al so més greu de l’escala medieval equivalent al modern sol1.
Aquesta nota era afegida al sistema grec antic que començava pel la i apareix per primer cop en el tractat Dialogus de musica segle X atribuït a Odó En aquest tractat l’índex de l’octava era indicat pel tipus de lletra la ge minúscula g era una 8a més alta que la ge majúscula G i Odó utilitzà la lletra grega gamma per a indicar un sol encara més greu Posteriorment, el nom de la nota més greu donà nom a tota l' escala
diferencia
Música
En la música instrumental espanyola del segle XVI, variació sobre un tema donat.
Principalment escrites per a viola de mà o orgue, les diferencias es feren quasi sempre sobre melodies o danses populars o sobre temes manllevats del cant pla El gènere tingué excellents conreadors que exerciren una gran influència sobre els compositors d’altres països europeus, en especial sobre els virginalistes anglesos El recull més antic conservat és l’anomenat Los seys libros del delphín 1538 de Luis de Narváez, seguit pels de Luis Venegas de Henestrosa, Antonio de Cabezón, Alonso Mudarra, Enrique Valderrábano i Diego Pisador
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina