Resultats de la cerca

Des del segle XV, la vida musical d’aquesta ciutat ha girat a l’entorn dels seus orgues, època en què es té notícia de la construcció del primer, fins el 1877, moment en què es creà la plaça d’organista i mestre de capella a l’esglé-parroquial Entre els qui van exercir aquest càrrec, cal esmentar Esteve Guiu, que en fou titular entre el 1775 i el 1824, i, ja al segle XX, Miquel Mas, Josep Armengou i Marià Miró i Alsina Berga té una notable tradició musical i força músics, molts dels quals relacionats amb La Patum Joaquim Serra i Farriols 1833-1905, que contribuí a dignificar-ne…

Inicià els estudis musicals amb Joan Roig a Berga i els continuà amb mossèn Serret a Solsona, on s’havia traslladat per fer la carrera eclesiàstica S’especialitzà en cant gregorià amb Remigi Aixelà, i el 1911 fou pensionat per a perfeccionar els coneixements de cant gregorià amb dom Sablayrolles a Solesmes El 1923, després d’una breu estada com a organista a Tàrrega, anà a Solsona com a catedràtic i professor de música al seminari El 1929 es traslladà a Barcelona, on entrà d’organista a l’església de Sant Felip Neri de Gràcia, des d’on exercí un important apostolat gregorianista…

Ingressà a nou anys a l’Escolania de Montserrat, on esdevingué soprano solista de diversos concerts i enregistraments Posteriorment realitzà estudis de violí al Conservatori de Música de Barcelona, de piano amb À Soler i de cant amb J Albareda Més tard amplià els estudis musicals a Munic, becat per la Fundació Humboldt S’ha destacat especialment en el terreny de la música antiga, sense oblidar la música romàntica i del segle XX, amb concerts fets arreu d’Europa i d’Amèrica Ha format part de grups de música antiga com ara Diatessaron o La Colombina, i ha realitzat diversos enregistraments…

El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en les revoltes…

Estudià solfeig i harmonia amb Antoni Passarell i clarinet amb Rafel Berga Fou durant molts anys el primer clarinet de les principals orquestres de Barcelona, entre les quals la del Gran Teatre del Liceu Fou també gravador musical i, a partir del 1860, edità una gran quantitat de partitures de tots els gèneres, així com diversos tractats i mètodes de música Publicà la revista setmanal "La Gaceta Musical Barcelonesa" 1861-65

Vida Seguí estudis eclesiàstics i fou ordenat a Roma el 1870 Parallelament a la seva carrera sacerdotal al seminari de Berga, estudià orgue i exercí d’organista i sotsxantre en aquest municipi El 1872 ocupà el càrrec de sotsxantre a l’església de Santa Anna de Barcelona, on estudià harmonia amb Anselm Barba, organista i mestre de capella d’aquesta parròquia A partir del 1885 fou professor de cant pla al seminari de Barcelona Publicà uns Estudios históricos sobre el canto llano Barcelona 1885 Bibliografia Complement bibliogràfic Ferrer, Antoni Estudios históricos sobre el canto…

El 1705 treballaren conjuntament en l’únic instrument que se n’ha conservat l’orgue de la parròquia de Sant Pere de Torredembarra Tarragonès, reconstruït per G Grenzing entre el 1974 i el 1979 L’activitat orguenera de Jaume començà el 1680 amb els treballs a l’orgue de la collegiata de la seva vila natal, als quals seguiren els que realitzà a la seu de Lleida, el 1685 En 1691-97 construí el primer orgue gran, amb cadireta, de l’església nova de Sant Pere, a Berga, que fou destruït durant la tercera guerra Carlina Reprengué els seus treballs a la seu de Lleida el 1691 i el 1695 La…

Estudià a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra, i piano i orgue amb Gregori Estrada Posteriorment amplià els estudis de piano amb Àngel Soler, Alberto Giménez Atenelle i Josep Colom Gràcies a una beca de la Fundació Humboldt, entre el 1981 i el 1984 estudià a la Hochschule für Musik de Munic amb Ludwig Hoffmann S’ha dedicat a recuperar repertori pianístic català poc conegut, que inclou obres de Joaquim Serra i Juli Garreta, entre d’altres Enregistrà un CD dedicat a JS Bach i, amb el tenor Joan Cabero, un altre de lieder catalans sobre textos d’Àngel…

Estudià a la capella de música de la catedral de Vic amb Gaspar Berga i Lluís Romeu Després de ser ordenat de sacerdot el 1907 fou nomenat sotsxantre de la catedral de Vic En contacte amb Joan Llongueras, el 1910 fundà l’Escola Popular de Cant i Gimnàstica Rítmica El 1920 succeí a Lluís Romeu com a mestre de capella de la catedral Exercí de professor de cant gregorià al seminari vigatà des del 1924 i fou component de la Comissió Diocesana de Música Sagrada El 1902 fundà l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 passà a anomenar-se Orfeó Vigatà i que dirigí fins a la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal Amb un diàmetre que oscilla entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz , rock , etc -…