Resultats de la cerca

L’estil que donà als seus instruments s’inspirava en l’escola napolitana de luthieria El perfecte domini de la talla i la pulcritud dels acabats donaven un brillant resultat final a les peces, totes elles d’una gran qualitat Per a la construcció dels violoncels emprà fusta de noguera per als fons, els riscles i el mànec La utilització de la fusta d’avet per a les tapes feia que, de vegades, aquestes s’haguessin de construir fins i tot en tres peces A més de violoncels construí altres instruments de corda i de teclat

Vida El 1976 obtingué el títol de professor de piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i, durant nou anys, musicologia a la Universitat de Munic De retorn a Barcelona obtingué el grau de doctor amb la tesi La construcció intervàllica en la música tardana de Beethoven per a piano i de cambra 1990 És autor de La problemàtica del tractat "de institutione musica" de Boeci Barcelona 1993 L’any 2013 cedí tota la seva biblioteca a la Societat Coral La Violeta de Centelles, i es creà el Fons Musicològic Joan Bofill…

Vida Formada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, realitzà els seus primers aprenentatges musicals de la mà de Jordi Albareda a l’Acadèmia Caminals Parallelament als estudis d’arquitectura, s’interessà pel món de la composició amb J Cercós, X Montsalvatge i, especialment, JM Mestres Quadreny Aquest darrer la posà en contacte amb el món de l’avantguarda i amb la música electroacústica, un camp en el qual Bofill ha destacat especialment Creadora d’una obra de caràcter experimental, ha sabut integrar-se en la tradició musical a través d’una particular lectura…

Estudià saxòfon al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Adolf Ventas Posteriorment anà a Bordeus, on treballà amb Jean-Marie Londeix Collaborador habitual de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, ha format part de grups com Barcelona 216 o les orquestres simfòniques del Vallès i del Gran Teatre del Liceu Membre fundador del Quartet Sax de Barcelona, ha realitzat diverses gires amb aquesta formació per Europa, el Japó i Corea, i nombrosos enregistraments per a ràdio i televisió El 1990 obtingué la càtedra de saxòfon al Conservatori Superior Municipal…

Els precedents Té l’origen en la Societat Dramàtica d’Aficionats, fundada el 1837 per membres de la Milícia Nacional, sota la iniciativa de Manuel Gibert, al convent de Montsió del Portal de l’Àngel Convertida en el Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès , la junta directiva encarregà a Joaquim de Gispert i Anglí  la compra duta a terme el 1844 de l’antic convent dels trinitaris de la Rambla  —desafectat com molts altres de la ciutat per les lleis desamortitzadores—  per a acollir-ne les activitats docents i bastir-hi un nou i ambiciós teatre, digne de la importància de la ciutat de Barcelona…

Vida Nasqué en el si d’una família culta i acomodada, fet que li permeté rebre una formació molt sòlida en arts liberals i estudiar els autors grecs El 510 esdevingué cònsol i el 522 es convertí en conseller de l’emperador Teodoric fins que, acusat de traïció, fou empresonat i executat Entre els seus nombrosos escrits, que inclouen obres didàctiques, tractats de lògica i de teologia, destaca De consolatione philosophiae Com a bon continuador de la tradició grega, Boeci s’ocupà també de les arts liberals que anomenà el quadrivium l’aritmètica, la música, la geometria i l’astronomia D’aquests…

Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…

Vida Després dels primers estudis a l’illa de Spetzes, el 1940 ingressà a l’Institut Politècnic d’Atenes Durant l’ocupació de les tropes de l’Eix, se sumà a la Resistència Condemnat a mort per desertor, fugí d’Atenes on ja havia aconseguit el títol d’enginyer i entrà a França com a refugiat el 1947 Establert a París, es dedicà a la composició i treballà amb Le Courbusier El 1951 assistí als cursos d’anàlisi musical d’O Messiaen Es donà a conèixer amb Metastasis 1953-54, peça del tot innovadora en què cadascun dels seixanta-un intèrprets segueix una partitura diferent A partir d’aquí elaborà…

El terme occità trobador prové del verb llatí tropare i es refereix a aquell qui ’troba’ o inventa textos poètics cultes acompanyats de les seves melodies Encara que els trobadors fossin fonamentalment compositors, també podien convertir-se en intèrprets Ara bé, generalment eren els joglars els encarregats d’interpretar i difondre les creacions trobadoresques Els trobadors foren els primers a proposar un repertori de poesia lírica en llengua vernacla El moviment poeticomusical dels trobadors s’inicià amb la figura del duc Guillem IX d’Aquitània 1071 - 1126 i la seva vigència s’allargà fins a…

En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut…