Resultats de la cerca

Resultat de la fusió de diversos pobles al llarg de la història tracis, illiris, protobúlgars i eslaus, del segle IX a l’XI l’actual Bulgària fou territori bizantí i del 1393 al 1878 formà part de l’imperi Otomà Aquesta superposició de cultures al llarg del temps marcà el caràcter de la música búlgara, si bé hi ha un predomini clar de l’element eslau Música culta Bulgària fou cristianitzada al segle IX i, per facilitar la comprensió de la nova doctrina, sant Ciril i sant Metodi traduïren molts llibres eclesiàstics del grec al búlgar Més tard, el cant bizantí s’adaptà…

Rebé el primer ensenyament musical en l’àmbit familiar i el 1926 completà els seus estudis a l’Acadèmia de Música de Sofia Posteriorment ingressà a la Hochschule für Musik de Viena i estudià amb Franz Schmidt composició i V Ebenstein piano Novament a Bulgària, exercí de pianista i el 1937 treballà al Conservatori de Sofia, on ensenyà composició i formes musicals Fou director d’aquesta institució 1956-62 i de l’Òpera Nacional 1953-54 El seu catàleg inclou tres òperes El regne de les dones , 1935 Salambo , 1940 L’espavilat Peter , 1958, un ballet La papessa Joanna , 1969, tres…

Cec des que tenia cinc anys, estudià a l’Institut per a Cecs de Sofia i després fou intèrpret de piano a la seva localitat natal En 1920-24 estudià composició amb A Wolf i piano amb E Münch a Brunsvic i Berlín Installat novament a Bulgària, des del 1927 participà molt vivament en la vida cultural del seu país A més de presidir la Unió Coral Búlgara i la Unió de Música Contemporània, i de dirigir l’Òpera Nacional de Sofia 1941-44, fou el primer assessor musical del Ministeri de Cultura i director de l’Institut per a la Música de l’Acadèmia Búlgara de les Ciències Quant a les seves…

Graduat a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia, posteriorment estudià composició amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum de París 1934 Altre cop a Bulgària, formà part d’un quartet com a violista i fou director de l’Orquestra de Ràdio Sofia El 1938 anà a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb J Haas i A Lorenz Fou professor de composició i direcció orquestral a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia a partir del 1947, i director de l’Òpera Nacional del 1965 al 1967 Com a compositor, la seva obra s’inspira en la música popular búlgara, tant pel que fa a les melodies com als…

Es graduà a l’Acadèmia de Música de Sofia el 1926 Posteriorment estudià a l’Escola Normal de Música de París 1926-32 amb P Dukas composició, N Boulanger història de la música i Y Léfébure piano De retorn a Bulgària, treballà com a director de cor a l’Òpera Nacional, on el 1944 aconseguí el càrrec de director L’any següent fou nomenat professor de cant a l’Acadèmia de Música de Sofia Fundà l’Associació de Música Contemporània 1933 i la Unió de Compositors Búlgars, i dirigí el festival Març Musical de Rússia Fou un dels representants més significatius de la seva generació Les seves…

Ciutat d’origen neolític, situada en una cruïlla de vies de comunicació, ha estat objecte de nombroses ocupacions tràcia, illíria, macedònia, romana, eslava, protobúlgara L’única música profana practicada a Sofia de la qual es té notícia és la música popular La ciutat fou, en canvi, un centre important pel que fa a la música sacra Al segle X fou conquerida per l’exèrcit bizantí i entrà a formar part de l’imperi otomà al final del segle XIV Amb l’arribada dels turcs, molts monestirs foren destruïts i tota la vida cultural experimentà un fort retrocés La fi del domini turc arribà amb la invasió…

Estudià al Conservatori de Sofia amb els mestres V Stojanov i P Vladigerov Des que es graduà el 1940, exercí de professor en aquesta institució La seva producció musical és predominantment simfònica, amb una gran càrrega romàntica i amb un estil nacionalista molt marcat L’evident domini dels recursos temàtics i la importància del folklore en les seves obres es fan palesos en Sofia 1954, l’estil de la qual s’estén a les Tres Danses Simfòniques Búlgares 1956 Altres peces orquestrals remarcables són la Suite de la joventut 1952, els dos concerts per a violí 1963 i 1964, un concert per a viola…

Estudià trombó i piano al Conservatori de Bucarest i el 1901 es traslladà a Itàlia per estudiar composició amb P Mascagni Pertangué a diferents institucions musicals búlgares i fou director de diverses bandes militars Com a compositor destacà en el camp de l’òpera i l’opereta, amb set títols També fou autor de música per a banda militar i de cançons per a nens

Estudià a l’Acadèmia de Música de Sofia, formació que amplià a Praga amb V Talich Inicià la seva carrera com a violinista, fins que el 1946 fou nomenat segon director de l’Orquestra Filharmònica de Sofia Es mantingué en aquest càrrec fins el 1954, any en què fundà l’Orquestra Simfònica de Šumen El 1948 també fundà l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Búlgara, de la qual fou titular fins el 1980 El 1957 començà a dirigir l’Orquestra Femenina de Corda del Conservatori de Sofia El 1961 assumí la direcció del Cor Masculí de Sofia, i el 1981, la direcció artística de l’Orquestra Filharmònica de…

Estudià durant molts anys amb el seu pare T Milanov, i posteriorment es perfeccionà amb D Ojstrakh a Moscou 1964-69 El 1967 rebé el segon premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, i el 1970, el primer premi del Concurs Flesch de Londres Aquell mateix any es presentà al City of London Festival Després d’haver participat en diverses gires de concerts per Europa, el 1976 debutà als EUA i al Canadà En 1985-86 feu una gira per l’Europa de l’Est Interpretà sovint música de cambra amb Radu Lupu Enregistrà els concerts de S Prokof’ev, el concert núm 1 de M Bruch i el concert núm 5 de Mozart i el…