Resultats de la cerca

Pertanyia a una família genovesa noble d’origen albanès provinent de Durrës i des de jove s’interessà per tot el que es relacionava amb el teatre El 1749 fou nomenat ambaixador de Gènova a Viena i el 1752 rebé el càrrec d’ajudant del comte Franz Esterházy, llavors director teatral a Viena, i quan aquest va dimitir, Durazzo quedà com a a únic director d’espectacles La seva gestió i les seves idees artístiques li comportaren l’enemistat d’algunes de les personalitats musicals de la Viena del moment, com ara el mestre de capella JA Reutter El 1760 fou nomenat cavagliere di musica ,…

L’any 1503 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Palència i es mantingué en el càrrec fins el 1523, quan dimití Aquest darrer any obtingué un benefici a la catedral de Calahorra, on restà fins el 1525, moment en què retornà a Palència L’any 1526 recuperà el seu antic càrrec a la catedral palentina amb l’obligació de responsabilitzar-se dels infants de cor Les dificultats que trobà en aquest deure el forçaren a dimitir pocs mesos més tard No obstant això, obtingué algunes prebendes i rebé encàrrecs del capítol catedral Les seves habilitats musicals foren lloades pels…

Al desembre del 1539 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, però poc temps després el capítol l’obligà a dimitir a causa de les seves continuades absències La intervenció del seu protector, l’arquebisbe Juan Pardo de Tavera, el retornà al seu lloc fins que el prelat morí 1545 El successor de Torrentes a la seu toledana fou Cristóbal de Morales Al cap de dos anys tornà a ser-hi admès i es mantingué en el lloc fins el 1553, moment en què fou obligat a abandonar-lo novament Readmès el 1571 per tercera vegada, romangué en el càrrec fins a la seva mort En diversos manuscrits de la…

D’origen jueu, amb motiu d’un segon matrimoni amb una gentil el seu pare li canvià el nom original, que era Emmanuele Conegliano El 1764 ingressà al seminari de la seva ciutat natal i el 1773 fou ordenat de sacerdot Professor d’humanitats al seminari de Treviso, hagué de deixar el càrrec a causa de les seves opinions naturalistes Després de ser expulsat de Venècia acusat de dur una vida dissoluta 1779, anà a Dresden, on feu les primeres temptatives com a autor de llibrets El 1781, gràcies al favor de Salieri, entrà com a llibretista a la cort vienesa de Josep II, el qual el prengué sota la…

Vida Fou un dels músics més destacats de la darreria del segle XVIII i el primer quart del XIX a França, principalment en els camps de l’òpera i la música religiosa Estudià a les escolanies d’Abbeville 1767-74 i Amiens 1774-79 Després ocupà el lloc de mestre de cor en diverses ciutats franceses Dijon 1781, Le Mans 1782, Tours 1783 i a l’església dels Sants Innocents a París 1784 El 1786, gràcies a la seva fama i al patronatge de Maria Antonieta d’Àustria, guanyà la plaça de director musical de Notre-Dame de París A Notre-Dame feu alguns intents per renovar les pràctiques musicals sacres Formà…

Vida La seva biografia encara presenta força llacunes Podria haver estat emparentat amb Domènec Teixidor, que fou mestre de capella de la catedral de Lleida Si bé es desconeixen les dades de la seva primera formació musical, és molt probable que fos alumne d’Antoni Soler pels volts del 1770, ja que, entre altres notícies que avalen aquest fet, se sap que aquell any Teixidor sojornà uns quants dies a El Escorial Entre el 1774 i el 1778 fou prevere titular i organista primer de Las Descalzas Reales de Madrid Més tard, també per oposició, ocupà el vicemagisteri de capella de la capella reial Les…

Tot i que la ciutat de Barcelona disposà d’un conjunt instrumental al seu servei des de l’Edat Mitjana, no fou fins el 1886 que l’alcalde Francesc de P Rius i Taulet decidí de crear una institució estable que dugués a terme amb competència la tasca del protocol institucional i de la difusió artística Josep Rodoreda fou nomenat director de la renovada entitat el 2 de març de 1886 El 6 de juliol del mateix any s’aprovà el reglament de l’Escola Municipal de Música, la finalitat de la qual era la de preparar els instrumentistes de la Banda Rodoreda tingué cura de la fixació de la plantilla -60…

Vida Passà la seva joventut a Munic, on rebé de K Ansorge una sòlida formació com a pianista, mentre estudiava també direcció d’orquestra El 1906 dirigí a Munic la Simfonia núm 9 d’A Bruckner, i posteriorment exercí com a director de cor a Breslau, Zuric i Munic Reclamat per Hans Pfitzner a Estrasburg, hi fou director assistent fins que el 1920, i després d’un periple per Lübeck, tornà a Berlín com a director dels concerts simfònics i successor de Richard Strauss Posteriorment, suplí Arthur Nikisch a Leipzig i a la Filharmònica de Berlín, amb la qual havia debutat el 1917 i de la qual fou…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…

Vida Inicià els seus estudis musicals en la infantesa El seu primer mestre de música fou Edwin Komauer, de qui rebé classes de piano i violoncel Ja adolescent, feu les primeres incursions en el terreny de la composició L’any 1902 ingressà a la Universitat de Viena, on estudià musicologia amb Guido Adler, i parallelament continuà la seva formació musical, amb cursos d’harmonia i contrapunt i perfeccionant el piano i el violoncel Es doctorà el 1906 amb una tesi sobre Hendrik Isaac Durant aquests anys escriví, entre altres composicions, diverses obres per a piano sol i una peça per a gran…