Resultats de la cerca

Es formà inicialment a la ciutat de Lleida fins que el 1918 es traslladà a Barcelona, on estudià orgue amb Robert Goberna i composició amb A Cuscó, E Morera i A Massana Ingressà ben aviat al món radiofònic i fou responsable de l’àrea musical a les emissores de Ràdio Catalana, Ràdio Associació i Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona Gran divulgador del fet musical, és autor de música instrumental, música religiosa, cançons i sardanes Entre aquestes darreres cal destacar No em deixis sol

Segons B Saldoni, al principi del 1879 debutà al Teatre Principal de Barcelona amb l’òpera La Traviata , de G Verdi La temporada següent formà part de la companyia del Teatro Real de Madrid Fou gran amic de Julián Gayarre i sembla que actuaren junts en diversos teatres europeus, des d’Itàlia fins a Anglaterra, passant per Barcelona i Viena Destacà sobretot en el repertori belcantista, més adequat a la seva veu, que no era gaire potent Intervingué en òperes com La sonnambula , La favorita i I Puritani A partir de la dècada del 1890 es dedicà a l’ensenyament

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi  Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…

Estudià cant a Bucarest i Cluj El 1950 debutà amb I Pagliacci en aquesta última ciutat i vuit anys més tard fou contractat per la companyia estable del Teatre de l’Òpera de Bucarest, on romangué fins el 1977 Destacà en el gran repertori de baríton, amb obres com Otello , Rigoletto , Il Trovatore , Tosca , Lohengrin , Mazeppa , El barber de Sevilla o Eugeni Oneguin Actuà en diversos teatres alemanys, especialment el d’Hamburg, i russos, com el Bol’šoj de Moscou Fou un intèrpret de referència del paper titular de l’òpera Oedipe , G Enescu Les seves actuacions foren sempre lloades…

Es formà com a cantant amb el seu pare i estudià música a la Universitat de Toronto El 1978 debutà en una retransmissió televisiva de The Medium GC Menotti i poc temps després fou contractat en diversos teatres d’òpera canadencs i dels Estats Units El 1982 es presentà al Festival d’Edimburg i el 1991 debutà al Covent Garden de Londres com a Escamillo Carmen El 1987 actuà al Metropolitan de Nova York en Manon Lescaut J Massenet i el 1991 participà, al mateix teatre, en l’estrena de The ghosts of Versailles , de J Corigliano El 1992, a Mont-real, interpretà per primera vegada el paper d'…

Estudià al Conservatori de l’Estat de Bulgària, i debutà a Sofia el 1957 amb Eugeni Oneguin Després d’haver ampliat estudis a Itàlia, el 1961 es presentà a la Scala de Milà amb Beatrice di Tenda , i un any després ho feu a San Francisco i al Metropolitan de Nova York Després d’actuar a Salzburg, Londres i Moscou, el 1973 cantà a Torí Les vespres sicilianes , de G Verdi, amb motiu de la reobertura del Regio Teatro de la ciutat Especialitzada en el repertori dels autors veristes, s’ha convertit en la intèrpret de referència dels papers de Cio-Cio San Madama Butterfly , Tosca i…

Nen prodigi, debutà com a concertista a sis anys La intervenció del príncep Poniatowski, conegut mecenes musical, feu possible el seu ingrés a l’Escola de Música Religiosa Niedermeyer de París En 1866-69 estudià al Conservatori de París, on guanyà successivament els primers premis de piano, harmonia, solfeig i orgue Entre el 1871 i el 1892 fou organista i mestre de capella de l’església parisenca de Sant Eugeni També fou director del Théâtre Ventadours i professor d’harmonia 1892-96 i de piano 1896-1901 al conservatori de la capital francesa Aconseguí un gran prestigi com a…

Estudià a Gant i a Brusselles El 1949 debutà a Anvers amb el paper de Fricka, de La valquíria El 1952 rebé el primer premi de cant del Festival Internacional de Música de Lausana, la qual cosa li obrí les portes de l’Òpera de París, on cantà Aïda , Orfeo , Werther , el paper de Mère Marie de Diàlegs de Carmelites , de F Poulenc, i Medea , de L Cherubini, i el 1958 estrenà a Brusselles Maria Golovin , de GC Menotti El mateix any debutà a Bayreuth, i el 1960 ho feu al Teatro alla Scala de Milà Cantà, entre altres països, a Itàlia, els Estats Units, Àustria, França i Alemanya El 1965 debutà amb…

Considerada popularment la primera cobla de Catalunya, ha estat guardonada en diferents concursos i premis El 1892, sota el guiatge del seu segon director JM Soler, guanyà el premi d’interpretació al concurs de les Festes Colombines de Barcelona, i l’any 1902 obtingué la Medalla d’Honor, ex aequo amb la Principal de Peralada, al concurs de les Festes de la Mercè de Barcelona El 1932 fou nomenada Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya, títol que li fou restituït el 1978 Ha estat dirigida per R Mercader, JM Soler, J Saló -gràcies al qual la formació es mantingué capdavantera des des la fi…

Vida Germà de Josep, de qui també fou deixeble, s’inicià com a trompetista animador del cinema mut a Banyoles L’any 1930 s’integrà en La Principal de Banyoles, i en aquesta època ja es destacà com a compositor de sardanes A la dècada dels quaranta fou component i arranjador de l’orquestra gironina de ball Bolero, que l’any 1946 esdevingué La Principal de Girona, de la qual fou director del 1949 al 1957 L’any 1959 fundà i dirigí la Coral Polifònica de Banyoles Escriví unes vuitanta sardanes, amb harmonies riques i efectes dramàtics que configuren un llenguatge entre expressionista i descriptiu…