Resultats de la cerca

Fill de Jaume Febrer de Manacor, el 1476 signà un contracte d’aprenentatge amb Joan Ximenes Garcés, orguener aragonès establert a Saragossa Posteriorment, de tornada a Mallorca, fabricà, entre altres, els orgues de Sant Domingo de Palma 1494, de Muro 1495, de la seu, del palau de l’Almudaina 1498 i 1506 i el primer orgue de Sóller 1499 Alguns anys més tard es desplaçà a Barcelona, on construí l’orgue del convent de Santa Caterina 1510 L’instrument de la seu mallorquina fou el model, durant els segles següents, de l’orgue mallorquí La seva façana d’estil gòtic aragonès, amb alguns retocs,…

Rebé una sòlida formació universitària en diverses disciplines, com ara musicologia i filosofia A la Musikhochschule de Viena cursà estudis musicals i tingué com a professor de composició Alfred Uhl El 1958 fundà, juntament amb K Schwertsik, el conjunt de cambra Die Reihe, que dirigí fins el 1988, formació amb la qual guanyà un gran prestigi amb la interpretació d’obres de joves compositors i de músics de la Segona Escola de Viena El 1960, amb l’estrena al Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània de la seva obra orquestral Relazioni fragili , es donà a conèixer i es…

Nascuda en una família de músics, de ben petita desenvolupà els seus dots artístics i als deu anys ja cantà una ària de La Traviata L’any 1950 inicià estudis al Conservatori de Bolonya, que posteriorment amplià amb Ettore Campogalliani a Màntua El 1955 debutà a Mòdena en el paper de Micaela Carmen i tres anys més tard guanyà el concurs de cant de Vercelli El 1961 inicià la seva projecció internacional amb la intervenció al Covent Garden en Falstaff , en versió dirigida per Carlo Maria Giulini Posteriorment debutà al Teatro alla Scala de Milà 1963 i al Metropolitan Opera House de Nova York…

Fou deixebla d’I Albèniz i d’A Martorell i, segons algunes fonts, sembla que es traslladà a París per estudiar al conservatori A Barcelona, exercí la docència i feu concerts, a més de collaborar en les revistes Feminal i Catalònia Fundà l’Institut Musical de Barcelona Compongué algunes obres de saló, les quals signà amb el pseudònim ML d’Orsay Entre les obres que obtingueren més ressò cal esmentar Suite espanyola , per a piano, i Himne a Catalunya

Estudià cant als conservatoris de Lucerna i Zuric El 1956 debutà com a segon nen La flauta màgica  a la ciutat natal i al cap de tres anys fou contractada com a membre de l’Òpera de Colònia El 1963 passà a l’Òpera de Berlín Actuà als festivals de Salzburg i Glyndebourne, a més de fer-ho a les òperes de Viena, Munic i Hamburg i a molts teatres europeus Especialitzada en els papers mozartians, els anys setanta interpretà les òperes de joventut de WA Mozart, sota la direcció de L Hager, a les Setmanes Mozart de Salzburg, que posteriorment foren editades en disc El 1970 debutà com a Susanna Les…

Fill del també director Odón Alonso González, es formà al Conservatori de Madrid Inicià la seva carrera com a director del cor de cambra de Radio Nacional de España 1950 Posteriorment fou titular de l’Orquesta Solistas de Madrid 1953, director musical del Teatro de la Zarzuela 1957, director de les orquestres Filarmónica de Madrid 1960, Sinfónica y Coro de RTVE 1968-84, Sinfónica de Puerto Rico 1986-92 i Clásica de Madrid 1989 El 1993 creà el festival Otoño Musical Soriano, que dirigí fins la seva mort Tingué especial sensibilitat per a la música del segle XX i presentà a Espanya obres de…

Es formà al Conservatori de Bolonya, on estudià violoncel i composició Primer violoncel de l’orquestra del Teatro Comunale de Florència 1936-66, des del 1942 fou professor d’aquest instrument al Conservatori de la ciutat de Florència A partir de l’any 1960 s’especialitzà en la música electrònica Creador de l’Estudio di Fonologia Musicale S2FM, impartí cursos al conservatori florentí i també a la Universitat d’Indiana EUA Si bé les seves primeres obres, compostes cap a la dècada dels anys quaranta, mostraven una estètica pròxima a la dels compositors italians anteriors a la Primera Guerra…

Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de W Fortner El 1945 inicià la seva carrera com a director orquestral a Stuttgart i posteriorment passà a Darmstadt Fou convidat a dirigir diverses produccions al Festival de Bayreuth en 1957-58, i aquest darrer any rebé el nomenament de director general de música del Pfalztheater de Kaiserslautern Alternà aquesta tasca i la direcció del Teatre de Trier També dugué a terme una destacada carrera docent com a professor de direcció a la Hochschüle für Musik de Frankfurt, on exercí a partir del 1968 Participà igualment en les activitats del…

Fill del també baríton Emili Sagi i Barba i de la seva segona muller, la cantant Lluïsa Vela Inicià estudis universitaris, que compaginà amb els musicals solfeig, piano, composició i harmonia Més tard, estudià cant amb el seu pare i amb M Ghibaudo, A Paoli i C Dahmen El 1932 debutà amb la companyia de J Guerrero a Madrid sota la direcció paterna De seguida inicià una carrera internacional que el dugué a actuar en teatres d’arreu de l’Estat espanyol, a més de Portugal, Itàlia, l’Amèrica del Sud i els Estats Units, amb la companyia fundada per ell mateix Destacaren les seves creacions en Luisa…

Estudià composició a l’Acadèmia de Ljubljana, amb K Pahor, i també a l’Acadèmia de Zagreb, amb M Kelemen El 1966 anà a Utrecht a perfeccionar els seus coneixements, i allà pogué entrar a treballar a l’Institut de Música Electrònica Impartí classes de composició i anàlisi a la Universitat de Mont-real 1973-74 Molt immers en la música contemporània, sobretot en el tractament de les tècniques de percussió, fou un dels exponents de la música eslovena dels anys seixanta i setanta De la seva obra destaquen Congruences , per a piano i orquestra 1963, Apokatastasis ‘Rèquiem eslovè’, 1967 i Ekthesis…