Resultats de la cerca

Membre de la família de músics Scarlatti, són molt dubtoses les notícies sobre la data de naixement sembla que morí a seixanta-cinc anys, però no està comprovat i la identitat del seu pare Alguns el presenten com a fill de Tommaso d, com un germà de Domenico Scarlatti no clarament identificat Després de realitzar els estudis musicals a Nàpols, Giuseppe Scarlatti s’estrenà com a compositor a Roma amb un oratori, l’any 1739 Més tard es traslladà a Florència i a Lucca, on es casà amb la cantant Barbara Stabili Junts anaren a Venècia i a Torí 1749 Durant els anys següents també…

Vida Estudià dret, però es dedicà a la literatura Professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Torí 1878, el 1888 es traslladà a Milà, on fou director de l’Accademia dei Filodramatici i professor al Conservatori de Música Mitjançant les seves collaboracions en la premsa influí musicalment el públic de l’època Com a dramaturg, mostrà una gran versatilitat en la temàtica i la situació dels arguments, i sabé captar els gustos del seu temps La seva aportació a l’òpera fou breu però significativa associat a Luigi Illica, escriví els textos de Manon Lescaut i de la trilogia formada per La bohème ,…

Germà gran de Giovanni Battista Sammartini, probablement estudià l’oboè amb el seu pare El 1720 tocava aquest instrument, juntament amb el seu germà, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de Milà El cèlebre flautista JJ Quantz, quan visità la ciutat el 1726, el considerà l’únic bon intèrpret d’instrument de vent que tocava en l’orquestra de l’Òpera Pel que sembla, Giuseppe abandonà Itàlia el 1728 per anar a Londres, on passà la resta de la seva vida A la capital anglesa guanyà ràpidament una excellent reputació com a intèrpret d’oboè i tocà en l’orquestra de GF Händel A partir…

Vida Sobre la base de la tradició heretada de G Rossini, V Bellini i G Donizetti reformà el gènere operístic italià i, a banda de ser el compositor d’òpera més important del seu país al segle XIX, fou, per als seus contemporanis, una de les ànimes del Risorgimento de la nova Itàlia Els seus pares, Carlo Verdi i Luigia Uttini, provenien de famílies de comerciants que durant el canvi de segle s’havien traslladat als voltants de Busseto D’aquest matrimoni nasqueren dos fills -Giuseppe i Giuseppa Francesca 1816 - 1833- i no sembla que l’ambient familiar fos tan humil com el mateix…

Estudià música i cant a Roma, on el 1936 debutà com a Herald Lohengrin Després de la Segona Guerra Mundial, fou contractat a l’Òpera de Viena 1946, i dos anys més tard es presentà al Festival de Salzburg com a Fígaro Les noces de Fígaro i s’especialitzà en papers mozartians Entre el 1948 i el 1961 cantà a la Scala de Milà Es destacà en el repertori de G Puccini i G Verdi, i també en papers còmics d’òperes de G Rossini i G Donizetti Gran actor, actuà a les principals sales d’òpera europees i participà en nombrosos enregistraments El 1986 aparegué per última vegada al Gran Teatre del Liceu…

Estudià violoncel i composició al Conservatori de Palerm El 1911 guanyà un premi de composició amb l’oratori Il cieco di Gerico Les seves primeres òperes - La baronesa di Carini 1912, Al lupo 1919 o La monacella della fontana 1923- mostren la influència del verisme de P Mascagni Dirigí el Conservatori de Palerm 1922-26 i el Conservatori de Santa Cecília de Roma 1926-43, centre on substituí O Respighi Apassionat pel món del teatre grec clàssic, escriví abundant música incidental per a representacions d’obres d’autors com Èsquil, Aristòfanes o Sòfocles al Teatre de Siracusa Diputat al…

Fou alumne de F Fenaroli composició i contrapunt al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nà pols Debutà com a compositor d’òpera a Roma el 1791 amb Silvia e Nardone , començant així una carrera que el dugué a molts teatres italians El 1803 es traslladà a París, on treballà com a compositor i maestro al cembalo al Théâtre des Italiens fins el 1809, any en què tornà a Itàlia El 1812, després que G Rossini estrenés La pietra del paragone , Mosca l’acusà d’haver-li plagiat I pretendenti delusi 1811, sobretot la utilització del recurs del crescendo El 1817 s’establí a Palerm, on durant quatre…

Rebé la primera formació musical del seu pare, i el 1864 es presentà en públic com a pianista Del 1867 al 1871 estudià al Conservatori de Nàpols amb B Cesi piano, C Costa harmonia, P Serrao i L Rossi contrapunt i composició La seva posterior activitat com a pianista, sol o bé formant duo amb el violoncellista A Piatti, el dugué per tot Europa El 1880 fou nomenat professor del Conservatori de Nàpols, i del 1886 al 1902 dirigí el Liceo Musicale de Bolonya Com a director d’orquestra exercí un important paper de divulgació de la música simfònica i escènica alemanya -realitzà la primera…

Vida Destinat per la seva família a la vida monàstica, fou educat en diversos convents de les viles de Pirano i Capodistria, on també realitzà estudis de música El 1708 anà a Pàdua per estudiar dret a la universitat, i dos anys més tard entrà en conflicte amb l’Església i la família en casar-se amb Elisabetta Premazore Arran d’això, Tartini fugí de Pàdua i trobà refugi en un convent d’Assís, on visqué durant els tres anys següents, dedicat a l’estudi del violí i de la composició El 1714, mentre treballava com a instrumentista en una orquestra d’òpera a Ancona, descobrí el que anomenà terzo…

Vida Inicià els estudis musicals amb FA Vallotti a Pàdua, i des del 1739 fou alumne de GB Martini a Bolonya Entre el 1748 i el 1751 fou organista a la catedral de Faenza, i el 1752 fou nomenat director del teatre de la mateixa ciutat, on estrenà la seva primera òpera, Pompeo in Armenia 1752 Dos anys més tard es traslladà a Copenhaguen, on visqué llargs períodes fins el 1775 En aquesta ciutat fou director de la companyia d’òpera italiana Mingotti i, després, mestre de capella de la cort 1755 Durant aquest temps collaborà en la temptativa de crear una òpera en llengua danesa Gram og Signe , ’…