Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Miguel A Paniagua, i més tard continuà la seva formació al Conservatori Nacional de Guatemala, on estudià amb el professor Herculano Alvarado Posteriorment es desplaçà a Nova York, ciutat en la qual rebé classes de composició L’any 1916 començà a exercir com a professor al Conservatori Nacional de la ciutat de Panamà Durant els anys 1931-39 retornà a Guatemala, on també fou professor al Conservatori Nacional Després exercí de director del Conservatori Nacional de San Salvador, fins l’any 1942 També treballà de crític…

Estudià a Guatemala amb Georgette Contoux de Castillo i Ricardo Castillo Posteriorment es traslladà als Estats Units, on estudià composició amb Howard Manson i direcció d’orquestra amb Paul White, a l’Eastman School of Music de Nova York També realitzà estudis de piano amb Robert Casadesus, i durant un breu període fou alumne d’I Stravinsky Entre les seves obres cal destacar Seis Bocetos , per a piano 1953, Scherzo , per a piano, i Sinfonietta , per a piano i orquestra

Estudià amb Herculano Alvarado i L Roche a la seva ciutat natal 1912-22 Després anà a Berlín, on fou alumne de G Bertram piano i de W Klatte i H Leichentritt composició Fou director del Conservatori Nacional de Guatemala 1934-37 i 1944-53 El 1953 es traslladà a Nova York, on alguns anys més tard ensenyà al Westchester Conservatory 1963-70 La seva música té influències de l’escola berlinesa en la qual es formà, i entre les seves obres destaca l’òpera Lera 1960, amb llibret de G Campbell També cal citar Obertura jocosa orquestra, 1950, Concertante para viola y orquesta de cuerdas…

Realitzà els primers estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard els continuà a París Des del 1928 fins al 1960 fou professor de música al Conservatori Nacional de Guatemala El seu llenguatge musical es caracteritza per una forta influència de l’impressionisme i per la presència d’elements de la música popular del seu país natal Compongué peces per a orquestra i ballets, i música per a piano Entre les obres orquestrals, les més destacades són Homenaje a Ra vel 1920, Guatemala 1934, La Procesión 1935 i el poema simfònic Xibalbá 1944 La seva música per a escena…

Estudià al Conservatorio Nacional de Música i Declamació de la ciutat de Guatemala El 1955 anà a París per estudiar piano amb Blanche B de Geraldi i L Geraldi Bascourret, composició amb T Aubin i direcció d’orquestra amb Jean Fournet a l’Escola Normal Superior de Música El 1965 rebé una beca per a estudiar durant dos anys a l’Instituto Di Tella de Buenos Aires amb A Ginastera, I Xenakis i F von Reishenbach, entre d’altres El 1972 fou director artístic de l’Orquesta Sinfónica Nacional Destaquen de la seva obra la Sinfonía Coreográfica 1965, el poema simfònic David y Betsabé 1954-…

Estudià a Buenos Aires, a l’Instituto Di Tella, durant els anys 1967 i 1968 Quan tornà a Guatemala intentà aplicar a la música els recursos tecnològics que havia après, però per falta de recursos utilitzà fonts sonores naturals vocals i instrumentals, juntament amb models rítmics europeus i instruments tradicionals, com la marimba Fou un dels compositors pioners de la música electroacústica al seu país, i va crear nous instruments de metall, fusta, bambú i percussió tradicional amb closques de tortuga L’any 1972 fundà el Grupo de Experimentación Musical, que interpretà algunes de…

Del 1912 al 1917 estudià piano amb Hersilia D de Tronchi i Humberto Paniagua a Guatemala Prosseguí els estudis de piano amb Edoardo Trucco i els de teoria i composició amb Vicente Mañas L’any 1919 es traslladà a Nova York, on residí fins a la mort El 1922 ingressà en l’Escola de Música Santini de la ciutat Exercí de director de l’emissora nacional de Guatemala, i també fou director i pianista La seva obra inclou composicions d’influència clàssica i de música popular Compongué obres instrumentals, música vocal, peces per a piano, música comercial, bandes sonores de…

Inicià la seva trajectòria musical com a nen cantor a la catedral de Segòvia, on fou deixeble de Gerónimo de Espinar i estigué actiu entre el 1542 i el 1549 Allí entrà en contacte amb Lázaro del Álamo, que alguns anys més tard fou mestre de capella de la catedral de Ciutat de Mèxic Probablement el 1554 Franco marxà a Nova Espanya com a acompanyant del noble Mateo Arévalo Sedeño Cap al 1573 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Guatemala Dos anys més tard detenia el mateix càrrec a la catedral de Ciutat de Mèxic Durant el seu magisteri en aquesta seu millorà…

Els seus versos tenen un caràcter narratiu proper a la balada Sovint és acompanyat d’alguns instruments integrants del mariachi , com ara el guitarrón , el bandolón o l’arpa Com a dansa, s’associa principalment a la regió mexicana de Huaxtec La seva popularitat s’estengué també a altres països, com Guatemala i Veneçuela

El 1592 apareix registrat com a cantor al cor de la capella reial de Granada Cap al 1597 esdevingué mestre de capella a la ciutat peruana de Cuzco, en ple territori inca El 1603 ocupà aquest mateix càrrec a la catedral de Puebla, a Mèxic Possiblement entre una destinació i l’altra passà per la catedral de Guatemala, on es conserven manuscrites la major part de les seves obres, fetes copiar pel mestre de capella Gaspar Fernandes Tota la producció conservada és de caràcter litúrgic Escriví una Missa de bomba , antífones, invitatoris i una collecció d’uns vint himnes