Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Honorat Vilamanyà i Serrat
Música
Compositor català.
Estudià violí, harmonia, fuga, contrapunt i instrumentació amb Ramon Serrat i Fajula Quan tenia divuit anys fou alumne de violí d’Eduard Toldrà El 1925 creà a Ripoll la Cobla Orquestra Serratins i l’Acadèmia Vilamanyà Poc després rebé l’encàrrec de reorganitzar l’Orfeó de Ripoll i el 1935 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Vic Durant els anys trenta donà a conèixer les seves sardanes, com La madona ripollesa o El camí dels Pirineus Després de la Guerra Civil creà la Cobla Orquestra Vilamanyà i continuà component Al llarg dels anys quaranta i cinquanta veieren la llum…
Honorat Alberich i Corominas
Música
Compositor català.
Inicià la carrera musical a Mataró, probablement a Santa Maria, on romangué fins el 1916, any en què fou nomenat mestre de capella de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot, càrrec que exercí fins a la seva mort el 1836 Compongué música sacra, de la qual s’han conservat un Dixit Dominus a vuit veus i una salve a quatre veus i orquestra dipositats a la Biblioteca de Catalunya
Josep Anglada i Maranges
Música
Mestre de capella i organista català.
Fou deixeble de J Rosés, mestre de capella a Santa Maria del Pi, Barcelona Escolà de cant, entrà en l’estament eclesiàstic Fins l’any 1836 fou organista a Torroella de Montgrí Aquest mateix any, en substitució d’Honorat Alberich, feu oposicions per al càrrec de mestre de capella d’Olot, on romangué fins a la seva mort Es conserven obres seves a l’església de Sant Esteve d’Olot i a la Biblioteca de Catalunya, entre les quals hi ha dues misses, lamentacions, salms, rosaris i un Paso y fuga a 8
Dionís
Música
Divinitat grega d’origen frigi o traci el culte a la qual s’introduí a Grècia entre els segles IX i VIII aC.
La seva llegenda és complexa perquè pren elements de Grècia però també de regions veïnes, com ara l’Àsia Menor És fill de Zeus i de Sèmele, fet que el situa dins de la segona generació dels déus de l’Olimp, igual que Àrtemis, Apollo, Hermes i altres Se’l coneix com el déu que nasqué dues vegades Segons la llegenda, Sèmele morí quan l’estava esperant i llavors Zeus agafà l’infant del ventre de la seva mare i se’l cosí a la cuixa A l’època clàssica fou el déu del vi i de la vinya, i era honorat amb celebracions tumultuoses i orgiàstiques, les anomenades festes Dionísies, que foren l’origen del…
música de Mònaco
Música
Música desenvolupada a la ciutat de Mònaco.
És format per tres nuclis urbans Mònaco, Montecarlo i La Condamine Les primeres notícies sobre activitat musical tenen relació amb Benet XIII 1394-1417, el papa d’Avinyó, que hi residí durant un temps amb la seva cort i que protegí compositors i instrumentistes Ja al segle XVI, se sap l’existència de diversos organistes i mestres de capella, com Giacomo Vignale o Pietro San Giorgio, noms que revelen els estrets contactes que el principat mantenia amb Itàlia Fins i tot es té notícia de l’activitat d’algun orguener italià a Mònaco, com és el cas del genovès Giovanni Oltrachino, autor de l’orgue…
música d’Olot
Música
Música desenvolupada a Olot (Garrotxa).
Les primeres notícies de la vila són de l’Alta Edat Mitjana i es refereixen a l’existència de l’església de Santa Maria, citada en documents del 872, i de la parròquia de Sant Esteve, que apareix en manuscrits de l’any 977 La vila d’Olot és recordada per ésser el lloc on nasqué Antoni Soler 1729-1778, un dels músics catalans més importants, que es formà a Montserrat i desenvolupà la seva trajectòria musical al monestir d’El Escorial, on fou deixeble de D Scarlatti fins el 1757 Del segle XVII són les primeres dades sobre música a la collegiata de Sant Esteve i notícies esparses sembla que…
Gregori Maria Suñol i Baulenes
Música
Musicòleg català.
Vida Després d’una primera formació a l’escola dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, el 1893 entrà al monestir de Montserrat, on professà dos anys després Un cop acabada la teologia fou ordenat de prevere el 1902 Apassionat pel cant religiós i l’espiritualitat litúrgica, aviat establí amistat amb personalitats musicals i del moviment litúrgic de Catalunya Ll Millet, F Pujol, VM de Gibert, A Nicolau, Ll Romeu, P Altisent, Ll Car reras, H Anglès, etc, però especialment amb J Pothier, A Mocquereau i tota l’escola gregoriana del monestir francès de Solesmes Entusiasta de les Scholae…
Guillaume Dufay
Música
Compositor francès amb el qual l’Escola francoflamenca entrà a la història de la música.
Vida És probable que nasqués a Cambrai, a la catedral on figura inscrit com a nen cantor entre els anys 1409 i 1412 En aquella època el magister puerorum de la catedral era Nicolau Malin, a qui succeí Ricard Loqueville 1413-18 Si bé no hi ha constància que Dufay fos alumne d’aquest segon, les obres primerenques del compositor denoten una clara influència d’aquest mestre Cap al 1420 Dufay ingressà al servei de la família Malatesta, a Pesaro, on romangué els sis anys següents D’aquest període daten els motets Vasilissa ergo gaude , escrit a l’agost del 1420 en honor de Cleofàs Malatesta, la…
Georg Philipp Telemann
Música
Compositor alemany.
Vida Pertanyent a una família benestant, a deu anys havia après de tocar el violí, la flauta, la cítara i alguns instruments de teclat de manera completament autodidàctica A més, estudià algunes de les obres del seu mestre de música Benedikt Christiani i s’inicià en la composició amb algunes àries, motets i peces instrumentals Quan tenia dotze anys s’embarcà en la composició de la seva primera òpera, Sigismundus Llavors la seva mare, que volia que estudiés dret, li prohibí de continuar la seva formació musical i fou enviat a una escola a Zellerfeld Però el superintendent del centre, Caspar…
quartet de corda
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per dos violins, viola i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Les obres que J Haydn compongué per a aquesta agrupació convertiren el quartet de corda en un gènere ben caracteritzat, amb una gran personalitat pròpia Juntament amb les de WA Mozart i L van Beethoven, en feren la forma més exigent per a compositors, intèrprets i oients de música de cambra i la més representativa dels ideals artístics d’aquest medi El que es podria anomenar la prehistòria del gènere està constituïda per nombroses obres dels segles XVII i XVIII en què apareixen quatre parts de corda que admeten la interpretació amb un o més instruments per part sovint amb l’afegit del baix…