Resultats de la cerca

Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…

Constitueix la cinquena part o secció de l’Ordinari de la missa El text consisteix en tres invocacions breus que comencen sempre per les paraules Agnusdei ‘Anyell de Déu’ Musicalment no té cap forma concreta, per bé que en general sol respectar l’estructura ternària i repetitiva del text Sembla que fou introduït en el ritu llatí durant el segle VII pel papa Sergi I 687-701 Juntament amb el credo és un dels cants de la missa llatina d’introducció més moderna

Fill de pare pagà i de mare cristiana santa Mònica, estudià a Cartago i més tard ensenyà retòrica a Milà Allí, els sermons de sant Ambròs precipitaren la seva conversió l’any 386 D’aquesta època data el principal escrit que dedicà a la música un tractat en forma de diàleg mestre-alumne, De Musica , que no acabà El tractat havia de constar de dues parts, una dedicada a la mètrica i l’altra a la melodia, però només redactà la primera En aquest escrit, com també en la famosa pàgina de les Confessions dedicada al cant X, 33, aflora un dels grans problemes musicals de l’Església com controlar "el…

La comunitat negra d’Amèrica originària de l’Àfrica subsahariana ha influït força en la música tradicional de bona part del continent Es pot fer una divisió entre les zones on la cultura africana ha coincidit amb la cultura anglòfona Amèrica anglòfona , en les quals ha generat estils com el gòspel , el jazz o el ragtime , i les zones on ha entrat en contacte amb la cultura llatina música popular de l' música popular de l’Amèrica llatina , en les quals han aparegut danses i estils com la salsa , el calipso , el mambo , la rumba , el bolero , el ska , la samba i la…

Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de Sant Marçal de Llemotges El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus , carmen , planctus , hymnus o prosa En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena de contrapunt sacre al…

El terme, l’etimologia del qual està relacionada amb la paraula llatina gula 'gola' i amb el personatge bíblic de Goliat, tenia un fort sentit pejoratiu La majoria de goliards eren individus cultes més o menys vinculats amb els centres universitaris Cultivaren unes formes de la poesia llatina inspirades tant en els models clàssics d’Horaci i Ovidi com en les formes populars i experimentaren amb nous ritmes i mètriques Les temàtiques eren preferentment profanes, amb una especial predilecció per temes com l’amor, el vi i la joventut Molt sovint, tot i la procedència…

Tot i que actualment la paraula concertació indica el fet de posar-se d’acord, la concertatio llatina significà ’lluita', ’disputa' En aquest sentit, les relacions entre el solista i el tutti poden ser de diàleg i d’alternança però també de rivalitat, quan, per exemple, el solista oposa el seu virtuosisme a la potència orquestral

A partir del segle XIII aquest terme d’origen grec caigué en desús, tot i que fins al final de l’Edat Mitjana podia funcionar com a sinònim de discant, probable traducció llatina del terme grec, o de contrapunctus , és a dir, de polifonia en general De fet, Jehan des Murs ~1320 encara anomenà diafonia basilica en grec basis , ’base', ’fonament' l' organum duplum , que es caracteritzà pel seu tenor amb valors llargament mantinguts

Fou organista a l’abadia de Westminster i membre de la capella reial des del 1563 fins a la seva mort Escriví música religiosa a partir de textos llatins i anglesos, algunes cançons amb acompanyament de llaüt o de violes i molta música instrumental, especialment per a una agrupació tan típicament anglesa com el consort of viols Dins aquest darrer apartat es troben cinc In Nomine per a conjunt de violes Entre la seva producció llatina destaquen catorze motets i nou himnes

El grup sorgí de l’escola de cant pla de Catí, de la qual Miquel Sales fou un dels mestres més importants L’escola no tan sols proveí de músics les esglésies valencianes, sinó que també contribuí a enriquir les colleccions de llibres de cant que aquestes conservaven Els himnaris procedents de Catí, però, desvirtuaven el cant gregorià a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síllabes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades