Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc, i el 1949 debutà a la seva ciutat natal interpretant el paper de Charlotte Werther Dos anys després es presentà amb Carmen al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles Abordà sovint el repertori de mezzosoprano o de soprano dramàtica, i assolí grans èxits, com en la interpretació del personatge titular de Tosca , amb el qual es presentà a l’Òpera Còmica de París el 1952, el mateix any que debutà a l’Òpera de París amb Les Indes galantes , de J Ph Rameau Cantà òperes de compositors del segle XX, a més d’obres d’H Berlioz, WA…

Des de ben aviat destacà pel seu enginy, com es demostra pel fet que efectuà els seus primers treballs a l’orgue de Nimes quan només tenia onze anys Amb Domènec, el seu pare, i Vincent, el seu germà, acabà l’orgue de la seu nova de Lleida, interromput el 1820 per circumstàncies polítiques El 1821 s’installaren a Tolosa de Llenguadoc i, durant un cert temps, es dedicaren a la construcció d’orgues de saló A vint anys, Aristides, s’interessà per l'"orgue expressiu" sense tubs, anomenat harmònium Seguint el model de la filharmònica, inventà un nou instrument, al qual donà el nom de…

Fill de Joan Pere Cavaillé i Maria Francesca Coll, aprengué l’ofici del seu pare Uní els cognoms dels seus progenitors, amb els quals foren coneguts des d’aleshores els membres d’aquella família Amb l’esclat de la Revolució Francesa s’installà amb la seva família a Catalunya A disset anys s’encarregà dels orgues de Puigcerdà i de Sant Joan de les Abadesses Amb el seu pare, treballà a Santa Maria del Mar i a l’església de la Mercè, a Barcelona 1797 Havent acabat el de Castelló d’Empúries 1805, marxà a Montpeller, on restaurà el de Saint-Pierre 1807, i més tard reparà el de la seu de Carcassona…

Estudià amb Jules Puget i, després d’un recital a Niça, es presentà a Brusselles el 1881, on interpretà la Margarida del Faust , de ChW Gounod El 1885 ingressà a la companyia de l’Òpera Còmica de París, on estrenà òperes i operetes de V de Joncières, J Massenet i R Hahn Cantà a Milà, Roma, Londres, Berlín i Nova York, i s’especialitzà en els papers protagonistes d’òperes com Carmen o Cavalleria Rusticana A partir del 1904 dirigí una escola de cant a Cabrières El 1940 publicà les seves memòries

Fou bàsicament autodidacte i el seu únic professor fou un organista de Carcassona, François Teysserre Amic personal de C Saint-Saëns, el 1901 fou elegit membre de la Legió d’Honor La Societé Nationale de Musique, entitat que tenia com a objectiu donar a conèixer les noves generacions de compositors francesos, estrenà diverses de les seves obres El catàleg de Lacombe supera les 150 obres -majoritàriament per a piano, peces de cambra, per a orquestra i nombroses cançons-, entre les quals destaquen Ouverture symphonique , Marche dernière per a piano i la Sonata per a violí , que fou estrenada…

Vida Considerat el darrer dels trobadors, inicià la seva carrera vers l’any 1254 a la cort del vescomte de Narbona Desitjant canviar d’ambient, el 1262 escriví la retronxa Pus astres no m’es donatz , en què fa un encès elogi de Catalunya, i sis anys més tard, De far chanson suy marritz , cançó dedicada a l’infant Pere d’Aragó El propòsit de totes dues composicions era assegurar-se una bona acollida per part de Jaume I el Conqueridor o del seu fill, encara que finalment acabà a la cort d’Alfons X el Savi El 1271 Riquier era amb el monarca castellà, al costat del qual romangué fins el 1279…

Protegit del comte Ramon V de Tolosa, ho fou més tard de Barral dels Baus, vescomte de Marsella, i també d’Alfons I de Catalunya-Aragó Mort aquest, s’adreçà a la cort dels Montferrat o Monferrato i viatjà per Palestina, Itàlia, l’Europa central i Malta Conseller dels grans personatges del seu temps Bonifaci I de Monferrato, Alfons VIII de Castella, formà part del seguici de Constança d’Aragó a Hongria i és possible que acompanyés Ricard Cor de Lleó fins a Xipre en ocasió de la tercera croada, posseeix una personalitat poètica inconfusible i original, plena d’enginy i d’agudesa Hàbil en la…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1953 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Lieja, amb la qual debutà en el paper titular de Lakmé , de L Delibes El 1956 cantà al Théâtre de la Monnaie de Brusselles i el mateix any es presentà a l’Òpera Còmica de París, on el 1962 participà en l’estrena de Princesse Pauline , de H Tomasi Posteriorment actuà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i a l’Òpera de París Especialitzada en els papers de soprano de coloratura , destacà en diverses òperes de Ch Gounod, J Massenet, M Ravel i G Verdi en teatres europeus…

Fou membre d’una família noble de Tolosa de Llenguadoc En set de les setze composicions que se li atribueixen fa allusió a la dama Na Berengueira Es tracta de Beatriu de Provença m 1267, casada amb Carles I d’Anjou i filla de Ramon Berenguer V de Provença La major part de les seves composicions són dansas , però no n’hi ha cap que conservi la música

Nasqué en una família d’artistes ambulants i en un principi es formà com a acròbata i ballarí Debutà en el ballet de l’Òpera de Montpeller, fet que li permeté d’entrar en contacte amb el món de l’òpera Llavors es decidí pel cant i a vint-i-dos anys començà a rebre classes en aquesta matèria De primer orientà la seva carrera cap als papers de heldentenor El 1964 el seu debut com a cantant, a Verviers, en el paper de Pinkerton Madama Butterfly , el dugué a presentar-se successivament a l’Òpera Còmica de París i a Tolosa de Llenguadoc A partir del 1970 projectà la seva carrera a…