Resultats de la cerca

Establerta a Cadis, hi estudià música a l’Academia de Santa Cecilia i posteriorment cursà estudis de piano al Conservatori de Madrid Amplià la seva formació a París, i més tard fou deixebla d’E Schumann Inicià la seva activitat concertística -en la qual destacà especialment- amb uns primers recitals a París, acompanyada al piano per J Turina i J Nin Especialitzada en el repertori cambrístic, el 1945 actuà a Barcelona dirigida per E Toldrà Ocasionalment participà en representacions operístiques Es retirà el 1953 i a partir d’aleshores desenvolupà una intensa carrera com a docent al…

Inicià estudis de dret a Madrid, carrera que abandonà per dedicar-se a la lírica Des del 1855 fou deixeble de B Saldoni Marxà a Itàlia, on estudià cant amb T Mabellini a Florència i amb S Ronconi Actuà per Europa i al continent americà El 1869 es casà amb la mezzosoprano Désirée Artôt Junts feren diverses gires per Europa i arribaren a actuar a Rússia Tingueren una filla, coneguda amb el nom artístic Lola Artôt de Padilla, que també es dedicà al cant Saldoni assegurà que Mariano Padilla conegué i rebé consells del mateix G Verdi

Estudià al Conservatori Nacional de l’Havana, on es graduà amb la Medalla d’Or el 1913 Posteriorment feu una sèrie de viatges per Europa i Amèrica liderant una companyia de dansa, Los Cuban Boys Visqué alguns anys a Nova York, on escriví música per a pellícules, comèdies musicals i ràdio Pel que fa a la seva producció per al cinema, Leucona treballà per a la 20th Century Fox i la Warner Brothers anys trenta i quaranta De les seves obres per a piano 176 peces, una de les més conegudes és la Suite Andalucía 1930 També compongué sarsueles, com El cafetal i Lola Cruz 1943 A més, és…

Estudià música a Colònia i entrà a formar part del cor del teatre de la seva ciutat natal El 1976 debutà a Würzburg com a Lola Cavalleria rusticana i entre el 1976 i el 1978 fou contractada a Mannheim, on destacà en el repertori wagnerià Aquest fet comportà que fos convidada a Bayreuth el 1983 per a interpretar-hi el paper de Kundry Parsifal i, en successives edicions, per a abordarhi els principals papers de les òperes de R Wagner En 1985-88 formà part de la companyia de l’Òpera de Stuttgart El 1986 actuà a l’Òpera de Viena, on ha excellit amb obres de G Verdi Don Carlo , L…

Inicià els estudis musicals a Badajoz i els continuà amb E Arrieta al Conservatori de Madrid, centre on el 1870 obtingué el primer premi de composició Fou un flautista notable i redactà un mètode d’aquest instrument La flauta su historia, su estudio Mai, però, no aconseguí la càtedra de flauta al Conservatori de Madrid Durant divuit anys exercí com a director en diferents teatres madrilenys i compongué algunes sarsueles amb autors com M Fernández Caballero, T Bretón, J Rogel i T López Torregrossa Fou, però, quan començà a collaborar amb F Chueca que arribaren els títols que li donaren més…

Inicià els estudis de cant a dotze anys amb Genoveva Puig i posteriorment els continuà amb Jordi Albareda Més endavant estudià al Mozarteum de Salzburg amb Paul Schilhawsky i Viorica Ursuleac i a Madrid amb Lola Rodríguez Aragón Debutà el 1965 com a solista i aviat s’especialitzà en lied i en el repertori operístic mozartià L’any 1972 cantà al Teatre de la Zarzuela de Madrid El giravolt de maig , de Toldrà, sota la direcció d’Antoni Ros Marbà Actuà sovint en festivals d’Espanya i dels Països Catalans, i ho feu també a Viena i Salzburg, sota la direcció de mestres com Bernhard…

Iniciat en la música com a bateria del conjunt Los Pekenikes al final dels anys cinquanta, la seva formació fou essencialment autodidàctica El 1962 inicià les seves activitats professionals com a membre d’una orquestra de ball i feu els primers arranjaments i adaptacions de diferents peces de H Mancini i L Bernstein El 1969 compongué la seva primera banda sonora, la de La Lola dicen que no duerme sola , de J de Armiñán Aquest fou el punt de partida d’una carrera que el convertí en un popular compositor de música per a pellícules Ha treballat per a directors com Vicente Aranda,…

Nen prodigi del flamenc, Manuel Ortega Juárez, conegut com a Manolo Caracol, guanyà el Concurs de Cante Jondo de Granada del 1922, organitzat per Manuel de Falla i Federico García Lorca, gràcies al qual inicià una brillant carrera Anomenat en aquella època Niño de Caracol , cantava sobretot en festes privades que, de vegades, duraven més d’un dia En esclatar la Guerra Civil es dedicà al teatre A partir del 1943 formà parella artística amb la balladora de flamenc Lola Flores, i l’èxit de la parella en espectacles com La Salvaora o La niña de fuego els dugué a donar la volta al món…

Vida Membre d’una família de compositors formada pel pare, José Pagán López, i els seus germans, Juan Antonio i Sergio Pagán Santamaría Estudià als conservatoris de Madrid i Barcelona i tingué com a professors Luis de Pablo, C Halffter i C Bernaola Interessat en la música electroacústica, ha estat alumne als laboratoris de música electroacústica Alea de Madrid i Phonos de Barcelona Com a compositor, s’ha centrat en la música escènica i per al cinema Ha compost diversos ballets i els musicals Blau marí , Flif flit i La casa per la finestra , entre d’altres Algunes de les bandes sonores més…

Aparegué ja al començament del segle XVIII, i amb la Revolució Francesa en fou ampliat el repertori, que passà més tard als escenaris frívols de París i d’altres ciutats europees Influït pel cafè concert de l’època, fou conreat a la Península Ibèrica, on es desenvolupà des de la darreria del segle XIX fins als anys vint del segle següent, en la triple modalitat antillana, francesa i andalusa Les intèrprets més notables foren La Bella Chelito , Consuelo Vello anomenada La Fornarina , Pastora Imperio i Raquel Meller Durant els primers decennis del segle XX, als Països Catalans foren molt…