Resultats de la cerca

Ingressà com a escolà en aquesta institució i posteriorment entrà al monestir, on vestí l’hàbit de monjo al febrer del 1654 Les cròniques el presenten com a mestre de l’Escolania durant molts anys Possiblement collaborà amb Benet Soler ~1640 - 1682 i suplí també, amb Mateu Valdovín, algunes de les absències de Joan Cererols D’acord amb la tradició del seu temps, com a mestre de l’Escolania segurament compongué algunes obres, però no s’han conservat

Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví  Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució…

Es formà musicalment a l’Escolania del monestir deMontserrat, del qual esdevingué monjo el 1656 Succeí al P Joan Cererols com a mestre de capella, i tingué per deixeble el P Miquel López BS Saldoni esmenta la seva fama de gran músic i distingidíssim mestre També ocupà càrrecs de responsabilitat en la comunitat monàs tica, entre els quals el de vicari segon deMonistrol i sagristà major deMontserrat

Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…

A vuit anys ingressà a l’Escolania deMontserrat sota el mestratge dels pares Jacint Boada i Benet Brell A setze, obtingué per oposició el càrrec d’organista de Cardona Fou mestre de capella de Berga i de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa 1850, i mestre director de l’Escolania deMontserrat, on s’havia format 1857-65 Malgrat la migradesa de mitjans i de personal en què es trobava l’escolania d’aquells temps, tingué bons deixebles i…

Fill de Joan Just, compositor i pedagog, ingressà a l’ Escolania de Montserrat 1939, on estudià música amb Anselm Ferrer i David Pujol, fou novici 1942, professà 1947 i fou ordenat sacerdot 1950 Cursà estudis superiors d’orgue sota el guiatge de Gregori Estrada 1943-50, i més tard, a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma amb Ferruccio Vignanelli, on obtingué el magisteri d’orgue i la llicència en cant gregorià Treballà la composició amb Cristòfor Taltabull 1954-55 Amplià a París els coneixements d’orgue amb André Marchal i Norbert Dufourcq i treballà la composició amb…

Començà els estudis musicals al seu poble i els continuà al seminari diocesà de Girona 1951 amb Francesc Geli i Francesc Civil El 1959 ingressà al monestir deMontserrat, on professà el 1961 i fou ordenat de sacerdot el 1967 Es diplomà en catequètica i pedagogia religiosa a Estrasburg 1968-69 Altra vegada a Montserrat, s’ocupà de l’arxiu musical i collaborà amb el pare Gregori Estrada en diferents tasques musicològiques i també en l’organització de les Trobades d’Animadors de Cant per a la…

Després de l’etapa de formació en aquesta institució, al novembre del 1595 ingressà com a monjo al monestir Exercí de predicador i de lector al cenobi dependent de San Millán de la Cogolla Rioja A Montserrat fou lector de casos , vicari de la muntanya, mestre dels escolans, prior d’Olesa, mestre de novicis i confessor Contemporani de Joan Marc, Villalba compartí la direcció de l’Escolania amb Miquel Baretja Foren els dos primers monjos que exerciren aquest ofici, que fins llavors havia estat a càrrec d’un prevere, no monjo, del santuari Si n’hi hagué, la seva producció musical no…

Condeixeble de J Cererols a l’Escolania, ingressà posteriorment al monestir i vestí l’hàbit de monjo al setembre del 1636 El 1641 s’afegí al grup de monjos que la Diputació del General, amb tots els honors, feu acompanyar fins a la frontera Juntament amb els seus companys, fundà el monestir anomenat El Montserratico, a Madrid Retornat a Montserrat, fou nomenat procurador de Saragossa Continuà la tradició baixonista montserratina, de la qual fou un artista cèlebre També guanyà fama com a compositor Collaborador…

Estudià entre el 1926 i el 1932 a l’ Escolania de Montserrat , sota la direcció d’Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil Monjo del monestir de Montserrat des del 1934, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell Fou ordenat prevere l’any 1941 i canvià el nom de Francesc Xavier pel de Gregori Maria L’any 1935 començà a cursar estudis d’orgue amb Josep Muset al Conservatori de Música del Liceu, els quals hagué d’interrompre a causa de la Guerra Civil Estudià harmonia i contrapunt amb Josep Barberà 1941-47 i Cristòfor Taltabull 1947-50, i es perfeccionà a París amb André Marchal orgue i…