Resultats de la cerca

Procedent d’una família de músics i considerat pels contemporanis un dels millors organistes del moment, fou particularment apreciat per les seves improvisacions a l’orgue També tingué una gran reputació com a orguener A partir del 1478 s’establí a Innsbruck i el 1480 ocupà el càrrec d’organista a la cort del duc Segimon de Tirol des del 1489 fins al 1519 compaginà les seves tasques a la cort tirolesa amb el servei a l’emperador Maximilià I El 1515 rebé el títol de cavaller Un cop mort Maximilià I 1519, ocupà la plaça d’organista a la catedral de Salzburg i d’organista de l’arquebisbe de…

Fill d’un militar, la seva família s’installà a París 1851, on treballà com a escrivent a l’ajuntament El seu primer llibre, Poèmes saturniens 1866, sota la influència de Charles Baudelaire, palesa una crisi moral, que s’anà accentuant trastorns nerviosos, alcoholisme, fins que semblà trobar l’equilibri en casar-se, el 1870 Fêtes galantes 1869 i La bonne chanson 1870 són obres que caracteritzen aquest breu període de felicitat, que no sobrevisqué, però, a la guerra i a la Comuna Després d’ésser mobilitzat tornà a beure i perdé la feina, i l’arribada a París d’Arthur Rimbaud 1871…

Vida Paul McCartney és, dels quatre membres de The Beatles, el que ha tingut una carrera musical més comercial El 1971, un any després de la dissolució del conjunt, McCartney creà el grup de rock The Wings, on romangué deu anys i del qual només destacà el disc Band on The Run 1973 Els anys vuitanta recuperà la popularitat amb discos com Pipes of Peace 1983 i collaboracions amb Stevie Wonder, Michael Jackson i Elvis Costello Amb aquest darrer músic enregistrà el disc Flowers in the Dirt 1989, que suposà la seva reconciliació amb els crítics musicals, després d’anys de valoracions negatives Els…

La seva primera educació musical la rebé del seu pare El 1858 continuà els estudis de flauta amb Dorus i dos anys després els prosseguí al Conservatori de París, on també estudià composició amb Reber Després d’ingressar com a flautista a l’Òpera Còmica 1862, l’any 1864 passà a l’Òpera fins el 1890, que en fou nomenat director Membre fundador de la Société Classique 1872 i de la Société de Musique de chambre pour instruments à vent 1879, a partir del 1893 abandonà l’activitat concertística i esdevingué professor de flauta del Conservatori de París Entre els seus alumnes hi hagué Ph Gaubert, G…

Es crià a Detroit i, encara adolescent, tocà amb Kenny Burrell Un cop a Nova York, el 1955, Miles Davis l’incorporà al seu conjunt, on romangué fins el 1962 i participà en tots els enregistraments del trompetista Parallelament, gravà alguns discos en nom propi, com ara Bass on Top 1957, però sobretot participà en una llarga llista d’enregistraments acompanyant els millors músics del període Després de deixar Davis, tocà uns quants anys en el trio de Wynton Kelly, tot i que la seva activitat anà minvant per motius de salut Fou un dels contrabaixistes més importants de la seva generació Tocava…

Fill d’un pastor metodista afroamericà, inicià estudis de dret a la Universitat Rutgers però els abandonà per dedicar-se al teatre Actuà en diverses obres teatrals fins que el 1925 debutà a Nova York amb un concert d’espirituals negres, que ell creia instruments ideals per a fer sentir la veu del poble afroamericà A partir del 1928 feu cèlebre la cançó Ol’Man River Actuà en diverses sales teatrals d’arreu dels Estats Units i hagué d’afrontar els problemes que li provocaren les actituds racistes de determinats sectors socials i del món de l’art Malgrat tot, intervingué en pellícules i…

Estudià al Royal College of Music de Londres amb G Clinton Entre el 1964 i el 1971 fou solista a l’Abadia de Westminster, tasca que simultaniejà amb alguns enregistraments que el feren cèlebre, com ara la versió del Messiah de GF Händel dirigida per C Mackerras 1965 Ha estat convidat als principals festivals de música antiga d’arreu del món i ha participat en la recuperació d’obres antigues, com Erismena P Cavalli, tot i que també ha intervingut en estrenes d’òperes contemporànies, com El paradís perdut de K Penderecki 1979 i Akhnaten de Ph Glass 1984, i reposicions d’òperes de B Britten A…

Estudià dret a Tolosa, però el seu interès pel cant feu que l’any 1911 iniciés els estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat llenguadociana Ferit a Verdun el 1916, no reprengué la seva carrera fins el 1919 Debutà al Caire amb Hérodiade , de J Massenet, i després realitzà diverses gires arreu d’Europa El 1932 es presentà a la Sala Favart de París en el paper de Scarpia Tosca , escenari on actuà amb assiduïtat fins el 1957 A partir del 1942 inicià una important tasca pedagògica al Conservatori de París Enregistrà La damnació de Faust , de Berlioz, i Samsó i Dalila , de Saint-Saëns

Estudià musicologia amb Karl Nef a la Universitat de Basilea, i al conservatori de la mateixa ciutat treballà la direcció d’orquestra amb Felix Weintgartner El 1926 fundà l’Orquestra de Cambra de Basilea, agrupació que ben aviat destacà per la recuperació d’obres antigues Dos anys després creà el cor associat a aquesta orquestra, i el 1933, seguint amb el seu afany per treure de l’oblit el repertori i les pràctiques interpretatives del passat, fundà la Schola Cantorum Basiliensis Tot i la seva dedicació a la música antiga, sempre s’interessà per la creació musical del seu temps, i fins al…

Biografia És considerat un dels compositors més significatius de la seva generació i una de les figures clau de la música d’entreguerres Començà a estudiar violí a sis anys i del 1909 al 1917 fou alumne del Conservatori de Frankfurt Excepcionalment dotat, a dinou anys guanyà la plaça de concertino de l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt La Verein für Theater und Musikkultur de Frankfurt fou l’escenari del primer concert dedicat a la seva música 1919 a partir d’aquell moment el món musical li prestà una atenció seriosa i els editors començaren a interessar-se per les seves obres Les estrenes de…