Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Francesco Petrarca
Música
Poeta i humanista italià.
Provinent d’una família de juristes florentins, rebé gran part de la seva educació a Provença Tot i que visqué de prebendes i beneficis eclesiàstics, sembla que no fou mai ordenat La influència provençal en l’obra de Petrarca és molt gran A les terres de Provença conegué Laura, la qual, idealitzada a través del concepte de l’amor de la poesia trobadoresca, esdevingué el motiu central del Canzoniere , la seva obra cabdal Petrarca fou molt afeccionat a la música, com ho testimonien les seves amistats i les referències laudatòries a aquesta art en les canzone , encara…
Giovanni Domenico del Giovane da Nola
Música
Compositor italià.
Des del 1563 fou mestre de capella de l’església de l’Anunciata, a Nàpols De la seva producció musical s’han conservat dos llibres de motets, algunes composicions vocals profanes del tipus villanesche , mascheratte i napolitane recollides en dos llibres del 1541 i del 1567, i alguns llibres de madrigals, la major part sobre textos de Petrarca, dels quals només han perviscut dos El primer, publicat a Venècia el 1545, es compon de madrigals a quatre veus, mentre que els del segon, publicat a Roma el 1564, són a cinc veus
Carpentras
Música
Nom amb el qual és conegut el compositor francès Elzéar Genet.
Vida El 1508 es troba documentat com a solista de la Capella Pontifícia, a Roma, institució en la qual, entre el 1513 i el 1521, ocupà el càrrec de mestre de capella La mort del papa Lleó X, el seu protector, l’allunyà de Roma Entre el 1521 i el 1524 i a partir del 1526 fins a la seva mort, residí a Avinyó En aquesta ciutat ocupà càrrecs eclesiàstics i publicà quatre volums 1532-39 que contenen la major part de les seves obres conservades cinc misses, unes lamentacions, motets, himnes i magníficats Aquests llibres foren els primers a utilitzar els tipus musicals arrodonits dissenyats per…
Pietro Vinci
Música
Compositor sicilià.
Després de viatjar per la Toscana i el nord d’Itàlia durant uns quants anys, el 1568 esdevingué mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore de Bèrgam, plaça que ocupà fins l’any 1580 Sembla que mantingué freqüents contactes amb un patró milanès, Antonio Lodonio, al qual dedicà molts dels seus llibres de madrigals Retornà a Sicília el 1581 per encarregar-se del magisteri de capella de la catedral de Nicosia El 1583 era al servei del virrei Marcantonio Colonna Es coneixen prop de 250 madrigals d’aquest compositor, la major part sobre textos de F Petrarca, així com…
canzone
Música
Al Renaixement italià, breu composició vocal de caràcter profà i arrel popular.
Al segle XVII el terme feia referència a una composició instrumental que era transcripció d’una de vocal El caràcter popular de la peça s’accentuà en afegir-se al títol la regió d’origen canzone villanesca alla napolitana La senzillesa de la seva estructura feu que Mozart l’evoqués a les seves Les noces de Fígaro voi che sapete o Cajkovskij a la seva quarta simfonia al moviment lent assenyala in modo de canzone Una darrera accepció identificà el terme amb un poema líric, a la manera de Píndar, que Dante normativitzà al seu De vulgaris eloquentia , i que més tard Petrarca…
Arnaut de Maruèlh
Música
Trobador provençal de la diòcesi del Perigord, a Aquitània.
Segons la seva Vida abandonà la condició de clergue per recórrer el món i dedicar-se a l’art trobadoresc És probable que s’estigués a la cort de Roger II de Besiers i més tard a la de Guillem VIII, comte de Montpeller, però l’única cosa que se sap del cert és que el 1195 encara era viu i gaudia d’un notable prestigi De les vint-i-cinc cançons que se li atribueixen, sis es conserven amb música i només una, titulada Las grans beutatz els fis ensenhamens , usa un esquema formal amb repeticions Sim destrenhatz, dona, vos et amors és una peça excepcional pel seu àmbit melòdic d’onzena La seva…
Pedro Valenzuela
Música
Compositor italià d’origen espanyol, actiu entre el 1569 i el 1579.
La primera dada coneguda sobre la biografia d’aquest autor el situa vers l’any 1569 a Verona, on exercia com a mestre de l’Accademia Filarmonica, amb l’obligació d’interpretar música durant les cerimònies, així com d’impartir classes als membres de l’entitat Al desembre d’aquell mateix any renuncià la seva plaça El 1577 figurava com a cantor a la basílica de Sant Marc de Venècia, sota la direcció de Gioseffo Zarlino En aquesta ciutat publicà un llibre de madrigals a cinc, sis i vuit veus a partir de textos de F Petrarca, L Ariosto, G Parabosco i d’altres Madrigali, libro primo…
Sebastiano Festa
Música
Compositor italià.
Probablement tingué alguna relació amb C Festa Se li atribueix la compilació del manuscrit Rusconi , datat el 10 de juny de 1518 Pels continguts d’aquest document degué viure a la regió de l’Emília-Romanya durant aquells anys, potser ja al servei de la família Fieschi, alguns membres de la qual ocuparen diversos càrrecs al servei del papa Lleó X Situat a l’entorn d’aquest papa, se li concedí un càrrec a la catedral de Torí el 13 d’abril de 1520, però no hi ha evidències de la seva estada allí, perquè sembla que confià els seus afers en aquella ciutat al seu pare, Jacobinus Festa de…
Romuald Twardowski
Música
Compositor i pianista polonès.
Estudià piano i composició amb J Juzeliunas al Conservatori de Vílnius 1952-57 i posteriorment fou alumne de B Woytowicz al de Varsòvia El 1963, a París, inicià estudis de polifonia i cant gregorià amb N Boulanger Ha guanyat, entre d’altres, el Premi del Festival de Primavera de Praga per Sonetti di Petrarca 1965, que forma part del Trittico fiorentino El seu estil és força eclèctic i obert a canvis més agosarats quant a l’harmonia, com en el cas de Nomopedia 1962 Característiques seves són la simplicitat i l’economia de mitjans Entre les obres escèniques, en destaquen Cyrano de…
Elena Firsova
Música
Compositora russa.
Estudià al Conservatori de Música de Moscou amb AN Pirumov i N Rakov Es graduà amb una òpera de cambra, Banquet en temps de pesta 1972-76, basada en una peça curta d’AS Puškin Ha rebut una gran influència d’Edison Denisov, i en el seu estil, enquadrat dins d’un serialisme molt lliure i amb trets encara romàntics, es pot observar una intensitat dramàtica en l’orquestració Ha usat sovint la poesia d’O Mandel’štam com a inspiradora de les seves obres, com és el cas de Tres poemes 1970, Tristia 1981 o Silentium 1991 La seva cantata Sonets de Petrarca 1976 fou interpretada a Colònia i…