Resultats de la cerca

Les primeres notícies documentals de la seva existència són del segle XII, però no fou fins el 1712 que rebé el privilegi de ciutat per part de l’arxiduc Carles III d’Àustria El segle XVIII fou una època de prosperitat per a Reus, que es convertí en la segona ciutat de Catalunya gràcies a un gran desenvolupament comercial Són escasses les notícies de les activitats musicals a la vila durant els primers segles de la seva història, i totes estan relacionades amb les esglésies A més, se sap de la presència d’una capella de música a l’església prioral de Sant Pere, bastida al segle…

Inicià la seva formació a Reus, i la continuà a Tarragona Des del 1901 s’establí a la capital del Baix Camp S’interessà en la composició de sarsueles i operetes, el gènere llavors dominant, entre les quals destaquen Nieves 1901, l’opereta arrevistada El derribo del Paralelo 1905 i La vie en rose 1910 Possiblement també compongué alguna sardana

Es formà a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori del Liceu Fou membre del Sextet Beethoven Dirigí alguns festivals dels cors de Clavé, i el 1900 es convertí en el primer director que tingué l’Orfeó de Sants També dirigí l’Orfeó Reusenc, des del 1918 fins que es retirà el 1957, i la banda del Centre de Lectura de Reus Compongué obres per a cors i arranjaments de cançons populars Fou premiat el 1917 en el concurs que convocà l’Orfeó Gracienc

Començà els seus estudis musicals a Barcelona i el 1852 es traslladà a Madrid per continuar la seva formació pianística Se sap que en aquesta ciutat actuà juntament amb el pianista nord-americà LM Gottschalk Oferí concerts també a Saragossa, Tarragona, la seva ciutat natal, Reus, i a l’estranger Entre el 1886 i el 1889 dirigí la capella de música del monestir d’El Escorial Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi Compongué i li foren editades diverses obres per a piano, dins l’estil de saló, entre les quals destaquen Le Chant de Ninon i peces ballables

Començà els estudis musicals a Reus amb J Biosca El 1829 entrà com a escolà de la capella de música a la seu nova de Lleida Allí estudià solfeig, contrapunt, piano i orgue amb M Germà, J Ariet i A Mercè Segons B Saldoni i M Puntí, també hi estudià contrabaix En aquesta època començà a compondre obres de tipus religiós i tocà el contrabaix en algunes formacions instrumentals lleidatanes Quan el 1837 es dissolgué la capella, retornà a Reus i tocà en cafès Acabà ingressant en una banda, on tocà el figle i el fiscorn El 1841 es traslladà a Barcelona i estudià composició…

S’inicià en la música a Reus, i aviat fou nomenat mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, on romangué fins l’any 1863 Escriví música religiosa i nombroses composicions de saló per a piano La musicologia ha estat molt severa amb la seva obra, que, de fet, era concebuda segons l’estètica italianitzant pròpia del seu temps, i subjecta, almenys la de la catedral, a unes condicions molt restrictives pel que fa al nombre d’intèrprets i mitjans

Intervingué en les guerres civils de l’època formant part de les milícies liberals de Reus Guitarrista de mèrit reconegut, es dedicà a l’ensenyament de la guitarra, primer a la seva ciutat natal i després a Barcelona, on gaudí d’un merescut prestigi en la triple faceta d’intèrpret, pedagog i compositor De les nombroses obres compostes, algunes foren impreses pòstumament, el 1885 i el 1886 Felip Pedrell n’esmenta les següents El castillo vals, Allegretto , Un adiós , Andante , El ay vals, Una flor masurca, Pensamiento español fantasia, El cortesano xotis, Fantasía , El patinador…

Fill d’un militar, nasqué a bord d’un vaixell a les proximitats de Cadis El 1849 debutà com a director d’orquestra a Santander La Diputació de Navarra li concedí una borsa d’estudi per a ampliar coneixements a Itàlia Quan abandonà aquest país, entrà com a director al Teatro São João, a Porto Allí desenvolupà una intensa activitat com a compositor i estrenà quatre òperes Gonzalo de Córdoba , Malakadel , Pedro el Cruel i La Renegada Després s’establí a Madrid, on presentà algunes obres escèniques seves Compongué diverses sarsueles, com ara El paraíso de Madrid -en collaboració amb L Rivera,…

Constituïren dues generacions d’artesans de l’orgue barroc, la influència dels quals arribà fins al migdia peninsular El pare, Antoni, construí els orgues de Vallbona de les Monges 1731, Sant Pere de Reus 1732, Guimerà 1737, la Pobla de Cérvoles 1751 i Riudoms 1756, a més de reparar-ne molts altres Continuaren la seva tasca Antoni, Felip i Josep Cases i Soler, els seus fills, el més destacat dels quals és Josep, que fou nomenat mestre d’orgues del monestir d’El Escorial després que realitzés l’ampliació de l’orgue de cor a seixanta-una notes 1772 Construí un realejo de dos…

S’inicià musicalment a Reus amb el mestre Victorià Agustí i a dotze anys ingressà a l’escolania de la capella de música de la catedral de Tarragona, dirigida llavors per Ramon Bonet Arribà a ser un dels seus millors deixebles i sovint feia de suplent del mestre a l’orgue de la seu tarragonina El 1871 es traslladà a Barcelona, on amplià els estudis de piano amb el mestre Pere Tintorer Després d’uns quants anys de dificultats econòmiques que l’obligaren a acabar els estudis musicals com a autodidacte, feu oposicions per al càrrec d’organista segon de la Capilla Real de Madrid, que…