Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Tomás Tomás, fins el 1888, que es traslladà a Nova York, on es doctorà en música L’any següent tornà al seu país natal i fundà l’Instituto Vocal Aguado Tomás i la banda del cos de la policia nacional, que temps més tard esdevingué la Banda Nacional de l’Havana Posteriorment, el 1903, fundà l’Escuela de Música O’Farrell, convertida després en l’Escuela de Música Municipal de l’Havana i, avui, en el Conservatorio Amadeo Roldán També fou el fundador del diari "Bellas Artes" 1908, de l’Orquesta Sinfónica de l’Havana 1910 i del Conservatorio Municipal…

Fou monjo de l’orde del Cister al monestir de Nogales Exercí diversos càrrecs dins d’aquest orde, com per exemple el de visitador general i abat de diversos monestirs Segons afirma Andrés Lorente en el seu llibre El porqué de la música Alcalá de Henares, 1672, Tomás Gómez sembla que és l’autor del tractat Arte de canto llano, órgano y cifra junto con el de cantar sin mutanza, altamente fundado en principios de aritmética y música Madrid, 1649, escrit amb l’objectiu de simplificar l’aprenentatge del solfeig i del cant pla També hi ha indicacions sobre la notació mensural i digitació per a la…

Vida Estudià violí i composició a Madrid, i posteriorment amplià estudis amb B Maderna, GM Koenig, P Boulez i G Ligeti als cursos de Darmstadt dels anys 1964 al 1967 Rebé també classes de sociologia musical de Th Adorno El 1967 estigué vinculat al grup de K Stockhausen Crític musical en diferents mitjans de comunicació, el 1967 fundà l’Estudio Nueva Generación i la revista "Sonda" Ha pronunciat conferències sobre temàtiques d’història de la música i ha ocupat importants càrrecs, com ara el de gestor musical al capdavant de l’organisme autònom de l’Orquesta y Coro Nacionales de España OCNE i…

Hi ha molts dubtes sobre la seva vida i tasca compositiva Exercí de mestre de capella a la basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona del 1628 al 1630, any en què obtingué la mateixa plaça a la catedral de Girona, amb un jurat format per Jaume Coll, organista del Palau de la Comtessa de Barcelona, Lluís Méndez i Llorenç Cruell, organista i beneficiat, respectivament, de la seu gironina Rebé una amonestació per abandonar les seves obligacions el 1636, però mantingué el càrrec fins el 1642, any en què fou succeït per Jaume Vidal Es conserven només tres obres seves a la Biblioteca de Catalunya…

Autodidacte en la seva primera formació musical, més tard estudià amb Regino Sainz de la Maza, a Madrid, i Emili Pujol i Andrés Segovia, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Continuà la seva formació amb Segovia als cursos de perfeccionament de Santiago de Compostella, on des del 1959 fou també professor ajudant El 1961 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional Andrés Segovia El mateix any obtingué per oposició la càtedra de guitarra al Conservatori de Música Òscar Esplà d’Alacant, on acomplí una tasca pedagògica molt destacada en la formació de tota una generació de…

La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge del darrer…

Vida Nasqué dins d’una família humil i a dos anys quedà orfe Estudià a l’Escuela de Nobles y Bellas Artes de San Eloy, a Salamanca Des del principi demostrà les seves habilitats envers la música i es guanyà la vida com a violinista en la seva ciutat natal tocant en petites orquestres El 1865 es traslladà a Madrid, on continuà els estudis de violí amb J Díez i, després, els de composició al conservatori amb E Arrieta El 1872 obtingué el primer premi de composició ex aequo amb Ruperto Chapí A partir d’aquest moment alternà l’estudi del piano amb el treball com a violinista i compositor Continuà…

Tot i que no elaborà cap tractat específicament consagrat a la música, la seva ingent obra inclou nombrosos comentaris que hi fan referència Bona part d’aquests comentaris giren entorn del debat, d’arrel augustiniana, sobre la legitimitat del cant en la litúrgia cristiana Segons la seva opinió, el cant fa viure amb més intensitat la pregària i, per tant, genera un clima de pietat que disposa a l’adoració i a l’amor de Déu D’altra banda, l’experiència musical és útil per a estudiar qüestions estrictament teològiques Així, la consonància serveix en certs casos per a definir la unitat d’una…

Vida Fou bibliotecari a la cort La seva obra, de la qual sobresurten les Fábulas literarias 1791, és un exponent del Classicisme del segle XVIII El 1779 la Inquisició el processà per les seves opinions El mateix any publicà La música , poema on analitza les sensacions associades als estils musicals i comenta l’obra de compositors contemporanis L’obra fou molt ben acollida, i traduïda al francès, l’anglès, l’italià i l’alemany Iriarte fou també el compositor i llibretista del melòleg Guzmán el bueno 1790, i autor del text i probablement també de la música de la sarsuela Donde menos se espera…

Fou un dels primers autors que dedicaren la seva atenció a la sarsuela romàntica Es formà musicalment a Saragossa i, segons BS Saldoni, probablement formà part del cor de la seu aragonesa o del santuari d’El Pilar Posteriorment es traslladà a Madrid, on sembla que fou professor de música i arribà a esdevenir mestre de música honorari de la família reial Fou a Madrid que començà a interessar-se per la composició d’òperes i el 1831 estrenà Enrico e Clotilde , d’estètica italianitzant L’èxit li arribà el 1832 amb El rapto , amb llibret de MJ de Larra, obra que desencadenà la polèmica sobre el…