Resultats de la cerca

Fou membre de l’Accademia di Cosenza i mestre de capella a Caltagirone, Sicília Mantingué una disputa de composicions musicals amb el músic espanyol Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm Raval, que set anys abans ja havia mantingut una competició similar amb Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano, proposà que la contesa consistís en la improvisació de fugues i ricercari , amb algunes regles fixades La competició es limità, però, a la improvisació d’un cànon a cinc parts El pare dominicà Niccolò Toscano jutjà les composicions i escollí la de Falcone Raval tornà a proposar d…

Vida Malgrat que en el seu entorn familiar no hi havia cap músic, inicià estudis de piano amb la mare política de Paul Verlaine, Mme Mauté Un any després que el seu pare fos empresonat per la participació en la revolució de la Comuna a París, ingressà al conservatori, on estudià teoria amb A Lavignac i piano amb AF Marmontel També fou alumne d’E Durand, E Guiraud i A Bazille, i estudià extraoficialment amb C Franck Al conservatori intentà convertir-se en un bon pianista, sense assolir cap distinció especial, i així fou com s’abocà amb més decisió a la classe de composició de Giraud El 1883…

Vida Contra la voluntat del seu pare, que volia que cursés matemàtiques i enginyeria, estudià música, primer amb A Roussel a la Schola Cantorum 1904 -centre que abandonà al cap de poc per desacord amb els ensenyaments de V d’Indy-, i després amb ChM Widor al Conservatori de París 1905, del qual fou expulsat El 1907 es traslladà a Berlín, on tingué com a mestre F Busoni i conegué, entre altres compositors, R Strauss i G Mahler Establert de nou a França el 1913, el 1915 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual visqué una bona part de la seva vida Fou el fundador d’algunes associacions de…

Estudià violí amb Mario Castellani, piano amb Angelo Gasparini i composició amb Lorenzo Parodi, al Liceo Musicale Amilcare Zanella de Gènova, a Itàlia Posteriorment estudià harmonia amb Achille Philip, contrapunt amb Triconi, composició amb Vincent d’Indy, orgue amb Pineau, i violí amb Claveau i Armand Parent, a la Schola Cantorum de París Ensenyà en diverses escoles de música, tant públiques com privades, i exercí la crítica musical en algunes publicacions, a més del diari "El Heraldo" de Barranquilla Entre les seves obres es poden destacar Concierto para piano y orquesta ,…

Segons J Subirà, Manuel visqué i es formà a Madrid El 1744, tocà, juntament amb els seus germans, en l’òpera Achille en Sciro que es representà al Coliseo del Buen Retiro Fou instrumentista de Las Reales Guardias Españolas i de Las Descalzas Reales de Madrid, i ocasionalment, suplent en la capella reial Compongué tant música instrumental com teatral Posà música a la primera sarsuela de Ramón de la Cruz, Quien complace a la deidad acierta a sacrificar , que s’estrenà el 1757 en una casa particular Fou, a més, un compositor de tonadillas , que segons Subirà escriví del 1758 al 1770 Pel que fa a…

Inicià la seva formació a sis anys com a pianista i posteriorment estudià violí, orgue i cant Un cop acabats els estudis, ingressà a l’Opera-Studio de Zuric Debutà al seu país natal i més tard cantà en teatres alemanys El 1970 guanyà el premi del Concurs Internacional Achille Peri de Reggio de l’Emília i a partir d’aleshores fou convidada a cantar en diversos teatres europeus El 1977 fou contractada a l’Òpera de París per a interpretar-hi la Reina de la Nit La flauta màgica , que el 1980 enregistrà sota la direcció de H von Karajan Ha alternat les seves actuacions a les…

Vida S’educà al Gymnasium dels jesuïtes de Komotau Es formà musicalment amb Johann Woborschil, de qui rebé lliçons de cant, violí i arpa Anys més tard anà a Itàlia, on estudià amb el pare Martini Decidí d’installar-se a Venècia, on estigué al servei del comte Leonardo Veneri La seva primera òpera, Merope , és del 1757 i fou composta amb motiu del carnaval de Venècia En aquesta ciutat creà, fins que marxà, una òpera cada any per les festes del carnaval La seva estada a la capital del Vèneto es prolongà fins el 1763, any en què es traslladà a Viena per substituir ChW Gluck com a compositor de…

Fou alumne de Pietro Vinci entre el 1582 i el 1584 L’any 1588 inicià la publicació pòstuma d’obres de Vinci, juntament amb les pròpies Aquest any s’installà definitivament a Palerm, d’on no es mogué, llevat del període entre el 1601 i el 1605, que el passà a Venècia El 1600, a Palerm, en el debat teòric i la competició compositiva entre Achille Falcone, mestre de capella a Caltagirone, i Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm, prengué part com a partidari de Falcone Les seves composicions estan dedicades a personatges importants als quals serví com a mestre o…

Començà com a corista a Forlì i després estudià amb F Bertoni a la Capella de Sant Marc, a Venècia El 1766 debutà amb motiu de l’estrena d' Achille in Sciro , de FL Gassmann, i en 1769-71 cantà a Palerm L’any 1771 actuà a Nàpols, en l’estrena d' Ifigenia in Tauride , de N Jommelli, on tingué un gran èxit Tres anys més tard participà en l’estrena d' Alessandro nelle Indie , de N Piccinni, a Nàpols, i començà a exhibir-se en moltes ciutats italianes El 1778 cantà en la inauguració del Teatro alla Scala de Milà, amb l' Europa riconosciuta , d’A Salieri, i també -per primera vegada-…

Fou construït el 1737 al costat del Palau Reial per iniciativa de Carles de Borbó, el futur Carles III d’Espanya, dins la política de renovament urbanístic de la nova capital d’un regne autònom Dissenyat per Giovanni Antonio Medrano, amb 184 llotges i una gran llotja reial, era el més gran i bell d’Europa Es bastí en vuit mesos i s’inaugurà amb Achille in Scirro , de DN Sarro amb llibret de P Metastasio El 1812, durant el govern del mariscal J Murat, Antonio Niccolini hi feu una nova façana, i el mateix arquitecte, ja sota la restauració borbònica, el refeu després de l’incendi…