Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Gösta Nystroem
Música
Compositor i pintor suec.
Inicià els estudis musicals a Estocolm, on fou alumne de composició d’A Hallén Posteriorment es traslladà a París, on visqué entre el 1920 i el 1932 i estudià composició i instrumentació amb V d’Indy Quan tornà al seu país natal es dedicà, entre altres coses, a la crítica musical, faceta en la qual destacà per la radicalitat de les seves idees i l’agressivitat del seu llenguatge Influït en les primeres obres pel llenguatge musical impressionista de C Debussy i M Ravel, les seves recerques en la música barroca el portaren a l’elaboració d’un llenguatge musical més dens i complex Viatjà per la…
The Clash
Música
Grup de rock britànic creat el 1976 i influït pels Sex Pistols, que va dotar de continguts polítics d’esquerra l’agressivitat i la provocació de la música punk.
Format per Mick Jones guitarra i veu, Joe Strummer guitarra i veu, Paul Simonon baix i Nicky "Topper" Headon bateria, el 1977 edità el seu primer disc, The Clash , amb unes lletres que eren manifestos clars sobre la revolució, la classe treballadora, el racisme, etc El seguiren London Calling 1979, Sandinista 1980 i Combat Rock 1982 El seu punk era obert al rock i al reggae , i els seus concerts, amb preus molt baixos, eren accessibles a tot tipus de públic Donà pas al moviment anomenat de la New Wave , i el 1986 el grup se separà
Sergej Sergejevič Prokof’ev
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…
,
Erik Alfred Leslie Satie
Música
Compositor francès.
Vida Estudià al Conservatori de París, però no trigà a detestar-ne l’ensenyament i preferí l’ambient dels cafès de Montmartre, on tocà el piano i conegué músics com C Debussy, amb qui mantingué una llarga i tumultuosa relació d’amistat, o pintors catalans com ara R Casas, M Utrillo o S Rusiñol Posteriorment s’installà a Arcueil, petit poble de la perifèria de París on compongué la major part de la seva obra quasi exclusivament per a piano i on romangué sol, sovint al límit de la misèria, fins a la seva mort Sorprenentment, quan tenia gairebé quaranta anys decidí reprendre els estudis musicals…
blues
Música
Gènere poeticomusical del folklore negre nord-americà.
El significat extramusical més important de la paraula blues fa referència a un estat d’ànim, ja que des del segle XVI l’expressió blue devils 'dimonis blaus' s’ha emprat en llengua anglesa per a descriure un estat de malenconia o depressió El terme blues , però, no s’incorporà a la parla popular dels Estats Units fins després de la guerra civil 1860-65, i no fou fins cap al 1900 que els afroamericans del sud del país començaren a utilitzar-lo per a anomenar la música que expressava l’esmentat estat d’ànim Així, s’ha d’entendre que l’intèrpret canta o toca per alliberar-se del blues Es parla…
Alban Maria Johannes Berg
Música
Compositor austríac.
Vida Deixeble d’A Schönberg formà part, juntament amb aquest i A Webern, de l’anomenada Segona Escola de Viena La seva aportació al camp de l’atonalitat i a la utilització de metodologies compositives basades en l’ús de les dotze notes, el convertiren en un dels pioners de la música del segle XX Els anys inicials Alban Berg fou el tercer dels quatre fills d’un matrimoni dedicat al comerç de llibres i objectes religiosos Com demostren les primeres composicions, destinades a amenitzar les vetllades familiars, Berg s’interessà per la música des de molt petit No obstant això, no tingué clara la…
Segle XX
Música
Qualsevol aproximació a la tasca (en certa manera impossible) de resumir què ha estat la música al segle XX s’enfronta per força a dos problemes.
El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…