Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Charles Edouard Lefebvre
Música
Compositor francès.
Fill del pintor Jules Lefebvre 1805-1882, estudià dret abans de dedicar-se a la música Al Conservatori de París estudià amb A Thomas i el 1870 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le jugement de Dieu Tornà a París el 1873 després de viatjar per Grècia i l’Orient El 1884 i el 1891 guanyà el Premi Chartier per a composicions instrumentals de cambra Com a compositor cultivà els gèneres més diversos, des de la cançó fins a la música instrumental, l’òpera Djelma , 1894 i l’oratori Judith , 1877 El 1893 succeí a BB Godard com a professor de música de cambra al Conservatori de París…
Alain Vanzo
Música
Tenor francès.
De petit formà part d’un cor infantil a la seva ciutat natal, mentre iniciava els estudis musicals, i posteriorment amplià la seva formació a Aix-les-Bains El 1954 debutà a l’Òpera de París amb Oberon i dos anys més tard ho feu a l’Òpera Còmica amb Lakmé Després es presentà en diversos teatres operístics d’arreu de França i de Bèlgica, especialitzant-se en el repertori francès, amb autors com H Berlioz, E Lalo, J Massenet, L Delibes o Ch Gounod, del qual el 1984 oferí unes reeixides funcions de Faust a Filadèlfia També ha destacat com a intèrpret de G Donizetti, G Verdi i G Puccini i ha…
César -Auguste-Jean-Guillaume-Hubert Franck
Música
Compositor, professor i organista francès d’origen belga.
Vida La seva personalitat i les influències rebudes de moltes fonts diferents converteixen Franck en un cas únic i difícilment classificable La seva producció com a compositor, tot i ser molt irregular, conté algunes de les aportacions més significatives de la música instrumental de tot el Romanticisme Aquestes suposaren un autèntic renaixement de la música de cambra, simfònica i per a teclat francesa de la darreria del segle XIX El seu pare, Nicholas-Joseph Franck, explotà les extraordinàries dots musicals de César des del moment que les descobrí Ja el 1830 el matriculà al Conservatori de…
concert
Música
Composició musical en diversos moviments per a un instrument solista, de vegades per a dos —doble concert— o també per a tres —triple concert—, amb intervencions alternades d’una orquestra.
Cap al final del segle XVI i el començament del XVII el terme concerto definia també els motets amb baix continu i certes peces instrumentals marcadament contrastants En aquell moment concertar volia dir senzillament tocar conjuntament, però a partir de la consolidació de l’execució simultània de diferents grups instrumentals, combinats o no amb veus, el terme passà a significar l’execució en oposició de diferents cors o grups instrumentals, o d’un solista davant d’un grup Gabrieli, amb les seves canzoni i d’altres obres per a doble o triple cor, fou un dels pioners en el desenvolupament de…