Resultats de la cerca

La funció de la pirueta és fer de punt de suport per als llavis per tal d’ajudar-los en la producció dels sons forts, característics d’aquests instruments, tot evitant la fatiga A més, el control directe dels llavis sobre la llengüeta permet d’obtenir una millor emissió de les notes agudes Es troben formes més o menys primitives de pirueta en els discos plans de metall fixats als tudells de les xirimies folklòriques del món àrab, i actualment, en una forma simplificada, als tudells de tibles i tenores

La Institució tenia una escola de música, a partir de la qual es creà un cor i una orquestra de cambra amb la finalitat de dinamitzar la vida musical a Barcelona, sobretot pel que fa a la difusió de la música del país En aquest sentit, intentà la instauració d’una Festa de la Música Catalana, que pretenia ajudar a potenciar la música catalana del moment Publicà el Butlletí de la Institució Catalana de Música , un bon model de revista d’informació musical de periodicitat mensual i un format de 17,1 14 cm N’aparegueren 28 números, el primer dels quals l’1 de novembre de 1896

També pot contenir responsoris o altres cants del repertori Per a cadascun d’aquests cants es dona la fórmula salmòdica i la terminació o diferència que ha de permetre un millor encadenament de la cadença final amb la repetició de l’antífona La seva finalitat és fonamentalment pràctica ajudar el cantor eclesiàstic a aprendre de manera metòdica els elements variables de la salmòdia Sovint apareix incorporat en altres tipologies com antifonaris, graduals, tropers, prosers o costumaris També es troba sovint vinculat a volums on hi ha tractats teòrics Foren especialment freqüents…

El 1911 esdevingué solista de l’Orfeó Catalònia, i un any després ingressà a la classe de cant de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià també solfeig, cant i piano amb Alfons San José, Elisa Vázquez i Antònia Sancristòfol Més tard continuà els estudis de cant amb Joaquim Vidal Nunell al Conservatori del Liceu Realitzà unes brillants actuacions al Teatre Líric Pràctic El 1924 fundà a Barcelona el Foment de l’Art Líric i els Concerts Paulet, amb la finalitat d’ajudar els joves artistes lírics Oferí nombrosos concerts en diversos indrets de Catalunya A partir del…

L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i efecte d’…

Fou deixeble de Carl Flesch a Berlín i prosseguí els estudis de violí a París amb Jacques Thibaud També a París, feu estudis de composició amb Nadia Boulanger Debutà a Varsòvia l’any 1933 i fou violí solista de l'Orquestra Simfònica de Varsòvia Vinculat al govern polonès a l’exili, es traslladà a Amèrica per ajudar els nombrosos refugiats polonesos Durant la guerra oferí concerts a les tropes aliades El 1946 inicià la seva activitat docent al Conservatori de Mèxic, i dos anys després obtingué la nacionalitat mexicana Artur Rubinstein, amb qui coincidí el 1954 en un concert a…

La primera formació musical la rebé, probablement, a la seu de Lleida, amb el mestre Juan Merino El 1664 fou gratificat pels seus serveis com a escolà cantor i prosseguí la seva estada a la mateixa seu com a cantor de la capella El 1668 fou nomenat mestre de capella de l’esmentada seu de Lleida El 1682 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, on succeí Lluís Vicent Gargallo, mort aquell mateix any Durant la seva estada en aquesta ciutat, intervingué com a jurat a les oposicions de mestre de capella de les seus de Lleida 1686 i de Girona 1688 El 1696 demanà la jubilació al capítol…

Si bé nasqué amb caràcter nacional, des del 1974 obrí les portes a participants d’arreu del món amb l’objectiu d’ajudar els joves pianistes a promocionar-se internacionalment Ha comptat amb la collaboració de grans personalitats del món de la música, que, juntament amb l’alt nivell artístic dels participants, han donat al concurs el prestigi de què gaudeix Cal destacar-ne M Valcárcel i F Sopeña -els dos primers directors del concurs-, AF Marescotti, F Mompou, X Montsalvatge, A de Larrocha i V Cacho Fins el 1978 se celebrà amb una periodicitat anual, que passà a ser biennal en el…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i des del 1941 al Conservatori del Liceu, on estudià solfeig amb J Bernet i piano amb T Buxó A partir del 1946 fou director de l’Escolania de l’Escola Pia del carrer de Balmes de Barcelona, a través de la qual va exercir una important tasca com a músic i pedagog, especialment en les representacions líriques del Gran Teatre del Liceu fins el 1989, on el 1952 estrenaren l’òpera Cecilia amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional El 1956 assumí la direcció de l’Orfeó Enric Morera i del cor Lo Pom de Flors, ambdós de Sant Just Desvern el…

Estudià música a Nova Zelanda i Austràlia abans de traslladar-se a Londres, on amplià la seva formació amb Vera Rózsa El 1969 debutà al Camden Festival amb La donna del lago i inicià una brillant carrera que l’ha dut a cantar als millors teatres d’òpera i festivals del món, amb actuacions estellars al Covent Garden de Londres, el Metropolitan de Nova York i les òperes de París i de Viena, a més dels festivals de Salzburg i de Glyndebourne, entre d’altres Amb un repertori inicialment centrat en les òperes de WA Mozart i R Strauss, posteriorment ha abordat importants personatges d’obres de G…