Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
antecedent
Música
Veu que inicia un cànon.
També rep el nom de dux , ’conductor’ en llatí Les imitacions posteriors s’anomenen, cadascuna d’elles, comes , ’company’ en llatí, o consegüent
campana tubular
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Consisteix en un tub metàllic que imita el so de la campana En l’orquestra i en alguns campanars substitueix la campana tradicional Les campanes tubulars poden agrupar-se en conjunts afinats que constitueixen un nou instrument que alguns anomenen joc de campanes, i d’altres, campanòleg
duplum
Música
Un dels noms per a la veu composta sobre el tenor en els organa i les clausulae del període de Notre-Dame.
El terme aparegué al segle XIII per a designar la vox organalis de l' organum florit, del discant i de la clausula Una tercera i una quarta veu afegides al tenor i al duplum s’anomenen triplum i quadruplum respectivament Quan el duplum té un text propi diferent del text del tenor aleshores s’anomena motetus , del francès mot , és a dir, paraula
registre
Música
Conjunt de cordes d’un cordòfon o tubs d’un orgue associats a un timbre o una sonoritat concrets.
En aquests instruments, a fi d’obtenir major varietat tímbrica i dinàmica, s’agruparen els tubs o les cordes segons la seva particular sonoritat, més o menys diferenciada de la resta D’aquesta forma -comandats des del teclat-, els diferents registres i les seves combinacions contribuïren a aclarir i potenciar les possibilitats tímbriques dels instruments En els clavicèmbals, dos jocs de cordes o més ofereixen la possibilitat d’emetre sons diferents, o bé un mateix joc canvia la sonoritat en acoblar-hi plectres diferents amb efectes especials sobre les cordes Els pedals del piano són hereus…
costella

Costella del clavicèmbal
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En la seva accepció més general, cadascun dels reforços, en forma de llistó, encolats a la cara interior de la taula harmònica d’alguns cordòfons.
Més en particular, cadascuna de les diferents peces longitudinals -generalment de fusta dura o d’ivori- que formen l’estructura bombada del fons de la caixa del llaüt En alguns instruments, com per exemple la guitarra, s’anomenen costelles només els llistons de reforç encolats a la taula perpendicularment a les cordes En aquest cas, els reforços més prims encolats en forma de ventall reben el nom de varetes
major
Música
Adjectiu que s’aplica, en oposició a ’menor', a intervals, acords i modes.
Els intervals majors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció dels intervals justos, tenen un semitò més que els seus corresponents menors S’anomenen acords majors o tríades majors, o acords perfectes majors els acords amb 5a J i 3a M Rep el nom de mode major el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, mostra la següent seqüència de tons T i semitons S T-T-S-T-T-T-S
just
Música
Adjectiu que qualifica l’interval que només té una forma de consonància com els de 4a, 5a, 8a i els seus intervals compostos.
Són intervals que només poden ésser justs, augmentats i disminuïts, però no poden ser majors ni menors Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor
menor
Música
Adjectiu que s’aplica, en oposició a ’major', a intervals, acords i modes.
Els intervals menors són aquells intervals del sistema diatònic que, tenint dues magnituds possibles i a excepció feta dels intervals justos, tenen un semitò menys que els seus corresponents majors S’anomenen acords menors o tríades menors, o acords pefectes menors aquells acords amb 5a J i 3a m S’anomena mode menor el mode del sistema tonal que, en la seva presentació escalar, presenta la següent seqüència de tons T i semitons S T-S-T-T-S-T-T, encara que és més habitual la seva representació amb l’anomenada escala menor melòdica vegeu exemple 2 d' escala
conjunt
Música
Grup de músics que executen simultàniament una composició musical.
L’expressió ’música de conjunt’ s’empra com a sinònim de música de cambra Conjunt vocal i conjunt instrumental fan referència, respectivament, a un cor i a una orquestra de proporcions relativament reduïdes També, dins de la música dramàtica, s’anomenen passatges de conjunt els moments en què diferents solistes es reuneixen per a cantar simultàniament En la música popular del segle XX rock , pop, etc, el terme ha estat molt utilitzat per a referir-se a qualsevol de les agrupacions instrumentals o mixtes reduïdes -especialment les de tres a sis músics- característiques d’aquesta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina