Resultats de la cerca

La societat, anomenada entre els seus simpatitzants Club Schönberg, organitzava concerts amb obres contemporànies, les quals no s’interpretaven fins que no s’havien assajat amb el màxim rigor No s’anunciaven públicament els programes per tal de tenir sempre el mateix públic, fidel i interessat seriosament en la nova música A més a més, els assistents es comprometien a no escriure crítiques Ja que no era possible disposar d’una gran orquestra, Schönberg i els seus deixebles realitzaren nombrosos arranjaments d’obres orquestrals per a conjunts de cambra El primer concert de la…

Es desenvolupà sota la monarquia dels darrers Valois i gaudí de màxima popularitat sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII D’esperit essencialment aristocràtic, el ballaven senyors, prínceps i sobirans al costat dels professionals de la dansa L’espectacle, que incloïa poesia recitada, música vocal air de cour , instrumental i danses, finalitzava amb un grand ballet Els llibrets, quasi sempre d’inspiració mitològia o allegòrica, eren repartits entre els assistents perquè poguessin seguir-ne l’argument Cal cercar-ne els antecedents al darrer terç del segle XVI, època en què parallelament al…

Té un lloc privilegiat en la Illustració francesa Juntament amb Voltaire, fou l’esperit més crític de la França anterior a la Revolució Francesa Al principi de la seva carrera literària feu, en pocs anys, una traducció de Shaftesbury Essai sur le mérite et la vertu , 1745, un conte filosòfic i llibertí Les bijoux indiscrets , 1747 i un resum de l’evolució del seu pensament del deisme a l’escepticisme i al materialisme ateu Lettre sur les aveugles à l’usage de ceux qui voient, 1749, obra a causa de la qual fou empresonat a Vincennes Però l’obra que ocupà tota la seva vida fou la direcció de…

La fricassée d’H Fresnan, per exemple, conté gairebé cent citacions Altres autors com C Janequin o J Servin també n’escriviren Se n’han conservat sis d’anònimes

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat…