Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
folk
Música
Música tradicional, generalment dels EUA, de melodia i lletra senzilla, que era interpretada per músics amateurs i transmesa per via oral de generació en generació.
Els seus orígens es remunten al bagatge musical tradicional dels emigrants irlandesos i escocesos, com també al blues primitiu del Mississipí o els cants indis dels Apalatxes Un dels primers nord-americans que enregistraren aquest tipus de música fou W Guthrie, que mesclava repertori de la tradició amb peces de creació pròpia Cap a la meitat dels anys cinquanta, després d’un període de decadència, el grup Weavers encapçalà la represa d’aquest tipus de música, i a partir d’aleshores es crearen dues tendències D’una banda hi hagué els qui seguiren la línia de cançons tradicionals, amb vocació d…
Grup dels Sis
Música
Grup de compositors francesos -també conegut com Les Six - format per Georges Auric, Louis Durey, Arthur Honegger, Darius Milhaud, Francis Poulenc i Germaine Tailleferre.
El 1920 Henri Collet publicà l’article Les cinq russes, les six français et M Satie Amb aquest títol, que feia una comparació amb els compositors russos coneguts com a Grup dels Cinc, es donava carta de naturalesa a un grup de compositors francesos que fins aleshores s’havien autodenominat Les nouveaux jeunes El 1917 havia tingut lloc el primer concert que incloïa música de tots ells Jean Cocteau, que l’any 1918 havia publicat el famós manifest Le coq et l’arlequin , va aportar legitimació ideològica al grup, que es va definir pel seu rebuig del Romanticisme, molt especialment…
estètica
Música
En un primer moment, i recollint els ecos del sentit de la paraula grega d’on prové (aísthesis, ’sensació'), estètica fa referència a la sensibilitat i, per extensió, a la reflexió sobre aquesta.
En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut…
Plató
Música
Filòsof clàssic grec.
Vida D’origen aristocràtic, rebé els ensenyaments de Sòcrates, nom amb el qual batejà el personatge principal dels seus Diàlegs Després d’alguns viatges pel sud d’Itàlia, tornà a Atenes i hi fundà una escola dedicada a proporcionar una formació bàsicament matemàtica, que incloïa el càlcul de les relacions intervàlliques l’harmònica Aquest centre rebé el nom dels jardins on es professaven els ensenyaments, l’Acadèmia, nom que, al seu torn, provenia del d’un heroi mític Pel fet de ser documents de la cultura grega, els textos platònics es poden considerar una font historiogràfica de la vida…
interpretació
Música
En la música de tradició escrita, la partitura és la font d’informació bàsica per a donar a conèixer una obra tal com l’ha concebut el compositor, però, afortunadament, admet múltiples versions.
La notació mai no s’ha volgut tan precisa fins al punt que defineixi al cent per cent el resultat sonor final La interpretació aporta tot allò que hi ha entre el que la notació fixa i el que arriba a l’oïdor en un concert o per mitjà d’un disc Es podria dir que, amb excepcions, s’ha anat d’una menor a una major concreció en les dades faci litades per l’autor A això ha contribuït la invenció del diapasó 1711, del metrònom Maelzel 1815 i del fonògraf Edison 1877, entre altres estris, que han permès conèixer amb més exactitud l’alçada del so, el tempo i els diversos aspectes de la interpretació…
Fryderyk Franciszek Chopin
Música
Compositor i pianista polonès, un dels exponents més representatius del virtuosisme pianístic romàntic.
Vida La seva vida és un model arquetípic romàntic breu, amb sofriment -exili de la pàtria, tisi, admiració inabastable per part de la societat del seu temps-, sensible sense exageracions, i original des de les seves primeres obres fins a la darrera, nacionalista i alhora universal El caràcter novellesc de moltes biografies seves -la relació amb George Sand, la història de la capsa amb terra polonesa que portava amb ell durant els primers viatges- contribuí a fer-ne un símbol Les seves bones maneres, els dots com a caricaturista i l’esperit jovial en fer imitacions, estengueren una aurèola al…
Gustav Mahler
Música
Compositor i director d’orquestra austríac.
Vida El seu pare, Bernhard Mahler, era propietari d’una destilleria i diverses tavernes a Iglau Jihlava, una localitat moraviana de parla alemanya amb una important comunitat jueva, a la qual pertanyia la família Mahler De molt petit, Mahler mostrà un gran talent musical, la qual cosa feu que rebés lliçons d’alguns dels músics locals Iglau disposava d’un teatre d’òpera, i hi havia una guarnició de l’exèrcit amb la seva banda militar a més, amb només deu anys fou presentat en públic com a nen prodigi del piano Després de dos anys a Praga, on fou enviat per a millorar els seus resultats…
cant
Música
Emissió de sons musicals amb la veu, generalment en forma de melodia construïda sobre un text.
El cant és el mitjà inicialment menys artificiós de produir música, atès que l’instrument forma part del cos de l’intèrpret, i es diu inicialment perquè el camí entre els primers esgarips dels homínids i les vertiginoses evolucions d’una prima donna belcantista és llarg i complex Pel mateix motiu és la forma d’expressió musical que està més directament lligada a l’intèrpret i que l’identifica més unívocament Els orígens del cant L’origen del cant és incert i es perd en els orígens de l’home, i se’n troba alguna forma a totes les cultures conegudes Rousseau el feia néixer de la parla, a la…
orquestra
Música
Grup instrumental, format a l’entorn de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un líder clar i un conjunt de normes a seguir; la incorporació més o menys progressiva dels instruments de vent-fusta, i la participació d’instruments de metall i percussió.
Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que es pot considerar de trets actuals, partint de…