Resultats de la cerca

Vida S’inicià en la música al Conservatori de Madrid amb Jesús Monasterio, i després amplià la seva formació al Conservatori de Brusselles, on estudià violí i composició Posteriorment, estudià a Berlín, i a la meitat de la dècada dels anys vuitanta fou nomenat professor del Conservatori d’Hamburg El 1889 guanyà una plaça com a violinista a l’Orquestra de Glasgow, lloc que combinà amb actuacions amb l’Orquestra Simfònica de Boston i la Filharmònica de Berlín Entre el 1894 i el 1916 fou professor de violí del Royal College of Music de Londres De retorn a Madrid, inicià la seva tasca com a…

El 1905 Enrique Fernández Arbós n’esdevingué el director titular, càrrec que ocupà durant més de trenta anys Fernández Arbós marcà com a objectius de l’orquestra la renovació del repertori, el suport a la música espanyola i la creació de nou públic mitjançant els Concerts Populars, criteris que en continuen regint encara avui la línia d’actuació Succeïren Fernández Arbós C del Campo, JM Franco, E Jordá i V Spiteri, aquest darrer del 1958 al 1977 A més dels directors estatals més importats, han estat al capdvadant de la Simfònica de Madrid P Maag, P…

Estudià al Real Conservatorio de Madrid i després a l’Academia Chigiana de Siena Itàlia, com a deixeble de Paul Van Kempen El 1941 entrà com a flautista en la Banda Municipal de Madrid, i el 1945 ho feu en l’Orquesta Nacional de España, formacions on es mantingué fins el 1958 Aquest any succeí el mestre Arbós al capdavant de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, que dirigí fins el 1978 i amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”, com ara la Simfonia Streicher d’Arnold Kemps i el Psalmus Tertius de Jacqueline Fortyn Dirigí diverses orquestres estrangeres, com la…

Es formà amb J Campabadal, i a dotze anys feu el seu primer concert Completà els seus estudis al Conservatori del Liceu, i l’any 1876 la Diputació de Barcelona el becà per a iniciar estudis al Conservatori de Brusselles, on coincidí amb E Fernández Arbós Estudià piano amb L Brassin, contrapunt i fuga amb Maurice Kufferath, composició amb FA Gevaert i orgue amb Mailly Des del 1881 exercí com a professor auxiliar d’orgue al mateix Conservatori de Brusselles, on obtingué el primer premi d’aquest instrument També estudià cant pla De retorn a Barcelona, oferí diferents concerts, però…

Vida Estudià piano, harmonia i composició al Conservatori de Música de Madrid, estudis que compaginà amb la carrera de dret El 1919 creà la Biblioteca Musical Circulante de Madrid, amb la finalitat de realitzar un servei de préstec de llibres i instruments als estudiants de música que no tinguessin prou recursos econòmics, i també fou l’artífex del Museo Instrumental de Madrid Feu de crític musical en diferents diaris de la ciutat, com ara "La Época", "ABC", "Ya" i "El Debate" Com a compositor escriví música per a piano, actes sacramentals i unes obres escèniques que ell anomenà retablos , on…

Fou deixeble d’H Eller al Conservatori de Tallinn, centre on es graduà el 1963 En un principi hereu dels models russos i, sobretot, de D Šostakovič i S Prokof’ev, com ho demostren la seva cantata infantil Meie aed ‘El nostre jardí’ i l’oratori Maailma samm ‘La marxa del món’, posteriorment es decantà pel serialisme Nekrolog , 1960 Perpetuum mobile , 1963, per a orquestra i també feu ús de la tècnica del collage en obres com Pro et contra , per a violoncel i orquestra 1966 Al principi de la dècada dels setanta, s’interessà pel cant pla, la polifonia francesa i francoflamenca dels segles XIV…

Deixebla de Frank Marshall i King , debutà als cinc anys amb la Banda Municipal de Barcelona i als dotze interpretà un concert de Mozart amb l’Orquestra Simfònica de Madrid sota la direcció d’Enric Fernández Arbós A partir del 1940 inicià una brillant carrera de concertista que la portà a ser la pianista catalana amb major projecció internacional des del 1947, trajectòria que tingué entre les seves fites els debuts al Wigmore Hall de Londres 1953 i amb l’Orquesta Filarmónica de Los Ángeles 1955 Casada 1950 amb el pianista Joan Torra, amb el qual actuà durant un cert temps, el…

Vida Inicià els estudis musicals a Palma amb G Massot Posteriorment, continuà la seva formació a Madrid sota la guia de R Chapí, M Galiana, E Compta, T Power, J Tragó i R Hernando L’any 1884 ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on es convertí en alumne de KH Barth, EFK Rudorff i H Herzogenberg Acabats els estudis, Berlín fou durant trenta anys el centre de la seva activitat artística En aquella època desenvolupà una àmplia tasca didàctica i tingué com a alumnes les princeses de Prússia i de Saxònia i el pianista Arthur Rubinstein També a Berlín, feu amistat amb Clara Wieck, vídua de…

Vida La seva vida és un model arquetípic romàntic breu, amb sofriment -exili de la pàtria, tisi, admiració inabastable per part de la societat del seu temps-, sensible sense exageracions, i original des de les seves primeres obres fins a la darrera, nacionalista i alhora universal El caràcter novellesc de moltes biografies seves -la relació amb George Sand, la història de la capsa amb terra polonesa que portava amb ell durant els primers viatges- contribuí a fer-ne un símbol Les seves bones maneres, els dots com a caricaturista i l’esperit jovial en fer imitacions, estengueren una aurèola al…

Vida Rebé les primeres lliçons de piano d’Enrique Rodríguez i d’harmonia i contrapunt d’Evaristo García Torres El 1901 escriví la primera obra per a orquestra, Coplas a nuestro padre Jesús de la Pasión L’any següent viatjà a Madrid, on el 1905 establí definitivament la seva residència En aquesta ciutat estudià piano amb J Tragó i inicià una estreta amistat amb el també compositor andalús Manuel de Falla El 1906 ingressà a la Schola Cantorum de París, on estudià amb A Sérieyx i V d’Indy i fou condeixeble de Falla Un any després, a la capital francesa, estrenà, tocant el piano i acompanyat per…