Resultats de la cerca

Arribà a l’Argentina l’any 1947 Rebé encàrrecs de diverses institucions argentines Orquestra Filharmònica i Fundación del Teatro Colón i del Conservatori Juan José Castro Algunes de les obres encarregades foren estrenades al Teatro Colón i en festivals internacionals Fou president de l’Asociación de Compositores Unidos de la Argentina 1986-1998 Guanyà el Gran Premio de la Comisión de Música Sinfónica y de Cámara de la Sociedad Argentina de Autores y Compositores SADAIC 1989 i el Premio Nacional 1998, entre d’altres Algunes de les seves obres més destacades són Autos , per a flauta i piano,…

Els primers segles de la història musical de Verona es caracteritzaren per l’activitat de la capella de la catedral i de la schola cantorum annexa, de la qual es conserven preciosos manuscrits a la Biblioteca Capitolare Durant el segle XIV els principals músics italians de l' ars nova passaren per la cort de la família Scaligeri, una de les més riques i importants de l’època Aquest ambient afavorí la creació d’una escola de música, la Schola Acolytrum, de la qual sorgiren alguns dels autors que contribuïren al desenvolupament de la frottola -una forma de cant poli fònic profà de contingut…

Vida El 1684 ingressà a l’Escolania de Montserrat seguint una tradició familiar Allí coincidí amb Miquel López, llavors novici Segons Josep Dolcet, els seus mestres degueren ser Joan Garcia i els seus collaboradors Isidro Roy i Joan Baptista Rocabert La seva excellent formació literària i musical, com també la importància de la seva categoria nobiliària, el dugueren a la presidència de l’Acadèmia dels Desconfiats, precedent de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, des de la seva fundació el 1700 Fou partidari de l’arxiduc d’Àustria i rebé els càrrecs de virrei de València…

Tant Antonius de Arena Ad suos compagnos , 1519 com Th Arbeau Orchésographie , 1588 la caracteritzen com una dansa molt similar a la gallarda, però més lleugera i ràpida atès que els seus moviments són menys emfàtics i alçats Com la gallarda, també s’executa seguint el model coreogràfic dels cinque pas , però substituint el vigorós salt final per un moviment més moderat Els tourdions més antics que han sobreviscut són els que apareixen en els reculls del 1530 de P Attaignant Dixhuit basses danses i Neuf basse danses

Estudià cant amb P Althouse a Nova York, on debutà el 1943 amb la Salmaggi Opera El 1947 es presentà a l’Arena de Verona amb La Gioconda , al costat de Maria Callas, i posteriorment actuà a Viena, Milà i Florència Centrà la seva carrera al Metropolitan de Nova York, on fou un dels tenors més aclamats de la seva generació gràcies a les seves interpretacions d’òpera italiana -al llarg de més de 600 funcions i amb més de trenta papers-, sobretot de G Verdi, del qual enregistrà algunes obres La seva veu evolucionà de la tessitura de tenor líric a la de tenor dramàtic Morí sobtadament…

Estudià a l’Acadèmia Benedetto Marcello de Venècia i debutà a la mateixa ciutat amb Otello , de Verdi Ben aviat fou contractada per a actuar a Amsterdam, París i Nàpols El 1969 interpretà el paper de Liú Turandot a l’Arena de Verona i un any després hi cantà el de Micaela Carmen , paper amb el qual debutà a la Scala de Milà el 1972 Després actuà successivament a Munic, Berlín, Florència, Barcelona i Nàpols, on obtingué un gran èxit en el paper titular de Tosca El 1985 inaugurà la temporada de la Scala amb Aïda , que protagonitzà diverses vegades a Verona El 1991 protagonitzà…

Incitat pel seu pare, violinista, s’inicià de ben petit en la música, en primer lloc com a concertista de piano A vuit anys dirigí la Vuitena simfonia de L van Beethoven a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i quan en tenia onze fou convidat a dirigir a Londres, on debutà a la Harringay Arena amb obres d’A Dvorák i L van Beethoven En anys successius actuà de nou a la capital anglesa especialment en 1959-63, a més de ser convidat arreu del món Del 1970 al 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de Winnipeg Canadà, i entre el 1982 i el 1988, la d’Adelaida Austràlia Estrenà obres d’…

Estudià al Conservatori de París, i després amplià la seva formació a Roma i Viena El 1963 debutà com a cantant en l’estrena de L’últim salvatge , de GC Menotti, a l’Òpera Còmica de París De seguida fou contractada per a interpretar els papers més compromesos per a soprano lírica en òperes de G Rossini, L Delibes i J Offenbach, entre d’altres A l’Òpera de París representà amb èxit els personatges de Gilda Rigoletto i Lucia di Lammermoor, i el 1971 interpretà el de Reina de la Nit La flauta màgica a Ais de Provença A partir del 1977, la seva veu evolucionà cap a un registre més líric, cosa…

Estudià música a Elx i, aconsellat per l’empresari del Liceu JA Pàmias, amplià la seva formació a Barcelona Posteriorment anà a Milà, on rebé lliçons d’A Kraus, C Bergonzi i G Simionato El 1985 guanyà el tercer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i un any després debutà a Parma amb el Falstaff d’A Salieri Fou contractat per a cantar en diversos teatres del nord d’Europa, i el 1990 debutà a l’Arena de Verona i es presentà a Las Palmas amb La filla del regiment Un any després actuà amb èxit a la Scala de Milà i el 1992 interpretà Sancia di Castiglia al costat…

Formada a la seva ciutat natal, debutà com a membre del cor a les representacions del festival d’estiu celebrat a l’Arena El 1980 guanyà el primer premi del Concurs Maria Callas de Milà i de seguida fou contractada pels millors teatres europeus El 1982 substituí M Caballé en unes funcions de La sonnambula , de V Bellini, a la Scala de Milà Després d’obtenir grans èxits a Itàlia, cantà a l’Òpera de París, on debutà el 1983 amb Mosè , de G Rossini El 1985 es presentà a l’Òpera de Chicago i a la de Viena, i més tard cantà al Metropolitan de Nova York i al Japó, on feu una gira de…