Resultats de la cerca

Installat a Los Àngeles, a partir del 1945 formà part successivament de les big bands de Benny Carter i Lionel Hampton, i dels conjunts de Joe Turner, Wardell Gray i Hampton Hawes, entre d’altres El 1953 es mudà a Nova York, on treballà als grups d’Horace Silver i George Russell Juntament amb Benny Golson, el 1959 formà un sextet anomenat The Jazztet Alhora, Farmer començà una transició gradual de la trompeta cap al fiscorn El 1962, un cop desfet The Jazztet, coliderà un quartet amb Jim Hall, i el 1968 s’installà a Viena, on, fins el 1977, treballà a l’orquestra de la ràdio austríaca A partir…

En ambdues facetes fou un dels personatges més importants de la música de jazz Començà tocant el piano, però de seguida passà a la bateria, que aprengué de manera autodidàctica, influït sobretot per Chick Webb L’any 1942 es traslladà a Nova York, on treballà amb Mary Lou Williams, Fletcher Henderson i Billy Eckstine En l’orquestra d’aquest últim quedà associat al jazz modern be-bop juntament amb els seus companys Miles Davis, Dexter Gordon i Fats Navarro, entre d’altres Després tocà amb Charlie Parker i deixà importants enregistraments amb Thelonious Monk El 1955 fundà un quintet, The Jazz…

Coneguda també amb la sigla ADLAN, entre els seus membres hi hagué Joan Prats -que n’era l’ànima-, Joan Miró, Josep Lluís Sert, Robert Gerhard, JV Foix, Sebastià Gasch, etc Organitzà exposicions de l’obra de Picasso, Dalí, Miró, Calder, etc i donà a conèixer la música d’Arnold Schönberg, Manuel Blancafort i Robert Gerhard, a qui l’any 1933 dedicà un concert monogràfic Mantingué l’activitat fins a l’inici de la Guerra Civil

El 1948 un grup d’entusiastes de la música, liderats per Gabriel Dussurget, organitzà la primera edició del que ha esdevingut un dels principals festivals lírics del món Per iniciativa de Roger Bigonnet, la programació, que en un principi tan sols preveia l’audició de concerts, inclogué una òpera Così fan tutte , de WA Mozart, dirigida per Hans Rosband Però fou amb la representació de Don Giovanni 1949 que el festival agafà embranzida El pintor Cassandre ideà un teatre a l’aire lliure capaç d’acollir els decorats de les funcions i que durant vint-i-quatre anys transformà el pati de l’…

Sense visió en un ull i molt poca en l’altre, realitzà certs estudis formals, però fou principalment autodidacte S’inspirà en Fats Waller, entre d’altres El 1932 arribà a Nova York acompanyant la cantant Adelaide Hall De seguida entrà pel seu compte en el circuit de clubs dels Estats Units i Anglaterra com a solista extraordinari Tiger Rag, 1933 Actuava sol al piano o al capdavant d’un petit conjunt, que els anys quaranta constà de piano, guitarra i contrabaix Entre els nombrosos enregistraments d’aquesta època destaquen In Private i The Complete Capitol Recordings of Art Tatum…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise…

Vida Exercí d’ebenista i dissenyador de mobles El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors i collaborà estretament amb Santiago Marco en la decoració dels interiors d’edificis oficials de la Generalitat de Catalunya Fou secretari tècnic del Foment de les Arts Decoratives 1928-47 i professor de l’Escola Massana 1966-71 Participà en diverses publicacions, com "Mirador" i "D’Ací i d’Allà", i en volums collectius sobre l’art català És autor de diversos llibres dedicats a temes tan variats com el moble Llibre del moble català , 1976 o la sardana Dins la seva obra destaquen els tres…

Inicià els seus estudis universitaris a Salamanca i els amplià a la Universitat Complutense de Madrid Es llicencià en dret i història de l’art i obtingué el títol de piano al Conservatori de Valladolid Fou professor d’estètica i d’història de l’art i de la música al Conservatori de Música de Madrid 1971, i catedràtic d’estètica i història de la música al Conservatori de València 1978 Poc després fou nomenat sotsdirector del Conservatori de Música de Madrid, i del 1984 al 1997 n’ocupà la càtedra de musicologia Des del 1980 s’encarregà de la gestió cultural de la…

Inicià els estudis musicals amb José Rolón, Francisco Agea i Carlos Chávez al Conservatori Nacional de Música de Ciutat de Mèxic i els amplià a París, ciutat on visqué del 1951 al 1953 El 1955 es traslladà a Barcelona, on residí fins poc abans de morir, per estudiar composició amb Cristòfor Taltabull Estrenà a Mèxic l’òpera Severino 1961 al Liceu el 1966 També feu incursions en el món de la direcció d’orquestra i compongué música incidental El catàleg de la seva obra és format majoritàriament per peces per a veu i piano, amb una clara influència dels lieder de R Schumann, H Wolf i R Franz…

Fill d’un dels arquitectes russos més importants de l’època, rebé una acurada educació Compaginà els estudis de música amb els de dret i posteriorment, un cop acabada la seva formació, passà alguns anys treballant en diversos departaments governamentals Entre el 1851 i el 1854 visqué a Itàlia i treballà com a secretari d’un aristòcrata rus Fou durant aquesta època que descobrí, a Roma, el fons de música de l’abat Luigi Santini En copià bona part de la collecció de música antiga i publicà un estudi sobre aquest personatge L’Abbé Santini et sa collection musicale à Rome 1854 A partir del 1856…