Resultats de la cerca

Conegut, primerament, com a estil artístic francès caracteritzat pel refús de les estètiques anteriors i pel gust per l’ornament, fou imitat a Alemanya i Àustria En l’àmbit musical, però, el terme comporta més confusió Si bé moltes vegades ha estat identificat amb les produccions musicals franceses coetànies a les produccions artístiques rococós -en especial les obres per a clavicèmbal de compositors com LC Daquin i F Couperin-, amb l' ópera-ballet d’autors com JPh Rameau i amb la música instrumental de JM Leclair, també es pot trobar associat amb altres produccions com ara La…

Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils 1935, i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional Durant la Guerra Civil de 1936-39 collaborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats per les…

Iniciat en la música amb mossèn Florensa, desenvolupà les seves primeres activitats musicals com a membre de l’orquestrina Lírica Carnicer Vinculat a diverses iniciatives artístiques, Güell fou part essencial en l’organització de diferents esdeveniments musicals, com concerts i concursos Crític musical de l'"Àguila Tarragense" amb el pseudònim de Guillem, impulsà la creació d’algunes formacions musicals, amb poca fortuna El 1915 fundà l’Orfeó Nova Tàrrega, formació a la qual dedicà els seus esforços com a compositor de peces corals i sardanes, entre les quals destaquen El mercat…

Estudià al Conservatori de Quebec, on demostrà una gran creativitat en les seves composicions, realitzades pensant en la integració i fusió de diferents formes artístiques Fou fagotista a l’Orquestra Simfònica de Mont-real 1947-52 i després al Théâtre des Varietés Lyriques 1951 El 1949 estudià a París amb N Boulanger, entre d’altres Durant el període 1948-59 experimentà amb noves sonoritats, però tornà a les formes tradicionals i introduí el llenguatge musical emprat per I Stravinsky, D Milhaud i P Honegger, la música popular nord-americana Glenn Miller i el jazz Treballà per a…

Destacà com a intèrpret de violí des de molt jove i fou deixeble d’E del Pino i P Jofre Dedicat a la investigació sobre les diferents escoles i tècniques de violí, feu nombroses conferències i collaborà en publicacions i revistes Fou fundador i integrant de diverses agrupacions artístiques, i director i assessor d’importants entitats, algunes d’àmbit internacional A més, fou catedràtic al Conservatori del Liceu de Barcelona d’assignatures com història de la música i estètica, entre d’altres Els violinistes italians sis-centistes 1922, Sonates primitives italianes, franceses i…

Inicià els seus estudis musicals amb la seva mare, professora de música Més tard amplià els seus coneixements amb G Quintano i E van Dooren Al llarg de la seva vida, a través d’articles i conferències, promocionà els compositors xilens i el folklore del seu país natal Creà diverses revistes, entre les quals "La Revista Nueva" 1925, on defensà l’avantguardisme, tant pel que fa a la música com en altres manifestacions artístiques Home d’idees progressistes, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals destaca el de secretari de cultura de la Federación Obrera de Chile Com a…

És conegut sobretot pel seu recull Primo libro de canzoni, fantasie & correnti , publicat a Venècia el 1638, en cinc quadernets, un per a cada veu el recull preveu obres a una, dues, tres i quatre veus i un altre per al continu Membre de l’orde agustinià, provenia d’una família de músics i constructors de baixons, entre els quals destacà el músic de la capella reial Bartolomé de Selma potser el seu pare, mort a Madrid el 1616 Durant els anys 1628-30 residí a Innsbruck, al servei del príncep Leopold, bé que l’esmentat Primo libro fou dedicat a Karl Ferdinand, bisbe de Breslau entre el 1625…

Es formà al Conservatori de Música Joaquín Rodrigo de València, on estudià les disciplines de piano, composició i direcció i on es graduà i obtingué el premi d’honor en contrapunt i fuga Director titular del Grup Contemporani de València, al capdavant d’aquesta agrupació ha estrenat internacionalment obres de compositors peninsulars És el fundador del Kambra Ensemble, grup a través del qual ha canalitzat el seu interès per la música electrònica i per la relació d’aquesta amb altres manifestacions artístiques Ha guanyat diversos premis, com ara el Premi de Composició de Música de…

Durant els primers trenta anys de la seva vida es dedicà a la pintura Estudià a Llotja i més tard a París Les seves obres foren premiades i exposades en diverses ciutats europees El 1904, però, amb la idea de crear un art total, deixà de banda la pintura i obrí la Sala Mercè, a la Rambla Allà muntà les Visions Musicals, espectacles on es combinaven diverses manifestacions artístiques, des de la poesia fins al cinema passant per l’escenografia i la música Entre els seus collaboradors cal esmentar A Gual, el cineasta S de Chomon, el poeta J Carner o l’escenògraf M Moragas El 1905 presentà, al…

Els seus integrants foren Grzegorz Fitelberg, Ludomir Rózycki, Apolinary Szeluto 1884-1966 i Karol Szymanowski, tots ells nascuts al voltant del 1880 Els seus caràcters i les seves personalitats artístiques eren massa diferents per a poder-los considerar una escola, i el que els unia era un desig de renovació del panorama de la música moderna del seu país, i també el fet de tenir un canal per a fer conèixer les seves obres El grup fou conegut com a Jove Polònia Mloda Polska i es presentà en públic amb un concert el 6 de febrer de 1906, a Varsòvia Un altre compositor associat…