Resultats de la cerca

En un sentit més restrictiu, s’utilitza també com a sinònim de balletto Així mateix, s’aplica sovint a qualsevol composició musical inspirada o relacionada directament amb l’art de la dansa En aquest cas, la paraula ballo sol aparèixer com a indicador de caràcter o de tempo formant part d’expressions com ara tempo di ballo

Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment ho feu a Nova York, on obtingué diversos premis Debutà el 1925 i fou convidada per Toscanini per actuar a Europa, on es presentà a Berlín el 1930 El 1936 ho feu a Barcelona, després d’una gira que la dugué a Escandinàvia, França i els EUA Fou la primera cantant de color que cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York 1955, interpretant el paper d’Ulrica en Un ballo in maschera , de Verdi Combinà l’òpera amb el lied , i el 1942 establí un premi amb el seu nom

Estudià al Conservatori de Pàdua i debutà a Spoleto el 1961 amb el personatge Comte Luna d' Il trovatore , de Verdi El 1969 ho feu al Metropolitan de Nova York, on ha cantat en temporades successives, i tres anys més tard debutà a la Scala amb Linda di Chamounix , de Donizetti, al costat d’Alfredo Kraus El 1976 cantà per primera vegada al Covent Garden, on interpretà unes recordades funcions d' Un ballo in maschera Ha estat considerat un dels grans barítons verdians de la seva generació gràcies a la representació de personatges com Nabucco, Rigoletto, Luna, Germont, Amonasro,…

Inicià els seus estudis a Perusa i debutà el 1951 a Spoleto en el paper titular de l' Aïda , de Verdi Dos anys més tard interpretà el mateix paper a Verona, com també el de Leonora d' Il Trovatore , i molt aviat obtingué projecció internacional Actuà a Chicago amb Un ballo in maschera , Il Trovatore i Don Giovanni Substituí Maria Callas a Roma en unes memorables funcions de Norma , que parallelament representà a Nàpols Actuà al Gran Teatre del Liceu en òperes com ara Norma 1956, 1958 i Aïda 1958 Les anades i vingudes d’una ciutat a l’altra li minaren salut i veu, i després d’una…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després ho feu al de París, on obtingué importants premis de fi de carrera El 1959 debutà a l’Òpera de la capital francesa amb La Traviata i posteriorment hi representà amb gran èxit Un ballo in maschera , Roméo et Juliette i Boris Godunov Intervingué igualment en diversos papers a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat, com els de Micaela Carmen , Mireille o Juliette Ha estrenat obres de G Delerue, Daniel-Lesur, RR Bennett i K Penderecki, entre altres compositors, tot compaginant les actuacions operístiques amb les d’opereta El ratpenat i La…

Estudià harmonia, contrapunt i fuga amb R Boucheron Debutà com a director d’orquestra el 1880, a Brescia, amb Macbeth i Un ballo in maschera , de G Verdi En pocs anys es consagrà com a director, i el 1885 fou elegit director de la Società Musicale Romana El 1886 portà a terme l’estrena italiana de Fidelio , de L van Beethoven Gràcies a la intervenció de Verdi i A Boito, fou principal director de la Scala de Milà del 1891 al 1894, i hi dirigí les estrenes de La Wally , d’A Catalani, i Falstaff , de Verdi Es retirà el 1925 Com a compositor cal destacar-ne dues òperes amb llibret de…

Es formà musicalment al Liceu Musical de Pàdua, ciutat on debutà com a director d’orquestra el 1951 amb Rigoletto , al Teatre Verdi Set anys després inicià una llarga relació amb l’Òpera de Zuric, de la qual fou director musical fins el 1969 El 1960 es presentà al Covent Garden de Londres, a la Staatsoper de Viena i a Salzburg, i es consagrà definitivament el 1962 amb una representació d' Un ballo in maschera , de Verdi, al Metropolitan de Nova York Després 1986 fou director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Basilea i sovint visità els grans teatres d’òpera de tot…

Estudià piano a la seva ciutat natal i direcció orquestral a Roma A partir del 1939, arran del seu debut a Bolonya amb L’elisir d’amore , es consagrà com a director en el gènere operístic, al qual es dedicà exclusivament El 1946 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i posteriorment ho feu gairebé a tots els teatres d’òpera d’Itàlia El 1955 debutà al Covent Garden de Londres amb una celebrada producció de Tosca , interpretada per R Tebaldi El 1957 actuà a San Francisco i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena En 1966-73 dirigí diverses òperes d’autors italians al Metropolitan de Nova…

Estudià cant a Moscou i el 1963 entrà a formar part de la companyia del Teatre Bol’šoj Entre el 1960 i el 1967 guanyà diversos premis a Praga, Mont-real i Bucarest Aviat es distingí com a intèrpret de papers en òperes de compositors russos i també del Fígaro rossinià Després d’una intensa carrera en països eslaus, el 1975 debutà al Covent Garden de Londres com a Renato Un ballo in maschera i tres anys més tard es presentà amb gran èxit al Metropolitan de Nova York com a Alfredo Germont La Traviata Cantà també amb èxit a Viena i a l’Òpera de Wiesbaden, teatre on el 1987…

Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten,…