Resultats de la cerca

Es mostren 94 resultats

estil brillant

Música
Tòpic estilístic del Classicisme que consisteix en passatges basats en diverses fórmules d’arpegis i escales de gran virtuosisme i espectacularitat.
És freqüent trobar exemples d’estil brillant tant en la música per a instrument sol com en música de cambra o orquestral, i en les parts de caràcter menys temàtic, com ara en les transicions i les codes, o les cadenze dels concerts Es pot considerar com a precursor de l’estil brillant l’escriptura dels passatges d’autors del Barroc italià A Vivaldi, A Corelli, etc basats en les repeticions i progressions
Gran enciclopèdia de la música

Manuel Rodrigues Coelho

Música
Compositor i organista portuguès.
Es formà musicalment a la catedral d’Elvas i a la de Badajoz, en la qual serví com a organista en 1573-77 Posteriorment tornà a Elvas i el 1602 era capellà del rei i organista a la cort de Lisboa Es retirà el 1633 Rodrigues Coelho és conegut principalment per la seva collecció Flores de musica pera o instrumento de tecla & harpa 1620, la primera obra que es conserva de música impresa per a tecla a Portugal En aquest recull destaquen els vint-i-quatre tentos -basats en un tractament imitatiu d’un o més temes en notes de llarga durada realitzats per successions d’escales i…
Gran enciclopèdia de la música

E

Música
Cinquè element de la notació alfabètica en lletres llatines, utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona, que correspon a la nota mi.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota
Gran enciclopèdia catalana
,
Gran enciclopèdia de la música

B

Música
Segon element de la notacióalfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona que correspon a la nota si, per als anglòfons, i a la nota si bemoll, per als germanòfons.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota
Gran enciclopèdia de la música

A

Música
Primer element de la notació alfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona, que correspon a la nota la.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota
Gran enciclopèdia de la música

D

Música
Quart element de la notació alfabètica utilitzada als països d’influència anglòfona i germanòfona que correspon a la nota re.
El terme també és emprat per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota
Gran enciclopèdia de la música

sol

Música
Cinquena nota de l’escala de do M.
La síllaba sol també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra G del sistema de notació alfabètica
Gran enciclopèdia de la música

fa

Música
Quarta nota de l’escala de do M.
La síllaba fa també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra F del sistema de notació alfabètica
Gran enciclopèdia de la música

mi

Música
Tercera nota de l’escala de do M.
La síllaba mi també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra E del sistema de notació alfabètica
Gran enciclopèdia de la música

re

Música
Segona nota de l’escala de do M.
La síllaba re també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra D del sistema de notació alfabètica
Gran enciclopèdia de la música