Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Teresa Borràs i Fornell
Música
Compositora i pianista catalana.
Formada al Conservatori de Música del Liceu, estudià piano amb F Molinari i E Cervera Deixebla de C Taltabull en les disciplines d’harmonia, contrapunt i composició, estudià amb Guido Agosti a l’Acadèmia Chigiana de Siena, on també rebé classes de composició de Frazzi Durant tota la vida compaginà la composició, l’ensenyament i els concerts, especialment entre el 1947 i el 1953 Fou professora de piano i guitarra a l’Escola de Música de Manresa, i més tard es traslladà a l’Escola de Música de Mataró Compongué bàsicament obra per a piano, amb influències provinents de l’univers sonor…
Josep Borràs i Roca
Música
Fagotista català.
Després d’haver estudiat el fagot a Barcelona amb Joan Carbonell, s’introduí en el terreny de la música antiga de la mà d’Enric Gispert Del 1980 al 1983 visqué a Basilea, on prosseguí els estudis de fagot modern, barroc i baixó al conservatori de la ciutat suïssa i a la Schola Cantorum A partir d’aquesta estada a Suïssa, començà a collaborar en grups dirigits per Nicolaus Harnoncourt o Philippe Herreweghe Posteriorment collaborà en formacions com Le Concert des Nations i Hespèrion XX o l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure Ha estat professor de fagot i de música de cambra en conservatoris…
Ramon Borràs i Prim
Música
Violinista.
Inicià els estudis de teoria musical a Barcelona amb Josep Cumellas i Ribó i tot seguit els de violí amb Enric Ainaud De caràcter inquiet, estudià estètica i altres matèries de teoria musical Visqué llargues temporades entre França París i Suïssa, on realitzà diverses gires, sovint amb el pianista Ferran Via Publicà articles musicals en la premsa madrilenya i una memòria del moviment artístic espanyol a França i l’Amèrica del Sud Amb el guitarrista Andrés Segovia promogué el cicle Música en Compostela a partir del 1958
Joan Borràs i de Palau
Música
Compositor, pianista i crític català.
Exercí la carrera de dret mentre estudiava piano amb P Tintorer i composició amb D Mas i Serracant Tot i que els seus inicis foren bastant tímids, ràpidament es convertí en un compositor de música de saló conegut Exercí de crític musical en "El Correo catalán" durant cinquanta-quatre anys, i publicà també algun article en la "Música Ilustrada" Entre les seves composcions destaquen La farigola , Mar de llamp o La presó de Xauxa , i també diverses obres religioses i una òpera Es distingí per ser un defensor de l’estètica wagneriana
Armand de Fluvià i Vendrell
Música
Pianista i compositor.
Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona És autor de cançons sobre texts de Carner Fred , 1926, López-Picó, etc, sardanes, com Desig 1926, música de cambra, etc El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959 Fill de Pius de Fluvià i Borràs i nebot de Manuel de Fluvià , és pare de l’heraldista Armand de Fluvià
,
Schola Cantorum Basiliensis
Música
Centre per a l’ensenyament de la música antiga, barroca i renaixentista fundat a Basilea per Paul Sacher l’any 1933.
Des de l’origen, el violoncellista i gambista August Wenzinger 1906-1996 i la violinista i pedagoga musical Ina Lohr 1903-1983 constituïren, juntament amb Paul Sacher, el nucli estructurador de les activitats del centre El 1954 la Schola s’integrà en l’Acadèmia de Música de Basilea, i el 1999 es convertí en Escola Superior de Música Antiga Els seus programes d’estudi inclouen la música de l’Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc Els cursos regulars, juntament amb els simposis, les reunions de treball i els concerts han convertit la Schola Cantorum Basiliensis SCB en un fòrum únic al món per…
Josep Maria Ruera i Pinart
Música
Compositor català.
Vida Inicià els estudis musicals a Granollers, on es traslladà amb la seva família quan tenia nou anys, i els continuà a Barcelona amb Enric Morera, Joan Baptista Lambert i Joan Lamote de Grignon L’any 1921 s’estrenà a Granollers la seva primera sardana, Aires del Vallés , i inicià una llarga relació amb el món sardanista, al qual aportà una bona colla de grans obres Començaren uns anys prolífics que ja feien entreveure la interessant personalitat musical de Ruera, amb sardanes tan emblemàtiques com Tocs de festa 1930 o l’excellent Meditació , per a clarinet/flauta i piano 192 El moment més…
Joan Baptista Cabanilles
Música
Compositor i organista valencià.
Vida Inicià els seus estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665, en plena joventut, fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies -des del 1703, acompanyat d’un ajudant- Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al…
Lluís Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Arquitectura
Historiografia
Política
Arquitecte, historiador i polític.
Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…
, , ,
Apel·les Mestres i Oñós
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Música
Dibuixant, músic i escriptor.
Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…
, ,