Resultats de la cerca

El seu cognom original era Sore, però va adoptar el nom llatí per destacar les seves arrels camperoles De formació autodidàctica, començà a exercir com a professor a Magdeburg el 1519 Pocs anys després, a la mateixa ciutat, obtingué un lloc de mestre de capella a l’escola llatina de l’església protestant Fou amic de l’impressor Georg Rhau, que publicà la major part de les seves obres, entre les quals destaca Musica instrumentalis deudsch 1529 La seva producció musical inclou motets llatins, composicions alemanyes a dues i tres veus per al calendari litúrgic protestant i peces…

Li són atribuïdes la lletra i la música d’un gran nombre de cançons litúrgiques i profanes esparses en un centenar de manuscrits, els quals coincideixen a situar-lo, encara que sota diversos noms "Herman", "Johanns", "Hanns" o, senzillament, "monjo", al servei de l’arquebisbe de Salzburg, Pilgrim II von Puchheim 1365-96 La cinquantena de peces religioses atribuïdes a aquest personatge -moltes adaptacions d’originals llatins- comprenen invocacions a la Mare de Déu, per al calendari litúrgic i per al santoral La nadala Josef, lieber neve mein encara és cantada El repertori profà…

Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament amb el comú dels sants…

Segons alguns estudiosos, és possible que estudiés a Roma, però no s’ha trobat cap document que ho confirmi Fou organista i director de la capella musical de Wojciech Baranowski, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia des del 1608 Fou a aquest prelat que dedicà dos volums de música sacra en llatí, publicats a Venècia el 1611 Offertoria totius anni, quibus in festis omnibus Sancta Romana Ecclesia uti consuevit organi 7, 8 vv, insts i Communiones totius anni quibus in solennioribus festis Sancta Romana Ecclesia uti consuevit ad cantum organi 1-6 vv, insts Es tracta de dos cicles…

Sota aquest terme s’integren diferents tipus de procediments compositius i estils musicals Els trops poden ser exclusivament textuals verbeta , exclusivament musicals, o textuals i musicals alhora el tipus més freqüent Generalment els trops s’aplicaren als cants corals del propi de la missa, és a dir, als introits, comunions i ofertoris, així com, encara amb més freqüència, a les parts de lde la missa kírie, glòria, excepte el credo Aquest fenomen experimentà una gran vitalitat durant l’Edat Mitjana, especialment al llarg dels segles XI i XII Els testimonis més antics daten del segle IX La…

Era un llibre destinat a ser utilitzat pel cantor solista, que alternava la seva intervenció amb la del cant original, interpretat pel cor Els tropers acostumen a seguir l’ordre delcalendari litúrgic La seva organització interior, però, no sol ser estable, fins al punt que cadascun dels exemplars conservats té una estructura i uns continguts propis En la major part de casos els tropers no contenen exclusivament trops Molt sovint es presenten en combinació amb altres tipus de llibres litúrgics, com els relativament freqüents tropers prosaris…

Autodidacte, s’interessà en l’estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català 1891 També participà activament en la creació de l’Esbart de Dansaires 1907 i dirigí l’Esbart Català 1909, les primeres entitats dedicades a la preservació i la divulgació de la dansa popular catalana Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona, en la secció de folklore, i collaborà en les seves publicacions Ensenyà folklore en diverses institucions barcelonines i collaborà amb el Centro de Estudios de Etnología Peninsular i amb l’…

Vida Fou un dels grans intellectuals francesos del segle XIV Sovint ha estat confós amb Julian des Murs, director del cor de nens a la Sainte-Chapelle de París i després secretari de Carles V de França Probablement ambdós estigueren emparentats Jean des Murs apareix com a estudiant d’arts a la Universitat de París el 1318 Durant algun temps estigué actiu a Évreux i a París, fins que, finalment, entrà a la Sorbona amb el grau de magister artium Malgrat que treballà sobretot a París, no perdé mai el contacte amb la seva Normandia natal Cap al 1326 era al monestir de Fontevrault, i alguns anys…

Es tracta d’obres de caràcter sacre, que s’agrupen especialment al voltant de les dues celebracions més importants del calendari litúrgic el Nadal i la Pasqua Entre els primers centres de difusió destaquen els monestirs francesos de Sant Marçal de Llemotges i de Fleury A la Península Ibèrica el drama litúrgic es conreà sobretot a Catalunya, a causa de la implantació primerenca del ritu romà arran de la fundació de la Marca Hispànica Llevat d’alguns casos, se’n mantingueren vives diverses manifestacions fins que el concili de Trento les prohibí La primera representació litúrgica…

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…