Resultats de la cerca

Els modes gregorians són sovint definits pel seu àmbit i per les notes que tenen el paper de finalis i repercussa Les tendències melòdiques i les possibilitats estructurals resultants diferencien el que és un mode del que seria simplement una escala, és a dir, que el material en forma d’un grup de notes ordenades no és suficient per a constituir un mode si no es defineixen unes línies de força en les relacions d’unes notes amb les altres Igualment important per a definir la personalitat melòdica de cada mode és l’existència dels tipus melòdics, configuracions que apareixen de manera…

Tant Antonius de Arena Ad suos compagnos , 1519 com Th Arbeau Orchésographie , 1588 la caracteritzen com una dansa molt similar a la gallarda, però més lleugera i ràpida atès que els seus moviments són menys emfàtics i alçats Com la gallarda, també s’executa seguint el model coreogràfic dels cinque pas , però substituint el vigorós salt final per un moviment més moderat Els tourdions més antics que han sobreviscut són els que apareixen en els reculls del 1530 de P Attaignant Dixhuit basses danses i Neuf basse danses

Tot i ser localment coneguts per les seves intervencions a la ràdio i la televisió, no va ser fins el 1962, amb el disc Spicks and Specks , que feren el salt a la fama en tot el món anglosaxó El 1974 s’installaren als EUA i s’apartaren de tot estil proper al rock per centrar-se en el so disco, ple dels falsets que caracteritzen el seu estil i que, sobretot arran de la banda sonora del film Saturday Night Fever J Badham 1977, els feren internacionament coneguts Bibliografia Complement bibliogràfic Sierra i Fabra, Jordi Bee Gees , Unilibro, Barcelona 1978

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Cartagena Colòmbia, viatjà a Europa i estudià al Conservatori de Música de Brusselles i més tard a la Schola Cantorum de París De nou a Panamà, esdevingué director de la nova Escola Nacional de Música, càrrec que ocupà entre els anys 1904 i 1918 N Garay realitzà una tasca de recollida de material musical en diferents tribus indígenes i publicà el volum Tradiciones y cantares de Panamá 1930 Ocupà diversos càrrecs polítics d’importància, fet que li impedí de dedicar-se més a la música, i arribà a ser ministre d’Afers Estrangers de Panamà El seu catàleg no…

Les notícies sobre la seva joventut i la seva formació musical són gairebé nulles Començà com a compositor d’òpera - Alessandro in Persia 1738- i entre el 1746 i el 1770 visqué a Londres A la capital britànica treballà com a mestre de clavicèmbal i de cant, a més d’organitzar representacions d’òpera italiana al Teatre de Haymarket Les seves òperes tingueren un èxit discret, però la seva producció per a clavicèmbal li procurà una fama notable, particularment les 12 Sonate di Gravicembalo 1754 Apreciades també per WA Mozart, aquestes obres són considerades per alguns estudiosos com una de les…

Estudià al Gymnasium Jesuïta de Praga i es graduà en filosofia a la universitat Feu de cantant i violinista i, posteriorment, d’organista Fou l’autor més prolífic d’obres per a orgue del segle XVIII, malgrat que cap de les seves composicions no li fou publicada en vida Demostrà una tècnica compositiva pròpia del darrer Barroc, amb una notable imaginació harmònica, àmplia expressivitat i gran dificultat Les seves obres sacres es caracteritzen per un estil contrapuntístic arcaic té quatre misses i nombroses peces menors motets, en gran part, algunes d’elles en forma fugada La…

Estudià música i composició amb D Lilburn a la Universitat Victoria de Wellington Després de dedicar-se a la composició i a la docència al seu país, es desplaçà a Londres, on impartí classes a l’Ealing College of Higher Education del 1971 al 1986, any en què passà a residir a Sitges Director de diversos cors, com a professor convidat ensenyà també en universitats de la Gran Bretanya i dels EUA Small és autor de diverses publicacions, entre les quals destaquen Music Society Education 1977 i Musicking A Ritual in Social Space 1995 Els seus escrits es caracteritzen per l’interès a…

Procedent d’una família amb pocs recursos econòmics, aprengué a tocar el violí de manera autodidàctica Quan només tenia dotze anys ingressà en una orquestra de ball dirigida per Michael Pamer, on coincidí amb Johann Strauss, que hi tocava el mateix instrument Quan Lanner deixà la formació, creà un trio de corda, al qual aviat s’afegí J Strauss Aquest trio es feu molt popular i anà creixent fins a convertir-se en una veritable orquestra, que tocava en cafès, tavernes i altres llocs públics Arribà a ser tan sollicitada, que Strauss i Lanner es veieren obligats a a dividir-la i cadascú en dirigí…

Estudià amb J Scheffler a Magdeburg i amb J Schelle a Leipzig Cantà com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel del 1686 al 1689, any a partir del qual fou mestre de capella del duc de Slesvig-Holstein En 1695-97 exercí provisionalment el càrrec de mestre de capella a Coburg Altra vegada a la cort de Wolfenbüttel, hi actuà com a cantant d’òpera i fou professor de cant La producció musical d’Österreich comprèn música sacra i profana Dins la música sacra sobresurten les cantates, que es caracteritzen pel fort contrast entre passatges per a solista amb acompanyament de baix…

Entre el 1665 i el 1667 actuà com a violinista a la capella reial de Nàpols, on possiblement conegué el violinista Nicola Matteis, la tècnica del qual assimilà El 1667 cantà en la producció de Scipione affricano de F Cavalli Entre el 1668 i el 1677 residí a Roma, on es relacionà amb els músics més prestigiosos del moment, entre els quals hi havia el castrat Giovanni Francesco Grossi i el compositor Alessandro Stradella Des del 1673 estigué al servei de Cristina de Suècia com a violinista virtuós i com a director musical de l’orquestra de corda de la reina Viatjà esporàdicament a Londres i a…