Resultats de la cerca

Considerat, juntament amb Paul Butterfield, el músic més interessant del moviment del blues blanc de la meitat dels anys seixanta, Charlie Musselwhite fou l’hereu del mític bluesman Sonny Boy Williams De petit es traslladà a Memphis, on començà la seva carrera al costat de grans guitarristes de blues Després es traslladà a Chicago, on es donà a conèixer en els clubs de blues negre Entre els seus discos destaquen Stand back Here Comes Charlie Musselwhite i Ace of Harps

A onze anys s’incorporà a la banda de l’escola, on tocà el bombardí Dos anys més tard s’inicià en el saxo contralt i el 1935 començà a tocar professionalment en diversos grups de Kansas City El 1939, en una primera estada a Nova York, feu nombroses jam-sessions i aviat cridà l’atenció dels seus collegues per la seva particular manera d’improvisar De nou a Kansas, s’incorporà a l’orquestra de Jay McShann, amb la qual realitzà els primers enregistraments El 1942 aquesta formació treballà a Nova York i Parker ho aprofità per quedar-se a la ciutat, deixà Jay McShann i s’uní, primer, a l’orquestra…

Nasqué en una família de músics, estudià diversos instruments i tocà a la banda dels seus germans El 1938 entrà a la Jeter-Pillars Band com a guitarrista En sentir Eddie Durham, pioner de la guitarra elèctrica, adoptà aquest nou instrument i destacà de seguida com un gran i innovador solista L’any següent fou contractat per Benny Goodman, que el mantingué de solista al seus sextet i big band , formacions que incloïen alguns dels músics més avantguardistes de l’època Conegut ja com el millor guitarrista del moment, fou també assidu de les jam-sessions que s’organitzaven al club Minton’s de…

Començà a tocar el saxòfon a dotze anys Mentre realitzava estudis a la Juilliard School, tocà breument amb Charlie Barnet A partir del 1955 collaborà amb músics com Kenny Dorham i entrà en l’orquestra de Dizzy Gillespie Coliderà un quintet amb Gene Quill i tocà en les orquestres de Quincy Jones i Benny Goodman Del 1968 al 1972 visqué a Europa, al capdavant de la European Rhythm Machine Novament a Amèrica, formà un quartet i més tard un quintet, amb els quals actuà per tot el món Partí del llegat de Charlie Parker per crear el seu propi estil de saxòfon alt, molt…

Membre de les big bands de Billy Eckstine i Dizzy Gillespie 1945, el 1948 substituí Miles Davis en el quintet de Charlie Parker Fou un dels fundadors dels Jazz Messengers 1954, i poc després liderà The Jazz Prophets En 1956-58 estigué al quintet de Max Roach i més tard formà un grup amb Joe Henderson Actuà força per Europa amb seccions rítmiques que inclogueren, per exemple, Tete Montoliu

Aprengué piano i saxòfon, i a disset anys començà a treballar professionalment com a trompetista El 1943 entrà en l’orquestra d’Andy Kirk, i el 1945 reemplaçà Dizzy Gillespie en l’orquestra de Billy Eckstine Al final del 1946 deixà Eckstine, i durant els quatre últims anys de la seva vida feu una sèrie d’enregistraments amb els millors músics de bop , i fou un dels músics més importants de la primera època d’aquest gènere musical Originalment influenciat per Dizzy Gillespie, Navarro desenvolupà el seu propi estil, proper al del saxofonista Charlie Parker

El 1951 tocà breument amb Charlie Parker abans d’iniciar la seva important associació amb Gerry Mulligan Les gravacions que realitzà amb el quartet d’aquest últim el feren famós i quedaren com a exponent de l’estil West Coast cool jazz Particularment destacable fou la seva interpretació de la balada My Funny Valentine , en què s’aprecia el seu to clar i la seva manera suau i lírica Després liderà els seus propis grups Visqué llargues temporades a Europa, on els anys vuitanta realitzà força actuacions i enregistraments

Després de tocar en diverses bandes, el 1929 arribà a Kansas City, on dirigí els Clouds of Joy, una orquestra itinerant que obtingué un gran èxit amb Until the Real Thing Comes Along 1936 La formació es dissolgué el 1948 després d’haver estat una de les millors de l’estil Kansas La personalitat de l’orquestra era en gran part determinada per les composicions i els arranjaments de la pianista Mary Lou Williams, d’altra banda excellent instrumentista Altres músics membres de l’orquestra foren Don Byas, Dick Wilson, Shorty Baker, Howard McGhee, Fats Navarro i, per un breu període, Charlie…

Es crià a Detroit, on d’adolescent cantà amb Charlie Parker i altres músics que visitaven la ciutat El 1951 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton i s’installà a Nova York Del 1960 al 1963 actuà amb Ray Charles, amb qui gravà un disc a dues veus Malgrat les ofertes que rebé d’importants companyies discogràfiques per a fer música de caràcter més comercial, treballà sempre amb els seus propis temes i les recreacions molt personals que feia dels temes estàndard, com ara a The Audience with Betty Carter 1979 o Look what I got 1988 Sempre es feu acompanyar per músics joves amb talent,…

Passà la infantesa a Cuba, on s’inicià professionalment en diverses orquestres, entre les quals el Sexteto Nacional El 1937 es traslladà a Nova York, on actuà amb Xavier Cugat, i el 1940 formà la seva orquestra, amb l’ajut del trompetista Mario Bauzá Aquesta formació, d’arranjaments molt elaborats i l’estil de la qual s’anomenà Afro-cuban jazz , fou fonamental en el desenvolupament de la música cubana a Nova York Les gravacions de música de ball s’alternaven amb d’altres on es presentaven solistes de jazz com Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Cannonball Adderley i altres L’…