Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Joseph Karl Benedikt Eichendorff
Música
Escriptor alemany, descendent d’una nissaga aristocràtica.
Entre el 1805 i el 1809 entrà en contacte amb el moviment romàntic alemany Participà en la guerra contra Napoleó 1813-15 Funcionari de Prússia des del 1821, el 1831 anà a Berlín, on aconseguí un càrrec al Ministeri de Cultura, però el 1844 dimití a causa de les seves conviccions catòliques Molts compositors coetanis J Brahms, F Mendelssohn, R Schumann, H Wolf i posteriors M Reger, R Strauss musicaren els seus poemes en lieder i altres gèneres vocals i Bernhard Paumgartner es basà en la seva novella Aus dem Leben eines Taugenichts 'De la vida d’un brètol' per a compondre una òpera…
Manuel Espona
Música
Músic.
Fou deixeble de V Presiac i escolà de Montserrat entre el 1724 i el 1733 Prengué l’hàbit de monjo benedictí el 23 de desembre de 1733 Fou mestre de l’escolania, juntament amb Benet Esteve, i entre els deixebles més notables tingué Benet Soler Alguns músics montserratins coetanis de Manuel Espona foren Josep Antoni Martí, Benet Julià i Anselm Viola Se’n conserva un magníficat a la Biblioteca de Catalunya, i tres magníficats i altres obres en llatí, entre les quals Nunct sancte nobis , Legem pone mihi , Et veniam super me i Memor est verbi tui , a l’arxiu del monestir de Montserrat
,
Ricard Mayral i Vidal
Música
Tenor català, fill del compositor i director coral M. Mayral.
Rebé la primera formació musical del seu pare i a vuit anys entrà a formar part de l’escolania de l’església de Betlem, a Barcelona Posteriorment estudià cant al Conservatori de Música de la capital catalana El 1931 debutà a la mateixa ciutat amb Los gavilanes i en 1933-34 estrenà diverses sarsueles als teatres Ideal i Coliseum Durant la Guerra Civil Es panyola actuà en la companyia de M Redondo fins que fou empresonat a Lleó El 1948 cantà al Gran Teatre del Liceu Doña Francisquita Consagrat definitivament a la sarsuela, n’estrenà diverses obres d’autors coetanis Enregistrà en…
José Lidón
Música
Organista i mestre de capella castellà.
Es formà al Colegio de Niños Cantores de Madrid El 1768 fou organista de la capella reial de Madrid El 1787 fou nomenat vicemestre de la mateixa capella, fins que el 1805, any en què succeí a Antonio Ugena, fou nomenat mestre de la capella reial i rector del Colegio de Niños Cantores de Madrid Les composicions de Lidón foren valorades molt positivament pels seus coetanis, que destacaren l’habilitat del músic en l’art compositiu En la seva producció, tot i que hi predomina la música religiosa, cal destacar l’òpera Glauca y Coriolano , que fou estrenada el 1792 al Coliseo del…
Heinrich Heine
Música
Poeta, periodista i assagista alemany.
Clàssic del Romanticisme alemany, molts dels seus poemes de Buch der Lieder 'Cançoner', 1827, Neue Gedichte 'Noves poesies', 1844, Romanzero 1851 i d’altres reculls donaren lletra a molts lieder de compositors coetanis Brahms, Schubert, Mendelssohn, Schumann, etc La prosa i el teatre de Heine també interessaren a Wagner, el qual es basà en la narració Memoiren des Herren von Schnabelewopski 'Memòries del senyor Schnabelewopski', 1834 per a l’argument de L’holandès errant , i en la balada Die Götter im Exil 'Els déus a l’exili' per al del Tannhäuser El ballet Giselle -d’Adolphe…
Wilhelm Müller
Música
Poeta alemany.
A Berlín, on visqué del 1812 al 1818, participà en la guerra contra Napoleó i freqüentà els ambients literaris El 1818 tornà a Dessau i s’hi establí com a bibliotecari del duc d’Anhalt Estudiós i admirador de la poesia popular, que sovint imita en els seus poemes, fou el principal responsable de la difusió d’aquest gènere entre els compositors alemanys coetanis En el terreny musical, la importància de Müller rau en els seus cicles de poemes Die schöne Müllerin 'La bella molinera', 1818 i Winterreise 'Viatge d’hivern', 1824, a partir dels quals F Schubert compongué dos cicles de…
Heinrich Friedrich Ludwig Rellstab
Música
Crític musical i poeta alemany, fill del compositor, musicòleg i editor Johann Carl Friedrich Rellstab.
Fou crític regular de les revistes musicals "Allgemeine musikalische Zeitung" 'Revista musical general' -des del 1824- i "Vossische Zeitung" 1826, i el 1830 fundà el setmanari "Iris im Gebiete der Tonkunst" 'Iris en el món de l’art musical', publicat fins el 1841 Nacionalista musical, fou molt crític amb la presència de la música italiana a la cort prussiana i, en particular, amb Gaspare Spontini Entusiasta dels primers romàntics alemanys -L van Beethoven, CM von Weber, L Spohr o F Mendelssohn-, es mostrà contrari a les innovacions de R Schumann i F Chopin Algunes de les cançons del cicle…
Clement Marot
Música
Poeta occità d’expressió francesa.
El 1519 entrà al servei de Margarida d’Angulema, reina de Navarra des del 1527, que el protegí de les dificultats amb la justícia francesa que li ocasionà la seva condició de calvinista Acollit a les mesures de tolerància, romangué a França del 1536 al 1542 Una nova onada de persecucions l’obligà a fugir, i morí a l’exili L’obra poètica de Marot és estretament relacionada amb la seva confessió religiosa La seva traducció del Llibre dels Salms fou encoratjada pels reis de Navarra, correligionaris seus, i pel mateix Calví, que declarà les versions de Marot com a canòniques en la litúrgia…
Joseph Starzer
Música
Compositor i violinista austríac.
Fou un celebrat autor de ballets que collaborà amb els millors coreògrafs del moment Les seves obres meresqueren grans elogis per la seva qualitat, i la seva ductilitat a l’hora d’adaptar la música a l’acció escènica fou especialment apreciada El 1759 anà a Sant Petersburg a ocupar el càrrec de konzertmeister i aprofità l’estada per a estrenar-hi ballets, alguns dels quals també es presentaren a Moscou De nou a Viena, collaborà amb JG Noverre i G Angiolini -directors d’importants companyies- en diverses produccions d’obres seves, com Adèle de Ponthieu 1773, Il Cid 1774 i Teseo in Creta 1775…
Josef Richard Rozkošný
Música
Compositor i pianista txec.
Estudià piano i composició a la seva ciutat natal, com també filosofia i pintura, i fou una destacada figura intellectual a la Praga del final del segle XIX el 1897 fou nomenat membre de l’Acadèmia Txeca de les Ciències Autor d’un remarcable nombre d’òperes -deu en total i una d’inacabada-, obtingué un notable èxit amb Els ràpids de Sant Joan 1871, que excelleix pel seu romanticisme i per l’ús de motius fabulosos Els altres títols del seu catàleg, tot i que variats i reeixits, de seguida restaren a l’ombra d’obres d’altres autors coetanis, com A Dvorák o K Kovarovic, que, amb…