Resultats de la cerca

Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb entrada lliure en…

Fou fundada el 1897 per Matthieu Crickboom amb l’objectiu de continuar la tasca artística de la Societat Catalana de Concerts , dissolta aquell mateix any Integrada en una bona part pels membres de la Societat Catalana de Concerts, en depenien quatre grups l’Acadèmia de música M Crickboom, Enric Ainaud, Domènec Mas i Serracant, Pau Casals, Enric Granados el Quartet de la SFB M Crickboom, J Rocabruna, R Gálvez, P Casals els Instruments de fusta i metall de la SFB, i l’Orquestra de la SFB Alternà la promoció dels concerts d’orquestra amb la dels concerts de cambra i amb audicions de celebrats…

Entre els anys 1898 i 1903, la Capella portà a terme una intensa activitat concertística, fet que tingué una gran ressonància en el món cultural de Mallorca Des del 1915, en la història de la Capella s’alternaren els moments d’inactivitat amb els de represa de la tasca concertística Entre el 1920 i el 1936 el cor estigué sota la direcció de R Galmés i, a partir del 1946, se succeïren en el càrrec P Sansó, E Ahn i J Picó Després d’uns anys d’inactivitat, l’entitat reprengué la seva tasca el 1970 sota la direcció de R Nadal fins a la dècada dels anys vuitanta, que la…

Fou deixeble de figures tan rellevants com B Bartók, Z Székely, Z Kodály, L Weiner i F Weintgarner A catorze anys oferí el primer concert, sota la direcció de Ferenc Fricsay, i el 1942 es titulà en pedagogia a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest Sebök alternà la tasca concertística amb la pedagògica El 1946 feu el primer concert fora del seu país, amb George Enescu com a director El 1951, després de guanyar el Concurs Internacional de Berlín i el Premi Liszt, la seva carrera concertística experimentà un impuls important Sovint interpretà música de cambra i actuà amb…

Filla de pare d’origen polonès, dugué a terme una destacada carrera concertística, especialment durant els anys quaranta i cinquanta Debutà a set anys i fou alumna de l’Acadèmia Marshall L’any 1940 actuà al Casal del Metge i el 1941 ho feu al Palau de la Música Catalana Posteriorment tocà a Madrid i Sant Sebastià, i inicià una trajectòria concertística fonamentalment realitzada a l’Estat espanyol A Madrid, fou professora de l’Escuela Superior de Canto Presidí la secció espanyola de la Societat Internacional de l’Educació Musical 1977 i és autora dels assaigs Música…

Sempre emprà únicament el nom de fonts com a pseudònim artístic D’infant fou deixeble de Mathilde Verne, alumna de Clara Schumann Quan tenia vuit anys debutà al Queen’s Hall interpretant el Concert núm 1 de PI Cajkovskij Aquest fou l’inici d’una activíssima tasca concertística com a nen prodigi, que els seus pares estroncaren el 1917 per a fer-lo estudiar a París, durant cinc anys, amb Lazare Lévy i Marcel Dupré Pels volts del 1923, cansat d’una activitat tan intensa i aconsellat per Henry Wood, es retirà durant un cert temps Reaparegué cap al 1928, any en què enregistrà el seu primer disc…

Estudià amb el seu pare, que també era pianista, i amb KK Kurpinski i JAFK Elsner a Varsòvia Inicià una carrera concertística que el portà per Alemanya i Polònia, activitat que abandonà per dedicar-se a la docència i a la direcció de diversos cors parroquials de la capital polonesa Com a compositor, deixà diverses obres religioses i també peces orquestrals i de cambra

Estudià amb la seva mare, antiga alumna d’un deixeble de F Chopin Posteriorment estudià a Viena amb Emil Sauer, deixeble de F Liszt Després de la Primera Guerra Mundial, en què lluità en el bàndol austríac, prosseguí una brillant carrera concertística, compaginada amb la docent, exercida als conservatoris del Caire 1922-25, Rotterdam 1937-40 i Brusselles 1954-61 Considerat una de les màximes autoritats en Chopin, fou professor, entre d’altres, de Martha Argerich

Estudià primer amb el seu pare, Francesco Scaramuzza, i posteriorment i fins el 1906 ho feu amb Florestano Rossomando, N d’Arienzo i G Martucci a Nàpols El 1907 es traslladà a Buenos Aires, on inicià la seva carrera concertística Aviat, però, l’abandonà per dedicar-se a l’ensenyament Es convertí en un dels professors de piano de la seva generació més importants de l’Amèrica del Sud Entre els nombrosos deixebles que tingué destaquen Martha Argerich i Bruno-Leonardo Gelber

Germà del director d’orquestra Claudio Abbado Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb A Gavazzeni i GF Ghedini Graduat el 1947, a partir del 1951 exercí de professor al Conservatori de Venècia Del 1958 al 1966 fou director del Liceu Musical de Piacenza, i després ho fou del Conservatori de Milà A banda de la seva important carrera concertística com a pianista, amb gires arreu d’Europa, que combinà amb la tasca docent, desenvolupà una important trajectòria compositiva, sovint centrada en el piano