Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori Grossmann i amb F Pazofskij Posteriorment, el 1942 ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb Bruno Seidlhofer i teoria i composició amb Joseph Marx El 1946 guanyà el primer premi del Concurs de Ginebra, fet que li comportà l’inici d’una important trajectòria internacional, amb una fita destacada en el debut, l’any 1950, al Carnegie Hall de Nova York L’any 1962 renuncià en part al concertisme i es dedicà a la composició, fet que marcà un punt d’inflexió en la seva carrera Atret cada vegada més pel jazz , inicià una nova etapa en la qual aquesta…

Estudià piano amb Jelena Gnesina a l’Escola de Música Gnesin de Moscou fins el 1921, i posteriorment fou deixeble de Konstantin Igumnov al Conservatori de Moscou, on acabà els estudis el 1926 L’any següent aconseguí el Primer Premi en el Concurs Chopin de Varsòvia, però no es dedicà de forma oberta al concertisme sinó que el 1928 començà una activitat docent de gran importància sempre desenvolupada al Conservatori de Moscou, on ingressà el 1928 i del qual fou catedràtic des del 1948 La seva tècnica sòbria, analítica i expressiva afavorí una trajectòria docent de gran relleu,…

La seva mare la inicià al piano i a quatre anys oferí el primer concert Més tard fou deixebla d’A Casella i G Agosti El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra, i el 1952, el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Des del 1949 es dedicà al concertisme amb actuacions arreu del món El seu repertori anava de M Clementi a D Scarlatti, passant per L van Beethoven, WA Mozart, R Schumann, M Ravel, C Debussy, F Chopin i J Brahms Actuà amb les principals orquestres europees, com la Filharmònica de Berlín, la de Viena i la Txeca i la Simfònica de Boston, i interpretà música de…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, on debutà a onze anys amb l’Orquesta Sinfónica Nacional, i després els continuà als Estats Units, on es traslladà l’any 1962 amb la seva família Fou deixeble de Sergej Tarnovskij i es diplomà a la Juilliard School de Nova York El 1970 aconseguí el segon premi del Concurs Cajkovskij de Moscou, fet que li obrí les portes al gran concertisme internacional, que inicià amb unes primeres actuacions a Moscou L’any 1967 adquirí la ciutadania nord-americana Ha realitzat gires als Estats Units, el Canadà, Europa, Amèrica del Sud, Israel,…

Inicià els estudis de piano al conservatori de la seva ciutat natal, on a dotze anys aconseguí el primer premi de piano Més tard estudià a París amb Yves Nat i Pierre Pasquier L’any 1948 fou distingit amb el premi de piano del Conservatori de París Posteriorment inicià una carrera en la qual, juntament amb el concertisme, la pedagogia ocupà un paper molt destacat Entre el 1953 i el 1960 fou professor del Conservatori de Grenoble, i del 1974 al 1980, del de Bobigny abans de ser nomenat professor a Lió També impartí classes a Porto i fou director de programació dels concerts del…

Després d’haver estudiat al conservatori de la seva ciutat natal, a set anys passà a ser deixeble de T Leschetizky a Viena La interpretació, l’any 1901, del Concert per a piano núm 3 de L van Beethoven l’elevà a la categoria de nen prodigi i dugué a terme diverses actuacions arreu d’Europa, com la que tingué lloc el 1905 a Barcelona i que inspirà a Joan Maragall un poema A més de la seva dedicació al concertisme com a solista, mostrà un gran interès per la música de cambra, especialitat en la qual aconseguí també un prestigi extraordinari i que contribuí molt a la difusió de la…

Fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana del final del XIX i el principi del XX Formà part d’una generació que donà figures de la importància de M Calado, E Granados, J Malats, R Viñes, V Costa i Carme Matas A quatre anys d’edat es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de JB Pujol L’any 1877 anà a París pensionat per estudiar amb AF Marmontel i el 1879 debutà a la capital francesa amb gran èxit en un concert a la secció espanyola de l’Exposició Universal El mateix any tocà a Barcelona en dos concerts a l’Ateneu i al Teatre del Circ Alternà el concertisme…

És un dels pianistes europeus més destacats dels nascuts després de la Segona Guerra Mundial El 1958 començà a estudiar piano amb E Vadasz Entre el 1968 i el 1975 fou alumne de P Kadosa i F Rados a Budapest i posteriorment estudià amb G Malcolm a Londres Quan tenia quinze anys guanyà un concurs de joves talents promogut per la televisió hongaresa Els primers premis aconseguits en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou 1974 i en el Concurs Internacional de Piano de Leeds 1975 possibilitaren la seva projecció dins el concertisme internacional El 1978 enregistrà per a…

Un dels màxims intèrprets de la segona meitat del segle XX, començà els estudis de piano a sis anys al seu país amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea, i a dotze debutà en concert amb obres compostes per ell mateix El 1961 es traslladà a Moscou amb una beca, on estudià al conservatori amb Genrikh Neuhaus i amb el seu fill Stanislav, i completà la seva formació al conservatori de Bucarest Els premis aconseguits en concursos tan prestigiosos com el Van Cliburn 1966, George Enesco 1967 i Leeds 1969 li obriren les portes del gran concertisme internacional, en el qual excellí com…

La seva funcionalitat i el tipus de públic al qual s’adreçava canviaren, tot adoptant uns trets estètics sovint antagònics, segons els models o les zones geogràfiques on es desenvolupà Orígens del terme En sentit estricte, el mot Romanticisme no és representatiu de la major part del segle XIX, ni tampoc té el mateix significat a tots els llocs on es manifestà El moviment aparegué en la literatura anglesa al final del segle XVIII, en les obres de W Wordsworth, ST Coleridge, PB Shelley i W Blake Per als escriptors anglesos, romantic significava quelcom salvatge i capriciós En citacions de la…