Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de São Paulo S’interessà pel folklore del país i es convertí en un dels pares de l’etnomusicologia brasilera Les seves aportacions en aquest camp foren fonamentals per al desvetllament de la consciència nacionalista en la música La seva contribució més important és el llibre Ensaio sôbre a musica brasileira 1928, on aborda l’estudi dels trets rítmics, melòdics, harmònics i formals de la música popular Exercí diversos càrrecs oficials, fundà un arxiu sonor d’enregistraments de música tradicional del Brasil i ensenyà al Conservatori de São Paulo

L’oïda relativa és la més freqüent de les capacitats musicals, fins i tot en els no-músics, i es dona quan a partir d’un so hom pot afinar o reconèixer-ne un altre per la seva relació intervàllica, sobretot en un context tonal o modal, en què es parteix d’una jerarquia de sons i uns punts de referència Quan es canta una cançó s’utilitza la memòria relativa, que permet recordar les distàncies entre els sons, sense importar-ne l’altura absoluta Una bona formació musical fa que es puguin arribar a memoritzar i reconèixer els intervals i es tingui clara consciència de l’estructura…

Estudià música a Viena 1871-78 i enginyeria Després d’abandonar l’Institut Politècnic, ingressà al Conservatori de Nasaud Transsilvània com a professor 1878-80 Posteriorment es perfeccionà al Conservatori de Leipzig amb K Reinecke i F Rebling 1880-83 El 1883 obtingué el Premi Mendelssohn de composició A la ciutat de Blaj, el 1884, exercí la docència a l’Institut grecoortodox, i fou director de la Societat Coral de la ciutat Es traslladà a Seica Mare el 1885 i feu classes a les escoles locals fins el 1917 Fundà la revista "Musa Romîna" 1888-1907 Amb la seva extensa producció, que comprèn…

Estudià guitarra amb Salvador Gómez i composició amb C Bernaola, T Marco, L de Pablo i C Halffter Assistí als Cursos Internacionals de Darmstadt, a Alemanya, on prengué consciència de l’avantguarda musical més radical És llicenciat en Història de l’Art i, parallelament a la seva tasca compositiva, ha escrit alguns tractats d’estètica, com ara Entre la muerte del arte y el arte moderno i Música sobre máquinas y máquinas musicales Del conjunt de la seva obra destaca la música de cambra, amb unes composicions que mostren una elaborada escriptura musical i que han estat…

La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser…

Esdevingué un dels músics més influents a l’Anglaterra del postromanticisme Descendent d’una nissaga de músics escocesos, es formà a Alemanya amb E Stein, i després continuà els estudis a Anglaterra amb Ch Lucas Retornà a Edimburg el 1865, on difongué l’obra de R Schumann El 1879 visqué una breu temporada a Florència, on pogué dedicar-se completament a la composició Escriví la cantata The Bride 1881, obra amb què es guanyà el reconeixement de la crítica anglesa, que no obstant això li retragué la influència wagneriana Altres composicions posteriors, com les òperes The Troubadour o The cricket…

Nasqué en una família amb tradició musical i de seguida es destacà pel seu domini del clarinet i el violí Molt aviat compongué petites marxes militars per a banda El 1903 es llicencià en matemàtiques i física a la Universitat de Lausana i es decidí a ampliar els estudis científics a la Sorbona de París En aquesta ciutat es matriculà al conservatori, on amplià el seu bagatge musical Conegué I Stravinsky, i posteriorment tingué un encontre decisiu amb Diaghilev a Ginebra, que li permeté dirigir l’Orquestra dels Ballets Russos, amb la qual viatjà als EUA A partir del 1915 compaginà la seva…

És habitada pels lapons, un poble de llengua finoúgrica d’origen incert el qual se suposa que és anterior als grups finesos És possible que, en arribar aquests darrers, els lapons adoptessin una llengua pertanyent a la branca occidental del tronc finoúgric, el saami Els lapons eran xamanistes i combinaven la vida nòmada de pastors amb el sedentarisme en poblats durant l’hivern La progressiva pèrdua de terra, que passà a mans de finesos, suecs i noruecs, feu que cap al segle XVIII els ramats de rens fossin l’única font de subsistència dels lapons Al segle XX es produeix el desvetllament de la…

L’establiment d’un metre musical implica l’establiment -subjacent a l’esdevenir sonor- d’una sèrie constant i isocrònica de marques o talls que, dividint el temps en parts iguals, en permetin la mesura Absent en músiques amb ritmes no mètrics, la pulsació s’erigeix, a manera de batec de rellotge, en patró de mesura, en unitat de temps musical, valor de referència per a la mesura del ritme La pulsació no és de naturalesa empírica, en el sentit que no ha de ser necessàriament explicitada en els valors rítmics La pulsació es manté present en la consciència musical de l’oient, tot i…

Els límits culturals de la zona són determinats pel substrat bantú aparegut al voltant del 3000 aC i que, en diverses zones, anà ocupant el territori en successives etapes des de l’any 300 aC fins al període comprès entre els anys 1000 i el 1100 dC, època en què es produí l’última dispersió bantú Les influències indoasiàtiques al sud i les musulmanes al nord de la costa de l’Índic acabaren de definir la zona Rouget 1960 veié en l’Àfrica central la manifestació prototípica de la música negra africana, i n’enumerà diversos trets bàsics D’una banda, la relació directa i espontània entre la vida…