Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
claqué
Música
Tipus de dansa teatral popular sorgida als Estats Units en la qual els ritmes característics de la música són reforçats amb els cops donats amb el taló i la punta dels peus.
Per a augmentar la sonoritat, les sabates dels ballarins van proveïdes d’unes plaques metàlliques anomenades claquetes Es distingeixen dues modalitats de claqué l’americana, en la qual s’utilitza indiferentment el taló i la punta, i l’anglesa, en què només s’empren els cops de taló per a indicar el final de les peces Anomenat en anglès tap-dance , en el seu naixement hi concorregueren influències molt diverses el zapateado andalús, el clog dance irlandès i algunes danses africanes conservades pels esclaus negres dels EUA, que, juntament amb els seus descendents, foren els primers…
pals

Pals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa entre dues parts simètriques Consta de dos pals o troncs de fusta dura i resistent alzina, roure o alguna de similar, de llargada i gruix variables, que s’utilitzen en les danses denominades de garrots, palitrocs o bastons El so es produeix pels cops que els balladors donen, de manera alternant, als seus pals entre si, als dels altres balladors o bé copejant a terra, tot marcant amb cops secs i amb força el ritme del ball A Catalunya són de fusta tornejada, tenen una forma lleugerament troncocònica i…
Gaietana Lluró i Morcillo
Música
Soprano.
Estudià a les acadèmies de Frank Marshall i d’Enric Granados, de Barcelona Debutà el 1908, i el 1912 es presentà al Liceu amb Romeo et Juliette , de Gounod El mateix any estrenà Liliana , d’Apelles Mestres, i el 1914 fou la protagonista en l’estrena de Maruxa , d’Amadeu Vives, paper que cantà molts cops En retirar-se dels escenaris prematurament 1935, exercí una destacada tasca docent
,
cop d’arc
Música
En els instruments d’arc, cadascuna de les diverses maneres o tècniques de passar l’arc que produeixen -sempre en funció d’una intenció musical precisa- un tipus d’atac, d’articulació o de sonoritat pròpies.
Un dels aspectes que influeixen decisivament en la realització dels cops d’arc és la manera d’agafar-lo En els intruments que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla, com ara el violí, l’arc s’agafa amb el palmell de la mà cap avall El polze i l’anular, just a l’altura de la part interior de la nou, fan pinça sobre la vara mentre la resta de dits ajuden a l’estabilitat del conjunt En els instruments que s’aguanten verticalment sobre els genolls, entre les cames o amb l’ajut d’una pica que descansa sobre terra, l’arc pot agafar-se de dues maneres amb el palmell de la mà igualment…
Johann Tobias Krebs
Música
Compositor i organista alemany.
Era membre d’una prestigiosa família de músics, autors d’una considerable producció d’excellent música instrumental, especialment per a tecla Sembla que fou força apreciat com a organista Durant uns quants anys anà dos cops per setmana a Weimar a rebre lliçons de JG Walther, primer, i de JS Bach, després A partir del 1721 ocupà un càrrec musical a l’església de Sant Miquel de Buttstädt, i impartí classes a l’escola No s’ha conservat cap mostra de la seva música sacra Alguns dels seus corals per a orgue mostren una inclinació envers el tractament contrapuntístic, característic…
nachtanz
Música
Terme genèric que designa la segona de dues danses emparellades, usualment més ràpida i en compàs ternari, contrastant amb la precedent (vortanz), el material melòdic i harmònic de la qual reelabora.
Moltes formes de dansa del Renaixement i el primer Barroc desenvoluparen aquesta funció contrastant amb la basse danse , com ara el saltarello , la rota , el tourdion , la gallarda , etc Usualment es caracteritzaven per la vigorositat de la coreografia, incloent-hi salts i cops de peu a terra L’exemple més antic de nachtanz es troba en un manuscrit italià del segle XIV La nachtanz consistia habitualment en un arranjament polifònic al voltant del tenor de la dansa precedent, tocat el doble de ràpid En algunes de les parelles de danses dels segles XVI i XVII la relació entre totes…
popurri
Música
Composició formada per un seguit de melodies o motius melòdics extrets d’altres obres.
Molts cops, els diversos fragments es lliguen entre ells mitjançant breus passatges modulants El seu nom prové de l’expressió francesa pot-pourri , la qual tradueix al seu torn la castellana olla podrida escudella Tot i que la primera obra a què s’aplicà el terme pertany al segle XVII Pot poury burlesque , París, 1649, fou cap al segle XIX que el popurri esdevingué una forma popular, amb transcripcions o elaboracions per a piano o conjunt instrumental amb piano de motius procedents majoritàriament de l’òpera La Marche et réminiscences pour mon dernier voyage , de G Rossini, és…
Leo Slezak
Música
Tenor txec.
Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent cantà al Covent Garden A Viena desenvolupà una prolongada carrera d’èxits Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb Jean De Reszke el 1907 Posteriorment tornà al Covent Garden, on interpretà els papers d’Otello i Radamés, i es presentà al Metropolitan Opera House també com a Otello Gràcies a aquest nou èxit hi cantà quatre temporades seguides i interpretà Tannhäuser, Walther, Lohengrin, Radamès, Manrico o Hermann…
lira da braccio
Música
Instrument d’arc emprat al Renaixement, sobretot a Itàlia, des del final del segle XV fins al segle XVII i que fou una evolució de la viola d’arc medieval.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La caixa tenia les escotadures poc pronunciades i presentava normalment dues oïdes en forma de C El mànec era curt i normalment sense trasts i el claviller recte, en forma de cor o bé de fulla amb les clavilles posteriors En els primers models el pont era quasi pla i no permetia tocar les cordes independentment Es recolzava l’instrument al pit o l’espatlla i es tocava amb un arc tou i flexible, amb cops d’arc ràpids i llargs, amb els quals la melodia produïda per la corda més aguda s’acompanyava amb…
Asier Polo
Música
Violoncel·lista basc.
Estudià al Conservatori de Bilbao i posteriorment continuà la seva formació amb Maria Kliegel, a Colònia, i a l’Escola Reina Sofia de Madrid Fou alumne de Natalia Gutman i Mstislav Rostropovič en diversos cursos de perfeccionament Ha estat distingit amb primers premis de violoncel i música de cambra en el concurs organitzat per Joventuts Musicals d’Espanya El pianista Edelmiro Arnaltes, acompanyant habitual d’Alfredo Kraus, el descobrí en un concert i el mateix Alfredo Kraus el convidà a actuar en diversos recitals al seu costat Amb Edelmiro Arnaltes ha enregistrat un disc dedicat a obres per…