Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Sant Petersburg 1898-1907, i el 1907 entrà a formar part de la companyia del teatre El 1909 S de Diaghilev el contractà per a actuar a París La seva intervenció en Le pavillon d’Armide 1909, de NN Cerepnin, fou un èxit, i dos anys després ingressà en els Ballets Russos Amb aquesta companyia protagonitzà Le spectre de la rose i Petruška el 1911, i l’any següent n’esdevingué el coreògraf Des del seu nou càrrec creà les coreografies de L’après-midi d’un faune 1912, de C Debussy, i Consagració de la primavera 1913, d’Igor Stravinsky, l…

Fou alumne de J Llongueres, I Vasil’ev, V Psota, A Jeglevskij, O Preobraženskaja i L Cernyš’ova El 1926 ingressà en el ballet del Gran Teatre del Liceu, del qual fou director després de la Guerra Civil Espanyola El 1944 fou nomenat catedràtic de l’Institut del Teatre de Barcelona El 1951 fundà els Ballets de Barcelona, més tard anomenats Ballets del Teatre del Liceu S’acomiadà dels escenaris com a ballarí el 1957 Com a coreògraf, la seva tasca consistí a organitzar els ballets per a les òperes representades al Gran Teatre del Liceu Entre les seves interpretacions destaquen la Polca del…

Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la música i la dansa Deixeble de Joan Magriñà, estudià ball flamenc amb Pericet, Francisca González, la Quica , i Juan Sánchez, el Estampío Formà parella amb Susana Audeoud i actuaren arreu del món amb el nom de Susana y José Foren els primers que dugueren els mites espanyols al ball i la seva obra marcà una pauta important en el camp coreogràfic de l’Estat espanyol Considerats els pioners del ballet teatre flamenc, amb la seva trajectòria establiren un pont entre el “crit” expressionista alemany i el quejío flamenc Creà les coreografies…

Fou membre del Joffrey Ballet de Nova York i, a partir del 1973, del Ballet de Stuttgart El 1980 inicià una etapa com a coreògraf independent per Europa i els EUA fins el 1984, que prengué la direcció del Ballet de Frankfurt i estrenà Artifact , seguida, entre d’altres, per Steptext 1985, el music-hall Isabelle’s dance 1986, Impressing the Csar 1987, The Vile Parody of Adress 1988, Eidos 1996, Quintett 1997 i Workwithinwork 1998 Ha adaptat la tradició clàssica acadèmica al moviment postmodern americà En la seva obra, la dansa es mostra com un art construït per estructures inestables, i es…

Considerat un dels grans reformadors del ballet acadèmic, el concebé com una composició homogènia que unia música, pintura i arts plàstiques L’any 1909 S de Diaghilev li atorgà el càrrec de mestre de ballet, ballarí noble i coreògraf dels Ballets Russos Quan Diaghilev, però, centrà la seva atenció en Nižinskij el 1911, el destituí d’aquests càrrecs L’any 1918 abandonà Rússia i continuà la seva carrera, primer a diversos països europeus i, més tard, a Nova York, on s’establí L’any 1936, s’incorporà als Ballets Russos de René Blum Destacaren les seves interpretacions de Chopiniana i La mort del…

Format sota la direcció del seu pare, Jean Antoine Petipa, fou primer ballarí i mestre de ball a Nantes i al Grand Théâtre de Bordeus Després treballà al Teatro Real de Madrid, on s’inicià en l’escola de boleros i en el folklore hispà, a més d’aprendre a tocar les castanyoles Un afer amorós que acabà amb un duel l’obligà a deixar l’Estat espanyol i es traslladà a París El 1859 fou requerit per a ocupar el càrrec de primer ballarí al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg Deu anys després fou nomenat coreògraf d’aquest mateix teatre, a més de mestre principal de l’Escola Imperial de Dansa i…

Inicià la seva carrera professional com a ballarí a la segona meitat dels anys quaranta en les companyies de Janine Charrat, Roland Petit i a l’International Ballet de Londres El 1954 fundà a París, amb el crític Jean Laurent, els Ballets de l’Étoile 1954, anomenats Ballet Théâtre de Maurice Béjart des del i Ballets du XXe Siècle des del 1959, en els quals s’inicià com a coreògraf i dels quals fou director El 1960 fou nomenat director de ballet del Théâtre Royal de la Monnaie, de Brusselles El 1970 fundà, a la mateixa ciutat, l’escola Mudra de dansa i acció corporal El 1987 creà i dirigí el…

Alumne de Louis Dupré, primer ballarí de l’Òpera de París, deixà de ballar el 1747 per dedicar-se a la coreografia El 1752 coreografià Les fêtes chinoises , a Lió, i el 1754 fou nomenat mestre de ball a l’Òpera Còmica de París L’any següent rebé la invitació del cèlebre actor anglès David Garrick per a dirigir una companyia de ballet al Drury Lane Theatre de Londres, on presentà Les fêtes chinoises El 1760 entrà a la cort del duc Carles Eugeni de Württemberg a Stuttgart, i hi escriví el seu tractat de reformes del ballet Lettres sur la danse et sur les ballets , publicat el mateix any El…

Els primers documents que es coneixen sobre l’escriptura de la dansa i la coreografia daten del segle XV Manuscrit de Bourgogne 1460 De arte saltandi et choreas ducendi , de Domenico da Piacenza 1462 De pratica seu arte tripudii , de Guglielmo Ebreo 1463 Il perfetto ballerino , de Rinaldo Rigoni 1468, i Il libro dell’arte del danzare 1460, d’Antonio Cornazano 1429-84 L’any 1588 Thoinot Arbeau publicà Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , i el 1688 aparegué Le livre de la contredanse…

Format a l’escola de ball de l’Opéra National de Paris, deixà el ballet d’aquesta institució, al qual s’havia incorporat el 1940, per a treballar amb Jeanine Charrat L’any 1945 estrenà Les forains , amb música d’Henri Sauguet L’èxit assolit l’empenyé a fundar els Ballets des Champs Élysées 1945, que dissolgué el 1948 per a crear els Ballets de Paris, amb els quals donà a conèixer la ballarina Zizi Jeanmarie  1949, amb la qual es casà el 1954 Altres coreografies notables foren les de Cyrano de Bergerac 1959, Notre-Dame de Paris 1965, L’Arlésienne 1974 i Coppélia 1975 L’any 1954 feu la…