Resultats de la cerca

La manera més habitual de definir un interval és mitjançant un quocient Així, una octava es representa mitjançant la raó 21, perquè la freqüència de l’8a d’una nota és el doble de la d’aquesta última una 5a J correspon a una raó 32, i una 4a J, a una raó 43 Si es vol fer l’addició d’un interval de 5a J i un de 4a J, el nou interval que és una 8a s’obté fent la multiplicació de les dues raons associades, és a dir, 3/2 per 4/3 Amb el savart s’aconsegueix que l’operació que cal fer entre les dues quantitats representatives dels intervals d’origen sigui una suma Es defineix de manera que l’8a…

Principals neumes de la notació de Sankt Gallen © Fototecacat/ Jesús Alises Existeixen diverses hipòtesis sobre el seu origen, a causa de les diferències que s’observen entre les primeres escriptures neumàtiques aquestes coincideixen de manera aproximada amb les diferents ètnies que constituïen les Gàllies a l’època de l’imperi Romà, convertides a l’Alta Edat Mitjana en províncies eclesiàstiques La hipòtesi que actualment està més en voga és la que sosté que els neumes deriven dels accents gramaticals De neumes n’hi ha de senzills i de compostos Els senzills representen una, dues o tres notes…

La música occidental ha emprat sistemes d’aquest tipus des del segle XIV, i majoritàriament estan relacionats amb la tècnica de tocar un determinat instrument Enfront de la notació mensural de tipus convencional, els signes de la qual indiquen l’alçada i el valor d’una nota, les tabulatures fan servir uns signes que assenyalen la manera d’obtenir els sons en un instrument concret, i d’altres que serveixen per a indicar-ne el valor Si bé avui dia s’ha imposat la notació amb pentagrama, algunes de les seves característiques principals procedeixen de les tabulatures, com per exemple l’ús de…