Resultats de la cerca

La primera notícia de la seva vida musical apareix el 1685, arran del seu nomenament com a mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, succeint al seu mestre, Miquel Rosquelles Poc després, al juliol del mateix any, passà a ocupar el mateix càrrec a la Seu de Manresa, on residí fins el 22 d’octubre de 1695, data en què fou nomenat mestre de capella de la catedral de Vic Els responsables de Manresa demanaren el seu retorn el 1699 i el 1713, sense resultats Hi ha un Jaume Subies que el 1738, essent mestre de Vic, guanyà la plaça d’organista de Sant Joan de les…

Respecte al text de l’ordinari de la missa, cal destacar que en el rèquiem se suprimeixen el glòria i el credo i es modifica el text de l’agnusdei En el propi, l’alleluia se substitueix per un tractus Des del final del segle XV existeixen composicions polifòniques de parts del rèquiem El més antic que es conserva compost com a obra unitària és el de J Ockeghem, la constitució del qual no coincideix del tot amb l’estructura coneguda actualment, establerta pel papa Pius V l’any 1570 En generalitzar-se la composició de rèquiems s’establí la tradició d’incloure no sols l’ordinari, sinó també el…

Ciutat d’origen neolític, situada en una cruïlla de vies de comunicació, ha estat objecte de nombroses ocupacions tràcia, illíria, macedònia, romana, eslava, protobúlgara L’única música profana practicada a Sofia de la qual es té notícia és la música popular La ciutat fou, en canvi, un centre important pel que fa a la música sacra Al segle X fou conquerida per l’exèrcit bizantí i entrà a formar part de l’imperi otomà al final del segle XIV Amb l’arribada dels turcs, molts monestirs foren destruïts i tota la vida cultural experimentà un fort retrocés La fi del domini turc arribà amb la invasió…

El so es percep per mitjà de l’orella, i el sentit de l’oïda s’encarrega de transmetre al cervell tota la informació necessària per a convertir-lo en impulsos nerviosos a través del nervi auditiu Des del punt de vista físic, la diferència entre so i soroll és donada per la forma de les seves ones, que és regular en el so, perquè les seves vibracions són iguals, i irregular i aleatòria en el soroll El so, segons això, pot ser d’acuïtat determinada, quan és assimilable a una freqüència fixa equivalent a un nom de nota, i d’acuïtat indeterminada, quan la seva freqüència es mou dins una franja…

Antecedents històrics Els primers estudis i descripcions generals d’instruments apareixen en tractats dels segles XV i XVI Entre els més importants destaquen Definitorium Musicae , de J Tinctoris Nàpols, 1474-84, músic de la cort d’Alfons el Magnànim, Musica Getutscht , de S Virdung Basilea, 1511, i Musica Instrumentalis Deudsch , de M Agricola Wittenberg, 1532 Altres tractats teòrics, com el llibre de J Bermudo Declaración de Instrumentos musicales Osuna, 1555 i, més tard, el tractat de P Cerone El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, ja inclouen capítols detallats sobre la música instrumental i…

Vida Segurament inicià els estudis musicals a Àvila Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar 1550-58, Bernardino de Ribera 1559-63 i Juan Navarro 1564-66 A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón Parallelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el collegi de San Gil Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i ampliar els coneixements…

Vida Sobre la base de la tradició heretada de G Rossini, V Bellini i G Donizetti reformà el gènere operístic italià i, a banda de ser el compositor d’òpera més important del seu país al segle XIX, fou, per als seus contemporanis, una de les ànimes del Risorgimento de la nova Itàlia Els seus pares, Carlo Verdi i Luigia Uttini, provenien de famílies de comerciants que durant el canvi de segle s’havien traslladat als voltants de Busseto D’aquest matrimoni nasqueren dos fills -Giuseppe i Giuseppa Francesca 1816 - 1833- i no sembla que l’ambient familiar fos tan humil com el mateix Verdi volgué…

Vida Hom el considera una de les tres "B" de la música germànica, juntament amb Bach i Beethoven Fou un dels compositors més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà Fill segon de Johann Jakob Brahms, contrabaixista de l’orquestra d’Hamburg, el seu pare li donà les primeres lliçons de música A set anys inicià els estudis de piano amb Otto FW Cossel i de seguida adquirí una tècnica apreciable, que es palesà en el primer recital que oferí quan tan sols en tenia quinze Estudià les obres de JS Bach i L van Beethoven i el repertori virtuosístic de S Thalberg i H Herz S’inicià en la…

Vida Històricament identificat amb la figura del nen prodigi per excellència, els seus enlluernadors dots musicals no es limitaren a la infantesa, sinó que creixeren i s’afermaren en l’edat adulta fins a convertir-lo en un creador que la posteritat ha acabat elevant no tan sols al nivell de figura fonamental de la música d’Occident, sinó a la categoria d’aquells rars fenòmens que marquen la història i esdevenen arquetips de l’herència cultural collectiva La llegenda que envolta la infantesa de Mozart començà a l’edat de cinc anys, amb el desvetllament dels seus prodigiosos dots musicals…