Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Pedro García Morales
Música
Compositor i crític andalús.
Format intellectualment a la Universitat de Sevilla, es traslladà a Londres, on estudià violí, piano i composició Bon coneixedor de la música d’Andalusia, realitzà una important tasca de divulgació del folklore andalús a la capital anglesa Assolí un notable prestigi i dirigí algunes orquestres angleses, com ara l’Orquestra Simfònica de Birmingham o l’Orquestra Simfònica de Londres, tot presentant programes de música espanyola També exercí la crítica musical i literària De la seva producció destaquen les peces per a piano i orquestra, com ara Canzoneta , Cuando las penas miro o…
El Último de la Fila
Música
Grup de rock en castellà format per Manolo Garcia (veu) i Quimi Portet (guitarres i veu).
Format el 1982 amb el nom de Los Burros, el 1985 canviaren el nom, al mateix temps que accedien a un públic més ampli, materialitzat en el seu èxit discogràfic del 1986 Enemigos de lo Ajeno Des d’aleshores, la seva popularitat augmentà i els projectà internacionalment amb gires i enregistraments En el primer disc, Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana , editat el 1985, ja s’apreciava la veu aflamencada, les lletres amb un toc surrealista i les guitarres pop amb melodies ben elaborades, trets que caracteritzaren la trajectòria de la formació Entre…
,
Josep Elies
Música
Organista i compositor català.
Vida El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la basílica dels sants Sant Just i Pastor barcelonina Al final del 1725 es traslladà a Madrid per tal d’ocupar la vacant d’organista del convent de Las Descalzas Reales, un dels llocs més importants de l’àmbit musical de la cort de Castella Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se de prevere, grau necessari per a l’exercici del càrrec a Madrid Segons testimoni del mateix compositor, fou deixeble de Joan Baptista Cabanilles, i possiblement també estudià amb…
Luciano Pavarotti

Luciano Pavarotti
© Atitlan.com
Música
Tenor italià.
De família humil, estudià cant a la seva ciutat natal 1955 i posteriorment es traslladà a Màntua Debutà el 1961 a Reggio de l’Emília en el paper de Rodolfo La bohème El mateix any guanyà el premi de cant Achille Peri Al cap de dos anys es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres Des d’aleshores tingué una carrera internacional fulgurant que el portà a actuar als principals teatres lírics d’arreu del món debutà al Teatro alla Scala 1965 esdevingué un dels tenors predilectes de Viena, on debutà el 1964 cantà per primera vegada el 1968 al Metropolitan de Nova York etc Actuà diverses…
,
Jaume Sisa

Jaume Sisa
© CanetRock
Música
Músic i cantant, de nom complet Jaume Sisa i Mestres, conegut pel nom artístic de Sisa.
Després de collaborar amb el Grup de Folk 1968, enregistrà el seu primer disc, L’home dibuixat , que l’acredità com a element original dins l’àmbit de la cançó catalana En contrast amb la tendència políticament compromesa de la Nova Cançó , Sisa fou, amb Pau Riba , el representant principal d’un corrent musical en català molt més marcat pel moviment hippy , l’ underground i el folk-rock que no pas per la cançó francesa o la cançó de protesta En el cas de Sisa, aquestes influències es combinen amb les del surrealisme i les del còmic i la cultura popular, en un estil que ell ha qualificat de “…
,
òpera
Música
Nom que es dona a una representació teatral amb música en què la part musical predomina per damunt del text, fins a constituir la totalitat de l’espectacle, en alguns casos, o una part molt important.
Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…