Resultats de la cerca

Cursà dret a la universitat mentre estudiava música amb F Keun a Viena Fou crític musical a la reputada publicació "Neue freie Presse" En la seva obra més important, titulada Deutsches Opernschaffen der Gegenwart 1922, dibuixa un panorama de l’òpera alemanya del seu temps El 1938 emigrà a Hollywood, on ja vivia el seu fill, que s’havia unit a un nombrós grup d’intellectuals alemanys, entre els quals el filòsof i musicòleg ThW Adorno, els literats B Brecht i Th Mann, i els compositors H Eisler i A Schönberg

Cursà estudis de piano al Conservatori Municipal de Barcelona i els amplià posteriorment amb diversos mestres, entre els quals cal destacar per la seva influència la pianista i pedagoga Monique Deschaussées La seva gran musicalitat, memòria i considerable agilitat, sumades a un profund i extens coneixement del repertori vocal, el feren un pianista acompanyant excellent per als cantants S’interessà vivament per la veu humana, la qual cosa el portà a fer estudis de cant a Suïssa És catedràtic de cant del Conservatori de Música de Badalona Entre els seus deixebles cal destacar…

Estudià amb C Candi i amb B Sabater, i alhora cursà estudis de dret Fou un dels directors de sarsuela, i del gènere líric en general, més actius del final del segle XIX i començament del XX Exercí també com a professor de cant, una pràctica habitual entre els directors d’aquell temps Fou mestre de Maria Barrientos Compongué diverses sarsueles, entre les quals Lo diari ho porta -estrenada a Reus el 1860-, Dos carboners i El pobre Maneja -aquestes dues darreres potser les obres que assoliren més anomenada-, i també La gardènia i Los mosquiteros grisos A més dirigí la Societat…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu oncle, el compositor Georg Lindner Posteriorment cursà estudis universitaris a Königsberg, on, després d’obtenir el grau de mestre en filosofia el 1647, fou professor d’humanitats i història en la universitat d’aquesta ciutat Dedicat a l’ensenyament, fou un reputat professor que exercí fins a vuitanta-tres anys Escriví nombrosos poemes, drames, tractats de retòrica i comentaris sobre autors llatins És autor també d’un llibre de teoria musical titulat Dissertatio musica, exhibens analysin harmoniae Orlandi di Lasso 1664 Compongué algunes…

Un dels més destacats renovadors del cant litúrgic, cursà els seus estudis a l’escola monàstica de Silos, d’on després fou prior S’especialitzà en els estudis musicològics, sobretot de música religiosa Presentà Le chant grégorien en Espagne al Congrés de Cant Gregorià d’Estrasburg 1905 El 1919 dirigí el moviment de recuperació de l’antic cant mossàrab que l’arquebisbe de Toledo encarregà als benedictins de Silos Escriví articles per a la "Revue du chant grégorien" i altres publicacions espanyoles Método de canto gregoriano 1906 i El canto mozárabe 1929, obres que feu en…

Cursà estudis secundaris i universitaris, que simultaniejà amb la seva formació musical a Alger, Niça, Grenoble i París El 1964 debutà com a director en una gira que el dugué per tot França Cinc anys més tard, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon Especialitzat en direcció d’òpera, del 1970 al 1972 dirigí a Dijon i després ho feu al Théâtre du Capitole de Tolosa 1972-79 El 1979 passà a dirigir la companyia Òpera del Nord, amb la qual exhumà obres oblidades d’autors romàntics francesos Parallelament, estrenà òperes d’autors contemporanis com T Nikiprowetzky…

Passà la infància i la primera joventut a Menorca Cursà els estudis de dret civil i dret públic a les universitats de l’Havana, Madrid i Barcelona Fou un dels fundadors de la Universitat Popular i professor a la Universitat de l’Havana, on feu seminaris d’estiu, dels quals sorgiren figures rellevants en l’àmbit de l’etnomusicologia i l’etnografia, com Argeliers León, María Teresa Linares, Isaac Barreal i altres Dedicà la seva vida a aprofundir l’estudi dels processos de transculturació i formació històrica de la nacionalitat cubana És autor del treball en cinc volums Los…

Estudià a Frankfurt amb A Moodie Cursà estudis universitaris a Berlín i Colònia, ciutat on es doctorà el 1941 amb una tesi sobre la tècnica interpretativa del violí al segle XVIII El 1948 formà un trio amb G Schmid i H Münch-Holland A partir de la dècada dels cinquanta encaminà la seva carrera cap a la direcció orquestral i el 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Magúncia Dirigí la Hochschule de Magúncia del 1953 al 1961, any en què passà a ser professor de música de cambra de la Hochschule de Colònia, on romangué fins el 1987 Enregistrà els quintets de L Boccherini i diverses…

Es formà musicalment a Bolonya, on estudià piano, harmonia, contrapunt i composició, assignatura aquesta darrera que cursà amb G Martucci Obtingué diversos premis de composició entre el 1891 i el 1905 A partir del 1898 fou professor de piano a Bolonya Desenvolupà una carrera concertística com a solista i també en grups de cambra i fundà un quintet en el qual O Respighi tocava la viola Compongué obres per a piano i música coral i de cambra i escriví obres de caràcter didàctic Lezioni teorico-pratiche sui nuovi sistemi fondamentali nella tecnica del piano forte i Metodo di…

Estudià al Conservatori d’Iasi i més tard al de Leipzig, on cursà piano, contrapunt i composició Fou deixeble de M Reger El 1919 es traslladà a París i estudià al conservatori amb el compositor F Schmitt, a més de rebre classes particulars Important dinamitzador cultural al seu país, fou fundador de la Societat de Compositors Romanesos, professor del Conservatori de Bucarest i director de la Corporació Radiofònica Romanesa Jora és apreciat sobretot pels seus ballets i cançons, obres en les quals utilitzà ritmes i melodies zíngares, tàrtares i romaneses La seva música orquestral…