Resultats de la cerca

El seu nom consta en diversos manuscrits del segle XVII, al costat d’altres organistes i compositors coneguts de l’època La seva obra meresqué l’atenció de Felip Pedrell el 1908, i, més endavant, d’Higini Anglès, que el 1965 en publicà un tiento en el primer volum de l' Antología de organistas españoles del siglo XVII L’any 1979, Josep Maria Llorens fixà en disset el nombre de composicions per a orgue conservades de Perandreu, dividides en cinc tientos , vuit versos i quatre himnes les fonts manuscrites són al monestir d’El Escorial tientos i himnes i a l’arxiu de l’Orfeó Català de…

Fou descobert per Higini Anglès, gràcies al qual se sap que fou mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell entre el 1677 i el 1691 Succeí a Pau Marquès, i la seva tasca fou continuada per Isidre Serrada, alhora organista i mestre de capella de l’esmentada catedral Es conserven una dotzena d’obres religioses en romanç d’aquest compositor, les quals pertanyen de ple a l’etapa d’afermament del Barroc català del segle XVII

Se sap la seva activitat a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, d’on fou mestre de capella des del 1618 Bé que alguns autors assenyalen la vigència del seu càrrec fins el 1656, la documentació prova que el 16 de novembre de 1667 formà part d’un tribunal d’oposicions a la seu de Barcelona, i també que, havent demanat la jubilació el 1669, presentà Miquel Rosquelles com a successor seu Les poques obres conservades de Josep Reig mostren el seu arrenglerament vers la pràctica del nou estil

En el seu tractat Luz y norte musical Madrid, 1677 diu que havia viatjat " a regiones remotas y ultramarinas " també se sap que fou clergue, amb un benefici canònic de la collegiata de Vilafranca do Bierzo En el tractat abans esmentat, un dels més importants de la segona meitat del segle XVII, es fa ressò de l’obra de Gaspar Sanz 1674, com també d’A Lorente i de J del Vado

Vers el 1670, segons H Anglès, i entre el 1675 i el 1679, segons Robert Stevenson, està documentada la seva activitat com a mestre de capella de l’església i convent dels mercedaris de Madrid La seva fama com a compositor és palesa per l’encàrrec que li feu el municipi de Madrid per a la música d’alguns actes sacramentals de Calderón, destinats a la festa de Corpus dels anys 1676, 1677 i 1679 A la Biblioteca de Munic es conserven sis composicions seves de música de romanç, per a diverses formacions vocals i instrumentals

Han arribat poques dades d’aquest autor El 1623 era mestre de l’Escolania de Montserrat i, pel que es desprèn de l' Efemérides de músicos españoles 1860 de Baltasar Saldoni, fou tingut per un bon compositor i cantant

Vida i obra Es tenen poques dades sobre la seva vida, però les biografies provençals li aplicaren la llegenda segons la qual estigué enamorat de Saurimonda, muller de Ramon de Castell-Rosselló el marit, gelós, el matà i donà el seu cor com a menja a la dama, la qual, en saber-ho, se suïcidà La llegenda Llegenda del cor menjat , que el convertí en prototip del màrtir d’amor , d’origen oriental, s’estengué per Europa al segle XII i fou aplicada també a altres poetes L’atribució a Guillem de Cabestany fou recordada per Petrarca als Triomfi , recollida per Boccaccio al Decameró i…

Etimològicament, Pèrsia deriva del nom parsi o farsi, poble que, provinent de l’Àsia central, s’assentà durant el primer millenni aC a la regió est d’aquest país En l’actualitat, Fars és el nom de la província sud-oest de l’Iran Geogràficament, Pèrsia es dividia en dues grans regions separades pel desert, que representava també una divisió entre dues cultures diferents mentre que la regió oriental tingué afinitats amb la civilització de l’Indus, l’occidental mantenia estrets vincles amb Mesopotàmia Durant prop de dos millennis ~2350-638 aC s’hi desenvolupà la civilització elamita, que ocupava…

S’ignoren les dades bàsiques tant de la seva vida com de la seva activitat musical Se’n conserven tres obres a la Biblioteca de Catalunya provinents del fons de J Carreras i Dagas, una missa policoral a dotze veus, copiada el 1684, el tono a dues veus A la noche de amor , dedicat al Santíssim, i un villancet a nou veus per a l’Ascensió titulat Sube el alma

No hi ha informació sobre les dades bàsiques de la seva biografia, i el seu nom és conegut només gràcies a dues fonts documentals, que apareixen en el diccionari Anglès-Pena 1954 Segons aquestes fonts, fou mestre de capella de la parròquia de Balaguer, versemblantment durant la segona meitat del segle XVII A la Biblioteca de Catalunya de Barcelona se’n conserven tres composicions policorals, i alguna altra a la catedral de Mallorca