Resultats de la cerca

Musicalment incorporava elements de l’havanera, la milonga i el candomblé , i també de la canzonetta italiana i del fandango Primer seguia un ritme de 2/4, però més endavant esdevingué de 4/8, sempre sincopat En el seu origen era la música que s’escoltava als bordells de Buenos Aires Les parelles el ballaven molt juntes i amb moviments que evocaven violència i sexualitat Quan al principi del segle XX el tango sortí dels prostíbuls i es popularitzà entre les diverses capes de la societat, també es convertí en un estil de música cantada, que recordava la sort de la mateixa gent que…

Estudià guitarra al Conservatori Nacional de Buenos Aires, del qual fou catedràtica posteriorment Formà duet amb Miquel Llobet i actuà a les principals sales de concert d’arreu del món Alguns dels guitarristes més importants de les darreres generacions estudiaren amb ella Es retirà a viure a Barcelona

Mentre s’executa, la rotllana es manté immòbil

Es formà inicialment a la ciutat de Lleida fins que el 1918 es traslladà a Barcelona, on estudià orgue amb Robert Goberna i composició amb A Cuscó, E Morera i A Massana Ingressà ben aviat al món radiofònic i fou responsable de l’àrea musical a les emissores de Ràdio Catalana, Ràdio Associació i Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona Gran divulgador del fet musical, és autor de música instrumental, música religiosa, cançons i sardanes Entre aquestes darreres cal destacar No em deixis sol

De molt jove es traslladà a París, on estudià al conservatori sota la supervisió de J Massenet Posteriorment s’interessà pel teatre, i fou director de l’Òpera de París 1945 Escriví força música per a teatre, ballets i música incidental, a més d’obres per a orquestra, música de cambra i cançons, composicions aquestes darreres per les quals ocupà un lloc important en la música francesa El seu Premier volume de 20 mélodies 1895 inclou poemes de Victor Hugo Si mes vers avaient des ailes i de Verlaine Chansons grises , 1893

De vegades també s’anomena pes flexus perquè de fet és un pes dues notes en posició ascendent que posteriorment descendeix El seu dibuix sol consistir en un traçat curvilini que indica la direcció de la corba melòdica Hi ha tres formes especials de torculus , que serveixen per a indicar el predomini de les dues darreres notes sobre la primera S’utilitzen sobretot en els casos següents sobre una síllaba final, en una entonació, i com a grup de pas en un moviment melòdic ascendent que acostuma a procedir per graus conjunts

El terme, traduïble per ‘motiu conductor’ i ideat per FW Jähns 1809-88, fou popularitzat per Hans von Wolzogen 1848-1938 arran de les darreres òperes de R Wagner El leitmotiv , encara que se sol relacionar amb l’òpera, també es pot atribuir als passatges amb temes recurrents d’altres tipus d’obres del Romanticisme, com per exemple en la Simfonia Fantàstica d’H Berlioz tot i que ell en deia idée fixe o en obres en què el principal motiu temàtic es va transformant i reapareixent com a element unificador de l’obra, tal com s’esdevé en la Sonata per a piano en si menor de F Liszt

Estudià amb C Candi i amb B Sabater, i alhora cursà estudis de dret Fou un dels directors de sarsuela, i del gènere líric en general, més actius del final del segle XIX i començament del XX Exercí també com a professor de cant, una pràctica habitual entre els directors d’aquell temps Fou mestre de Maria Barrientos Compongué diverses sarsueles, entre les quals Lo diari ho porta -estrenada a Reus el 1860-, Dos carboners i El pobre Maneja -aquestes dues darreres potser les obres que assoliren més anomenada-, i també La gardènia i Los mosquiteros grisos A més dirigí la Societat…

El 1799 ingressà en l’orde dels frares mercedaris Fundà una associació denominada Escola d’Organistes, la qual, a causa de la guerra del Francès, hagué de posar fi a les seves activitats La producció musical de Vinyals comprèn diverses obres religioses, entre les quals cal destacar els motets i les misses D’aquestes darreres sobresurt una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una misssa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix continu El 1807 contribuí a les celebracions de la beatificació de Josep Oriol amb l’oratori José guiando al pueblo de…

El 1617 ingressà a l’Escolania de Sant Lluís dels Francesos, a Roma, i el 1638 succeí V Ugolini al capdavant de la capella de Sant Lluís El 1644 passà a dirigir la capella del duc de Baviera Dos anys després fou mestre de capella a Santa Maria la Major, i posteriorment, fins a la seva mort, a la Capella Júlia La seva música fou una de les darreres grans manifestacions de l’escola polifònica romana Compongué alguns motets per a una veu, amb acompanyament de baix continu, i obres litúrgiques policorals, sempre a cappella En les seves obres explotà la tècnica concertant d’alternar…