Resultats de la cerca

Per la senzillesa de la seva expressió i l’arcaisme de la seva mètrica, degué formar part de la primera generació de trobadors De les trenta-dues cançons que se n’han conservat, dinou duen música La major part empren el refrany i n’hi ha cinc que es titulen retouenge La varietat d’estructures musicals que utilitza està en funció de les seves formes poètiques Les melodies acostumen a ser de caràcter sillàbic i modalitat ben definida, amb predomini dels modes autèntics En alguns casos són susceptibles d’una interpretació rítmica modal

Fou cantor de la capella musical de Ferran d’Aragó el 1511, on degué ingressar a principi de segle El 1516 entrà al servei de Fadrique Enríquez, almirall de Castella És un dels compositors més ben representats al Cancionero Musical de Palacio , després de Juan del Encina i Francisco Millán En total es conserven dinou villancicos de Gabriel, divuit dels quals amb música Alguns d’aquests, com La bella malmaridada o Aquella mora garrida , incorporen elements de la cançó popular Les edicions impreses del Cancionero general Saragossa, 1511 i 1544 inclouen poesies d’un tal ’Gabriel el músico'

Condeixeble de J Cererols a l’Escolania, ingressà posteriorment al monestir i vestí l’hàbit de monjo al setembre del 1636 El 1641 s’afegí al grup de monjos que la Diputació del General, amb tots els honors, feu acompanyar fins a la frontera Juntament amb els seus companys, fundà el monestir anomenat El Montserratico, a Madrid Retornat a Montserrat, fou nomenat procurador de Saragossa Continuà la tradició baixonista montserratina, de la qual fou un artista cèlebre També guanyà fama com a compositor Collaborador de J Cererols, com a mestre de l’Escolania degué tenir per deixeble el jove Miguel…

L’any 1540 publicà a Venècia una collecció de madrigals a quatre veus, Madrigali a quattro voci , dedicats al seu protector, el comte Federico Anguissola de Piacenza Probablement estigué vinculat a l’Accademia degli Ortolani, a la qual pertanyien alguns dels autors dels textos dels seus madrigals, entre els quals Luigi Cassola, AF Doni i B Gottifredi De les seves composicions conservades, n’hi ha per a teclat i de caràcter religiós Moltes d’elles foren trobades en un document al Castell’Arquato, circumstància que fa pensar que hi degué ocupar algun càrrec, segurament el d’organista En…

Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els cèlebres compositors i…

La seva família es traslladà a Venècia, on estudià amb N Coccon i F Magi Posteriorment estudià a Munic amb J Rheinberger i a Dresden amb Draeske i Kretschner La seva primera òpera, Asrael 1888, causà una favorable impressió a G Verdi Les seves obres més famoses foren Cristoforo Colombo 1892 i Germania 1902, totes dues amb llibret de L Illica, l’èxit de les quals es degué principalment a la utilització de grans masses sonores en escenes monumentals i efectistes Fou probablement un dels compositors operístics italians de la seva època més influïts per R Wagner La seva fama anà minvant fins que…

Degué entrar a l’Escolania de Montserrat al voltant de l’any 1688, i allí es formà musicalment sota la direcció de Joan Garcia 1651-1707 A l’octubre del 1696 ingressà en el noviciat monàstic i professà a l’octubre del 1697 Formà part de la capella de música com a instrumentista A més, feu estudis teològics a Salamanca i ensenyà al monestir de San Pedro de Eslonza Lleó A Montserrat, a més de ser predicador major i prior, participà molt activament en la defensa de l’Escolania davant les pressions uniformistes de la congregació vallisoletana, a la qual era annexat el monestir des del 1493…

Les dades sobre la seva vida són escadusseres Probablement passà algun temps a Itàlia, perquè Lanfranco el cita entre altres compositors actius en aquest país cap al 1533 Fou mestre de cor a la catedral de Beauvais almenys des del 1536 fins a la seva mort, que, segons l’epitafi de la seva tomba en aquesta catedral, degué ser prematura Les seves obres començaren a circular cap al 1520 i ben aviat li crearen una bona reputació Algunes peces s’havien atribuït a altres compositors com A Willaert, Lupus Hellinck, N Gombert o J Mouton Moltes de les obres que semblen seves per les indicacions de les…

A nou anys inicià estudis amb P Blanch i quan en tenia onze, segons BS Saldoni, oferí diversos concerts de piano a Barcelona A partir de llavors degué començar a rebre classes de Jaume Biscarri, amb qui conegué la tècnica de H Herz i S Thalberg, i estudià harmonia amb G Balart Ja adolescent, començà a impartir classes de piano i a tocar en diferents cafès barcelonins Compongué la sarsuela Dramas de taberna , que fou estrenada al Teatre Odeón el 1862, i dues més, Armando el pescador 1867 i El ruego de una madre Escriví també música per a piano, per a cant i piano i algunes obres orquestrals,…

La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge del darrer…