Resultats de la cerca

Estudià musicologia a la Universitat de Breslau 1935-39, on fou alumne d’Arnold Schmitz i es doctorà el 1940 Fou professor des del 1949 i posteriorment director de l’Institut Musicològic de la Universitat de Halle, centre on obtingué el postdoctorat el 1951 Presidí la Societat Georg Friedrich Händel 1989-91 i edità les Edicions de Händel 1957 i l'"Anuari de Händel" 1955-90 Com a musicòleg influent, fou l’instigador de la separació dels musicòlegs de la República Democràtica Alemanya del Gesellschaft für Musikforschung Societat per a la Investigació Musical el 1968 La seva recerca…

Estudià violí, piano i direcció d’orquestra a Colònia i Essen Posteriorment amplià la seva formació musical a Suïssa, on fou deixeble de M Fiedler, F Lehmann i H Scherchen Debutà com a director coral i s’especialitzà en el Barroc tardà El 1932 es presentà com a director d’orquestra a Berlín Entre el 1938 i el 1945 fou director musical de diversos enregistraments de la companyia discogràfica de C Lindström El 1945 fundà l’Orquestra de Cambra de Berlín, i tres anys més tard, el Cor de la Ràdio de la República Democràtica Alemanya A partir del 1960 actuà assíduament a la Staatsoper…

Fou deixeble d’Alexander Goldenweiser, amb la supervisió del qual es postgraduà al Conservatori de Moscou el 1954 Un any més tard guanyà a París el segon premi del Concurs Marguerite Long i el 1971 rebé el Premi Schumann de la República Democràtica Alemanya El 1950 començà a fer gires internacionals Del 1965 al 1972 formà trio amb el violinista Igor S Bezrodnyj i amb el violoncellista ME Khomicer El seu repertori comprenia peces clàssiques i romàntiques, a més d’un destacat nombre d’obres de compositors d’època soviètica A partir del 1957 i fins el 1988 fou professor dels…

Fou alumne de Gustav Schreck i també de Karl Straube, organista de l’església de Sant Tomàs de Leipzig, on des de molt jove Rabin es feu càrrec de nombrosos serveis religiosos en substitució del seu mestre El 1917 es diplomà al Conservatori de Leipzig Un any després fou nomenat organista de Sant Tomàs Durant la dècada del 1920, la seva fama com a organista i clavicembalista transcendí les fronteres alemanyes, i actuà regularment per tot Europa i Amèrica Parallelament desenvolupà una tasca molt important en el terreny de la direcció de cors, tot dirigint el cor de la Gewandhaus 1933-34 i 1945-…

L’origen del gènere es troba en les representacions de teatre parlat schuldramma interpretades en llatí per nens i joves que es desenvoluparen a Alemanya al segle XV, inspirades per les idees humanistes de l’època i que tenien alguns elements musicals Aquest gènere tingué continuïtat també en alguns singspiele i obres de teatre musical interpretades per nens als segles XVIII i XIX, entre les quals destaca Apollo et Hyacinthus 1767, de Mozart Al segle XX, amb característiques més definides, el gènere esdevingué un instrument didàctic, pensat per a apropar els nens a la realitat musical i…

Començà a estudiar a vuit anys i quan en tenia tretze ingressà al Conservatori Béla Bartók de la seva ciutat natal Entre el 1965 i el 1969 fou premiat en tres concursos internacionals Més tard estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on fou alumne de Pál Kadosa i Ferenc Rados L’any 1969 guanyà el Concurs Robert Schumann de Zwiackau, a l’antiga República Democràtica Alemanya, fet que donà impuls a la seva carrera El 1971 hagué de substituir a darrera hora A Rubinstein i A Benedetti-Michelangeli en uns concerts, i l’èxit que obtingué el consagrà com una primera…

Cursà els seus estudis musicals a Königsberg avui Kaliningrad i a Berlín 1922-31, on debutà el 1931, just acabats els estudis, com a director substitut a la Städtische Oper El 1936 abandonà Alemanya a causa de la seva identitat jueva i s’installà a Moscou, com a assistent de Georges Sebastian a l’Orquestra de la Ràdio El 1941 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad actualment de Sant Petersburg, conjuntament amb Jevgenij Mravinskij, càrrec que exercí durant gairebé dues dècades Mantingué una relació molt estreta, tant professional com personal, amb Dmitrij Šostakovič ,…

Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general de música…

Estudià a Breslau 1942-44 i treballà al Conservatori de Leipzig 1946-48, on fou deixeble de H Bongartz Dirigí, entre d’altres, l’orquestra del Teatre de Halle 1948, la Filharmònica de Dresden 1955-58 i la Komische Oper de Berlín 1960-64 Posteriorment fou director principal de la Filharmònica de Dresden 1967-72 i de l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig 1970, per a la qual impulsà la construcció d’un nou edifici, inaugurat el 1981 El 1976 fou nomenat primer director convidat de l’Orquestra Simfònica de Dallas Estats Units, des d’on esdevingué un dels directors alemanys més coneguts Com a…

Cal buscar-ne els precedents més immediats en la iniciativa que, uns quants anys abans, havia tingut FP Lachner quan, en els entreactes dels ballets que es representaven al Teatre d’Òpera de la Cort, dirigia les simfonies de Beethoven interpretades per l’orquestra del teatre Fins llavors Viena no havia disposat d’una orquestra de concerts permanent El que caracteritzà la nova formació fou la professionalitat dels seus membres, que havien d’estar contractats pel Teatre d’Òpera de la Cort, i la seva independència, tant artísticament com administrativa Per desavinences amb la manera…